DIES DE MUNTANYA

BONS RIURES A LA PIULA!

2011-07-06T16:49:00.002+02:00

Primera visita a la La Piula, ja feina temps que buscava el moment, però Sant Llorenç em perd. Hi vaig una tarda amb en JM, i més tard apareix en Carlos, alies el Fotoescalador, amb el seu amic Pepe, batejat així per la acomulació de Jeps a la zona, té collons! El sector, imagino que deu ser una mica més gran del que vaig veure, perquè els quatre que erem ens vem refugiar en el sector Dret, l'únic lloc lliure de sol.

Les apretades van ser notables. Escalfada mental a la Panchitos 6b+, diedre tècnic de paciència. Per mi difícil si encara no estàs connectat amb la roca i tens el cap en un país llunyà anomenat Zona Franca (si no hi heu estat, MILLOR!).

Posem les cintes a la Kabrasaki 7a, recomenada per en JM. Un bon ball de forats i peus petits aqui i allà. L'escalo molt lent, en mode "a vista" i llepo amb la cadena a un metre, a quatre dits del cantell salvador. Quina putada! Sense ganes de tornar-m'hi a posar, en JM m'anima...vinga va! amunt! Surt bé amb l'apretada al final, gràcies nanu!!

Després montem Txusma 7a+/b. Excepte un tram força trencat, la via és molt bona, queda pendent per la propera tarda. Fem un intercanvi de vies amb en Carlos i en Pepe, i provo la Menganos 7a+. Molt guapa, aquesta segur que torno només per a intentar-la amb ganes, però millor pel matí, perquè a la tarda té un resol terrible.

Una tarda aprofitada i amb molt caxondeig, com a mi m'agrada!

Ha caigut!

2011-06-19T11:18:00.009+02:00

Fa dies que haig d'arreglar el vidre del cotxe, aquests putus enginys elèctrics que fallen més que una escopeta de fira. Fa un mes que hi penso i no trobo el moment de portar-lo al taller, tot i que el meu subconcient sap que és important...

Fa dies, o setmanes que estic remenant alguns 7a+'s per aquí i per allà. Sobretot a Sant Llorenç. La Peligro; escaladores sueltos, em provoca una mandra terrible el pas d'entrada a la roca bona amb aquell enorme rom que amb la calor segur que s'ha transformat en marbre.

La Quan es menja aqui?, l'altre dia m'escupia, en part per la humitat, que feia que les petites regletes fossin preses de temps limitat, més de 15 segons i fiuuuuu, mistu! Però sobretot pel meu estat mental, el primers dies de forta calor em destrossen.

La Siluetes de Cristall, ja fa dies que no m'hi poso. Crec que no és precisament el millor 7a+ per a estrenar-se, més aviat és el de consolidació del grau. Però és una via guapíssimia que em motiva molt.

La Printems, la vaig tastar en tope rope i la vaig trobar molt dura, tot i que va ser després d'encadenar la Performance, i clar, els butifarrons ja estaven amb la pell tensa!

Fa dues setmanes, vaig pensar en provar la Brego, tot i la seva mala fama de via posada en calçador a la paret, no hi perdia res. En un parell de tope ropes ja vaig veure que si tens controlades les últimes quatre xapes i l'arribada a la reunió, la via és factible! Un segon dia, d'aquests de pluja de les últimes setmanes en que vem estar escalant literalment sota la pluja amb en José. Em vaig quedar amb la cadena als morros...no era el millor dia.

Aquest dissabte, dubtes entre anar a la Cova de l'Arcada a provar-ne un d'aquells infinits a l'esquerra de la genial Eh Petrel! o tornar al Gruyere, que segurament ja estarà tot sec. Al final anem al Gruyere, on hi ha tothom i més, i encara no és estiu. L'hi foto a la Brego un primer pegue però encara no estic prou calent. Cau a la segona sense massa cridoria però amb els pernils ben inflats...Que content quan t'estrenes en un grau!!! Per mi ja podia anar a fer el gos, i dedicar-me a assegurar a la penya, però tocava pujar a la Bauhaus a recuperar una cinta d'en José, està clar que li debia!

Baixem xinu xano cap als dipòsits, quan pujo al cotxe recordo per quins collons és tant urgent arreglar la finestra del cotxe....no puc disfrutar de la baixada per l'urbanització respirant l'aire de Sant Llorenç, li diré al mecànic que em posi una maneta d'aquelles per baixar les finestres. També em fa recordar de quan el meu pare es va comprar un Renault 18, i per primera vegada m'ensenyava, pels carrers de Sant Joan de Mediona, com els vidres baixaven automàticament només prement un botó. Quin greu, tant contents que estàvem!

Perfecció vertical

2011-05-02T20:48:00.005+02:00

"Manara Clic", perfectament podria estar a la llista de les millors vies de Catalunya, però d'aquesta manera al nostre país la llista podria ser enorme, i com sempre algú s'ha de quedar fora. Vies com aquesta podrien desterrar la Chapas negras de Gelida tranquilament.

Escalar al Roc de la Lluna sempre val la pena, l'ambient és genial, de fet ens hi hauriem quedat a dormir amb un bon foc al davant. No hi ha cap via dolenta.......si si...cap! Vem fer la Dulcinea del Tobillo, la Via los Fatos, i la Alpinopausia, aquesta última boníssima també.

I entre mig li vem posar les cintes a la Manara Clic. Llàstima de no haver-la provat a vista perquè no és un 7a dur. Té un primer tram de 6a potser, i després d'un bon repós les següents cinc xapes són de placa que tira una mica endarrera, amb forats de tota mena i passos atlètics. Una via per a desfrutar molt escalant-la. Al final, l'arribada a la reunió té sorpresa, si vas molt inflat és molt fàcil pillar. Per sort, després de posar-hi les cintes, encadeno amb un bon crit final de satisfacció.

L'Oriol a l'Alpinopausia

L'Oriol començant la tralla a Manara Clic

PS: les vaques del Catllaràs encara els fa mal les orelles per la música aterradora que va perturbar l'ambient durant una estona, just quant jo intentava disfrutar de l'escalada de la Manara Clic. Bona gent, però una mica sorollosa...que hi farem!

Performance

2011-04-17T11:42:00.011+02:00

Gairebé dos mesos de molt Sant Llorenç, potser per adicció o potser per mandra a anar més lluny. Alguna visita a la llunyana muntanya de Montserrat, hehe! i una escapada a Gelida em confirma que és un lloc que, simplement, no m'agrada. Ja no tinc edat per anar a "patir", necessito disfrutar al màxim els llocs on escalo. Pensareu que m'estic tornant un friki tancat, però no patiu que aquestes vacances m'en vaig al Berguedà a ampliar fronteres i a Targassone a flipar amb els blocs. Enganxaré unes fotos que molen més que les meves "pàjaras" mentals:

Un dia de fred al Diafragma amb l'Oriol per provar la nova via dels amics Marc i Pere, Embragatges Astort. Un contundent 6b de començament a bloc i cantells dolorosos. Molt guapa! Felicitats! També ens vem endur El trapella, un 6c genial, molt estètica tots i els seus 10 - 15 metres d'alçada.

Una bona matinal amb en Jortx, on vem provar una via d'aquelles que no escala ningú, Simetrias miedosas, rara, exposada i amb final descompost que em fa volar després d'haver-me currat tot el diedre. Després uns pegues que ens posen a lloc, a la Siluetes de cristall. És guapa però és una animalada de via. Uns dies més tard la intentaria montar, fent un parell de volades d'aquelles de campionat. Un somni encadenar-la. Acabem la jornada a la més repetida, la Clave Omega.

En JM provant la Peligro: escaladores sueltos, un 7a+ més amable i proper. Abans s'havia estat barellant amb la Toma el dinero y corre, aquesta la té apuntet. Dec ser la única persona que no li agrada la Espeleoska, que hi farem.

Amb l'Oriol vem anar a fer un "remember when" al Roc Colom, li vaig presentar el meu primer cinquillu. Després vem provar un 6b antològic, obligat de collons, 3 xapes en 15 metres. I vem acabar a la Tubular bells, No cal LeMenestrel i El vol de l'Ícar. S'escalen molt poc però són genials.

Una tarda que quedo amb en JM, el superbomberu, i per casualitat ens trobem al Jortx i la Sílvia....Sílvia oi? Noooooooo! Laia! Anem a la Desdentegada, en JM ve de la Cova de flipar amb les remades. Tot i anar a un lloc "popular" acabem fent les vies més marginals però que no deixen de ser molt bones. Ens emportem un 6c i un 7a, desgraciadament Sense nom, amb passos durs a l'inici, un repós i desplom atlètic final. Són les de l'esquerra del tot la 11 i 12 del Kpujo, proveu-les! Ah! ahir vaig anar al Gerro a estrenar gats amb en Jeeep Escoda. Quin petit sector més guapu. Vaig arrancar un bolet en els trams finals de la Yoyo i de la Mal de vell. La primera tant em fotia, però la segona anava a vista, cagunlaput...! El premi consolació va ser endur-me la Karma, quins moviments més guapus que tènen totes les vies. I la Fleca Escorial, que havia sentit que era easy però vaig flipar en els primers passos a bloc, per a mi impossibleeeees!

IEEEEEEEEEEP! casi tanco l'ordinador. Vem estrenar la temporada al Gruyere i a la primera em vaig endur la Performance. Vaig fer ve en deixar-la a la nevera l'estiu passat, he disfrutat l'encadenament molt més!

2011-02-13T19:23:00.012+01:00

The XX han estat la meva banda sonora particular del mes de gener, no els escoltava desde la "Primavera", i he estat punxant el seu Crysalised compulsivament...

Basicament m'han acompanyat en els trajectes en cotxe cap a Montserrat o Sant Llorenç, no he sortit més enllà, i aquest any m'ha costat molt cremar els turrons, serà qüestió de menjar-ne menys a la propera. Vinga, resumillo dels llocs on he suat la cansalada i les vies que m'he apuntat:

- LA BIMBA: Sant Benet, em vaig proposar descobrir a fons un dels llocs pioners en l'escalada esportiva d'aqui, i no se si fracasaré en l'intent. Va ser a principis de gener i la patacada va ser monumental. Però em va agradar i hi tornaré.

Songdhan V+: bona amb algun pas finet.

En vegeta 6a: tant aquesta com l'anterior són bones per escalfar, l'entrada no és bloquera.

The Jackson's five 6b: fallo a vista per por a xapar la tercera. L'inici és bloquero i potent. Al final també té un passet. La deixo per la propera.

Mata a tu padre i viola a tu madre 6c+: algun fan del Jim Morrison es va quedar a gust...i em demostra que Sant Benet no és el millor lloc per a triunfar. Em faig un cacau amb la via del costat i fem un combo collonut, però tot plegat queda en res, per la propera.

- FONT SOLEIA: m'he comprat el forfait de temporada de Sant Llorenç i almenys hi vaig cada dos setmanes.

El dèspota 6c+: no llegueixo el segon bombo i fallo a vista. La deixo per un altre dia. Té dos reposos impressionants, no és el tipus de via que m'agrada per la manca de continuitat.

Rigor mortis 7a: li he fet un parell de visites però el tercer xapatge em fot dels nervis, és el pas més xungo de la via i si caus et menges l'arbre, la paret, el terra i ja no cal que brenis. Després la via és genial, passos atlètics, continuitat...una canya! Però encara em falta agafar una mica de pila.

Toma el dinero y corre 7a: aquesta l'encadeno, yuuuupi! per a mi cal trobar el moment idoni per a fer-la, ja que té un pas difícil que has de tibar d'un rom per anar a la presa bona. Si fa una mica d'humitat ja es complica més. Després és continuitat per una fisura molt bona i xapatge de la reunió tens.

un bon grapat de fotos meves a la Toma el dinero y corre gentilesa de l'Oriol

- FARAÓ DE BAIX: Un parell de visites i deixo fet practicament totes les que volia fer, excepte la Insubmisió, que la deixo per si hi torno algun dia.

Antonio 6b+: placa vertical i fina. Et deixa anar fent sense escanyar-te. Surt a vista.

Amnistia 6c+: vertical també i llarga. Surt a vista, lluitant algun tram amb alejes tensos. Acabo fos mentalment.

Sr. Pivot 7a: l'alegria del dia, surt a vista. Segurament no és un 7a difícil i segur que un que se jo la decotaria en un obrir i tancar d'ulls, oi JM. L'he disfrutat i això és el que compta, el grau és una simple referència. Té un primer tram lleugerament desplomat i si arribes a la fisura més o menys ja pots reposar i amb paciència arribar a la cadena.

Ton d'en Turull 7a: surt al tercer pegue. Per a mi és un 10 de via. Lleugerament desplomada = caigudes netes, forats i final de presa petita.

Apa! disfruteu de la música i de l'escalada!!!

De Sant Benet al Malpàs

2010-12-31T09:49:00.012+01:00

Les dues últimes escalades de l'any, el Nadal sempre és complicat per escapar-se a la roca i ja haig de donar per acabat el 2010. Però no em puc queixar, he escalat força i m'enporto al serró més del que imaginava a principis d'any. Vies precioses, que m'han fet disfrutar molt descobrint-les a vista o algunes treballant-les, que també té el seu divertiment.

Ja fa uns dies, amb en Mohawk, en Jortx, la Carlota, en Pere i dos companys més, vàrem anar a Sant Benet. Per a mi era la segona vegada i tot i repetir sector, totes les vies vàren ser noves per a mi. A la Panxa del Bisbe vàrem estar escalfant a dos 6a+ curts i potents, Pesadilla de Verano i Terrassa. Després ens posem en una més llarga on ja veiem que el pas dur estarà per sortir d'un petit i intens desplom, la Sensealioli no mola. Després és posar-hi collons en els alejes fins a la reunió. Al Jortx li surt a vista i jo caic en el desplom tot i la apretada. La deixo per a la propera.

En Mohawk a Sensealioli no mola

Després acompanyo als matxos d'en Mohawk i en Jortx a la Roca d'en Barberà. Després d'una mica de confusió, sembla ser que ens hem posat a la Fistropecador, que soposo que rondarà el 7a+, la tasto en tope rope, i tot i que caic en el pas xungo, m'enduc un bon gust de boca.

En Mohawk a Escoria subversiva

En Mohawk monta la Escoria subversiva 7b, i em cedeix molt amablement un altre tope rope. La pujo com puc però disfruto molt amb els passos astronòmics que té...una passada!!! Potser algun dia la puc provar de veritat...per a somiar que no quedi!

Espero anar coneixent més Sant Benet durant el 2011! Tot i que no és el lloc ideal per a triunfar, el tipus d'escalada em motiva molt.

I l'última sortida va ser un compte pendent que tenia de feia molt i molt temps, El Malpàs de Travil, i em va encantar! ja tinc ganes de descobrir més vies perquè totes es veien genials. Amb l'Oriol (que va fer unes quantes filmacions i tot) i en JMC, vam provar un bon grapat de vies:

- Variant 2 tandem 2 (6b): surt a vista però l'entrada m'obliga a mirar-m'ho unes quatre vegades, després joia! Altres ressenyes la pinten de 6a+, a mi, només pel començament ja es mereix el 6b. En general, en unes ressenyes revisades, gairebé totes les vies estan decotades un punt, jo posaré el que a mi m'ha semblat. Però en definitiva, tant fot!! totes són molt guapes!

- Esperó del petitó (6a+): una preciositat. Continuitat amb bon canto, fa que arribis a d'alt ja inflat.

- Amic traït (6c+): surt a vista però m'ho haig de currar molt a d'alt de tot, ja que té un últim pas difícil. Crec que la última xapa s'hauria pogut estalviar, està a un metre de la reunió i pots fallar intentant xapar-la, a mi de fet em va anar d'un pèl! A veure si l'Oriol en treu el video!

- Sant Antoni (6a+): ja he sentit que hi ha diferents opcions per aquesta via, que si arbre que si no arbre...nosaltres la vem fer per l'arbre. Val la pena per escalar la fisura, és molt divertida i llaaarga!

- 65/05 (7a): de fet em pensava que ens haviem posat a la Casserres, però es veu que és una via nova. L'entrada és molt a bloc amb cantells dolorosos i petits. Un cop xapada la segona té un parell de trams més atlètics i després continuitat. Per només 18 metres és molta varietat i per a mi una via genial. Després de caure en el primer pas, surt tota seguida, o sigui que tocarà encadenar-la a la propera.

L'Oriol a l'Amic Traït

L'Oriol a 65/05

Comença a amagar-se el sol i la temperatura baixa, així que marxem satisfets i amb ganes de tornar-hi!

APA! QUE TINGUEU MOLT BON ANY I MOLTES ESCALADES A DISFRUTAR DURANT EL 2011!!!

Les vies del Fernando

2010-12-06T21:13:00.010+01:00

Fa un parell de setmanes vàrem anar al Llençol amb la intenció de tatxar algunes vies pendents de l'hivern passat però el vent ens va fer una mala passada, i després de pillar en un 6b+ dur (númer0 6 de la guia), ens anem al segon Pis. Molt millor però en JM i jo ja anem girats. Tot i això provem una joia de 6b, injustament sense nom, cosa molt freqüent a Montserrat. Soposo que els pares de la criatura no volen dir-ne el nom perquè per a mi seria com no posar-li nom a un fill...bé! potser m'he passat amb la comparació però ja està escrit.

La fem petar amb l'Oriol, Jordi, Martí, .... i marxem cap a casa.

El cap de setmana de les eleccions vaig fer jornada de reflexió, que el futur del país és molt "important"! tocatelsous!!!

I aquest dissabte anem a la Paret Gran. És difícil fer un parell de vies en aquest sector de Sant Llorenç sense que alguna d'elles sigui del Sr. Fernando. A vegades m'agrada imaginar-me com debia ser tenir tot aquest pany de paret verge, i les hores que es van dedicar a imaginar i crear línees, que en el futur serien megarepetides. Línees genials, tot i el peatge del podrit ple de preses i picats.

Doncs ho dic perquè les tres vies que vem fer les va equipar, no se quants anys deu fer, en Fernando, i desde aquí li ho vull agraïr. Hi anem l'Oriol, en JM i jo. Escalfem a la Saree 6c, i aprofito la baixada per a posar molt a conciència, les cintes a la Bauhaus 7a. Començo a escalar i hem noto bé, l'Oriol està gravant, ostia!!! haig de donar el callu! Començo la via de veritat i vaig pas a pas sense aturar-me massa, un parell de crits i em trobo a la sortida per arribar a la R, ara no la pots cagar...flipo! no m'ho esperava! i a més he disfrutat molt escalant-la! Crido d'alegria!

L'ombra s'acosta i anem a provar un altre 7a més a la dreta, Súbete a mi piel. Caic en un pas de bidits on hi entro girat. La proven en JM i l'Oriol i li veuen més color que a la Bauhaus, la veritat és que són totes dues molt bones però molt diferents. Aquesta és més tècnica i menys atlètica. Tot i que ja estem inmersos en l'ombra i fot un fred que pela, li foto un segon intent. Entro bé a la secció de bidits i faig un parell de passos llargs evitant alguns forats molt petits. Xapo l'última abans de la reunió i tinc el dits gelats, l'aleja és considerable però s'ha d'intentar, no noto els dits però se que els cantells són bons. Arribo a la R, xapo i em falta l'aire del mal que em fan les mans, però estic content, té collons!!! Em costa un ou desmontar la via, però estic flipant! Abraçada dels companys, d'aquelles que gratifiquen tant com l'encadenament i tornem cap a casa disfrutant del paisatge i la pau de Sant Llorenç quan tothom està de pont.

L'Oriol pujant pel podrit de la Saree/Bauhaus

En JM a Súbete a mi piel

Gràcies pels crits de "AMUNT AMUNT" des del peu de via! i FELICITATS Oriol pel teu aniversari, et dec un pastís millor que el Stollen que vaig portar.

Toma el dinero y corre

2010-11-15T22:10:00.010+01:00

No tot són bidits, regletes o invertits en el plafó, i menys en el Municipal de SBD, que més que entrenar el que faig és "manteniment", per a no rovellar-se a l'hivern. Doncs de tant en tant la Gemma comparteix alguna de les seves receptes, i l'última que m'ha explicat, he trigat ben poc a fer-la. PASTÍS DE CROISSANT. Una bomba amb molt formatge i pernil dolç. La veritat és que va quedar collonut. BONÍSSIM!! Gràcies Gemma!

Aquest dissabte, opció fàcil! A la Soleia! Intentem escalfar a la Saree i després fem un parell de pegues a la Bauhaus i a la Toma el dinero y corre. Aquesta última era la primera vegada que la probava i la vaig trobar força bona. El tram del podrit una mica més difícil que el de la Bauhaus i sense repós abans d'entrar a la roca bona. Després té un pas que has de tibar d'un megarom per agafar la fisura. La fisura és una flipada i final no molt difícil per arribar a la reunió amb preses doloroses. No surt però li veig color.

I la Bauhaus haurà d'esperar almenys un dia més, els alejes de d'alt em deixen ko i la pila també, els reposos no són molt còmodes.

Us deixo amb una mica de musiqueta. Records de la meva temporada londinenca que em va apartar de l'escalada però em va aportar moltes altres coses. El mes passat vaig tornar-hi per anar al casament del Mike i els records van aflorar.

Joies a la Desdentegada

2010-11-09T16:16:00.004+01:00

Jo a la Via nº 11, com sempre gentilesa de l'Oriol

El curs intensiu d'aquesta estiu a la Soleia m'ha fet començar a apreciar les vies que tenen algun pas a bloc. A vegades mantingudes però amb algun bombo o desplom. Vies com la Clave Omega, Performance, Integral Sandwich, Raons de pes, Parèntesi, Empatia o Bahaus m’han cautivat.

I a Montserrat vaig descobrint algunes joies d’aquest tipus d’escalada, tot i que la majoria de sectors tenen fama de tenir vies de presa petita, tècniques, verticals i continuades. Excepte l’intocable St. Benet o alguns sectors de la cara Nord.

Aquest dissabte vàrem anar a la Desdentegada, en JM, l'Oriol, el David i al final ve en Jordi també. En principi la cosa estava clara, vies llaaaaaargues de continuitat total. M’havia estat mirant un 7a/7a+ (la via 29) però com que el pintaven molt dur no em vaig voler posar en merders. Després de fer un 6b i un 6c (vies 25 i 28 del kpujo) d’aquests llaaaaaaaargs, molt guapus però molt llaaaaaaargs! Anem a unes vies de la banda esquerra, on no havia estat mai. Una bona sorpresa, vàrem provar un 6c i un 7a genials. Les vies 11 i 12 del kpujo. Començament a bloc sobre roms i regletes, descans a la placa i final atlètic sobre bons forats, moviment per flipar.

Unes vies per a disfrutar molt d’una escalada diferent a Montserrat. Eiii bous! accepto suggerències que segur que estic flipant amb vies que vosaltres fa molts anys que ja les heu provat.

"Espiritu Santo"

2010-10-28T20:46:00.007+02:00

En JM a Kin mal Karma

No se si va sonar la flauta o va ser l'Esperit Sant, però com que no sóc creient em declino cap a la flauta-flor al cul...però a caigut el meu primer 7a a vista. A més, com sempre que encadenes, la via em va semblar espectacular, som així.

La veritat és que a Malanyeu poques vies tènen desperdici, i a les Taules de la Llei encara menys. A la placa esquerra vies amb molts forats, alguns de bons però la majoria roms. Quan t'hi posses sembla que la dificultat estigui en superar la "laja" que travessa la paret horitzontalment. I t'agafa en pilotes algun pas finet abans del bombo, després forats a tope. La de la dreta és una altra història, molt més heterogènia pel que fa als cantells, forats, regletes, tot força petit i continuitat a tope també.

La paret va estar més concorreguda del que esperavem. Arribem els primers i més tard coincidim amb en Catx, autor de la guia del Berguedà...tot un luxe! Seria com si s'et pengués l'ordinador davant del Bill Gates (hehe potser m'he passat! ja que de la guia no et tinc cap queixa, tot el contrari!). També coincidim amb una trobada dels Bous de la Salle i companyia.

A la placa de l'esquerras fem la Pixapins 6b, Pasión maldita 6c i Bongomaniac 6b. Les dues primeres ja les havia fet, i la Bongomaniac és una bona via amb un pas apretat per arribar a la reunió. En JM les treu totes a vista, té els braços carregats d'un estiu intens a la Soleia i això es nota, ara es passeja per tot arreu.

I de la placa esquerra fem la Kin mal Karma 7a, 25 metres molt verticals i tècnics, sense repós. Nyapes, regletes i un pas de bidit flipant. Per sort, n'ho m'aturo i vaig fent fins a la cadena. Sense descançar massa també fem Molta carn i poca salsa 6c+, tinc els braços al 7a i el cap encara celebrant-ho. És una via una mica diferent amb alguns passos llargs.

Marxem cap a casa que és tard. Poques vies però mooolts metres, tornarem aviat.

El petit Catx a Iván i vénen

I al més pur estil tranki us poso un directe peculiar de l'Espiritu Santo de Delafe y las Flores Azules. Salut bous!

La Muntanya inacavable!

2010-10-24T21:55:00.012+02:00

Que gran és Montserrat! Sempre hi ha sectors per descobrir, i si no t'importa caminar, encara més. Tenia pendent anar-hi de fa molt temps, i ara direu: Tiuuu! encara no hi havies anat??? BURRRUUU!!! Doncs si encara no havia anat a la COVA DE L'ARCADA! Han estat un parell de visites, la primera amb en JM, i l'altre amb l'Oriol i en Jordi.

En aquesta última vàrem penjar a l'Oriol i va estar fent uns vídeos i fotos genials. Ja fa temps que no faig masses fotos quan escalem, fart de fotografiar culs, i va ser genial poder disfrutar de les fotos de l'Oriol.

Tenia moltes ganes d'anar-hi, primer pel que m'havien dit i segon perquè té un bon grapat de vies recomanades en el llistat aquest que volta per la xarxa de les MILLORS VIES DE CATALUNYA.

Excepte un 6a, tota la resta de vies surten en aquesta llista, i la veritat és que totes són molt bones. Les que vàrem fer estan a la zona de la Cova:

- Debutants (6a): perfecte per escalfar. Final de roca més descomposta.

- Aresta Brucs (6b/+): la primera de la placa, principi apretat però llarga i de continuïtat.

- Pas a Pas (6b): més del mateix, o sigui, igual de bona!

- Fòbia escolar (6b): aquesta és la que té el principi més nyapero, després pim pam pim pam...

- Namaste (6b+): per a mi la millor, té un petit bombo a la mitat, amb uns forats genials d'agafar. Apretada per a sortir i continuïtat.

- Microones (6c): té un bombo força més apretat, de presa molt petita i dos xapatges agònics. Molt recomenable!

Queda pendent la Eh Petrel i moooltes vies més! però no se si hi seré a temps aquesta temporada, ja fa fred a l'ombra, i aquí fins a la tarda no hi toca el sol.

Jo a la Namaste, robada a l'Oriol

L'Oriol fent fotos al Jordi

Deixa-ho a la nevera!

2010-10-17T11:18:00.008+02:00

Ja s'han acabat les tardes fanàtiques a Sant Llorenç, aquest any han estat unes quantes, passejant-nos pel Guyère, Placa de l'Heura i fins i tot al Bombé. He pogut provar moltes vies noves i repetir-ne d'altres que havia fet l'any passat tot i que no hi vaig pujar tant, aquest any m'he transformat amb un yonqui de la soleia. Un lloc on mai m'hi havia sentit còmode i mica a mica he anat adaptant-me a la seva escalada física, al seu calcareo-conglomerat que dona una combinació única i potent. Tot i les limitacions del meu grau, he disfrutat de línies increïbles. Està clar que Sant Llorenç enganxa.

M'he pogut endur algunes vies que he disfrutat molt, com la Integral sandwich, Raons de pes, l'Empatia. D'altres m'han fotut un bon revés com la Ángeles de fuego o la Rèquiem, el plus està molt car.

Però hi ha una via que he decidit deixar a la nevera fins a l'estiu que ve, la Performance. El Gruyère per a molt escaladors de la zona és com la platja pels domingueros, a l'hivern hi fot molt fred i no hi toca mai el sol, queda a l'obscuritat freda fins a la següent primavera que es deixa tornar a tastar.

La Performance l'he atacat un parell de dies, però per un motiu o altre no he arribat a la cadena victoriós, tot i que es podria dir que vaig fer un pseudoencadenament, la vaig cosir tota desde el primer desplom, però res! les coses s'han de fer bé. I tot i que hi podria haver anat un dia més, vaig decidir deixar-la a la nevera i intentar-la l'estiu que bé. Crec que així la disfrutaré molt més. Ara toca provar altres vies, altres reptes! Per exemple, començar a intentar vies a la Paret Gran, tot i que em fot molt respecte, li haurem de fotre morru, pit i collons!

Per acabar, la banda sonora del meu cotxe escapant de l'estrés camí a Sant Llorenç, recuperant aquells 90 de guitarres mal afinades! no totes clar!

RESUM VACACIONAL

2010-09-24T20:35:00.018+02:00

Finals de setembre és una mica tard per a parlar de les vacances, més que res perquè sort en tinc de les fotos....ja que recordo ben poca cosa, hehe! Bàsicament hem estat pel Berguedà, fent moltes excurcions i alguna escalada familiar, totes a llocs on no havia escalat abans, sempre és bó descobrir llocs nou. Han estat primers contactes amb roques i vies, algunes ja clàssiques pels locals.

Ho amaneixo amb fotos que la meva literatura és infumable!

Ruta guapíssima per anar al Refugi de Sant Jordi, es pot fer circular seguint el PR i després baixar pels Empedrats, i aprofitar per a fer un banyet.

Arribant al Refugi vem veure aquest preses de fusta. N'hi havien poques però sortien uns passos explosius de collons. Soposo que les devia col·locar algun guarda fanàtic!

Algunes vies provades al Roc de l'Alou, al Racó Tranquil i a Vilada. Llocs collonuts per anar-hi amb el Pau. Prats, solet i roca excel·lent.

Moltes excurcions pels voltants del Sant Julià de Cerdanyola i algunes per la Cerdanya, fent pícnic en algun llac amb tota la famíla.

Després vem estar 5 dies a Mallorca, amb la barca i fent el mariner...la tornada, cap a la Font Soleia que hi falta gent i hi tenim molta molta feina per a fer. Per sort ja comença a refrescar i no em suaràn tant les mans!

AFTERNOON SESSIONS A SANTLLORS

2010-08-05T19:08:00.012+02:00

Aquest any ens hem maxacat a la Font Soleia provant vies ja catades l'any passat i d'altres que encara no havia tingut el plaer. Han estat unes quantes tardes fanàtiques, de tancar l'ordinador i fiuuuuuuuuuu volar per l'autopista de camí a la roca. Com es desconecta a la Mola!! Ara vacances i a la tornada encara podrem fotre-li una pegues als projectes.

Faig resum de tot plegat:

GRUYÈRE:

Després d'escalfar a la Pa i Trago, Punt Vermell, Ella es así, Quan farem grau...

- Parèntesis 6c: després d'haver-la provat sense èxit fa uns dies, l'encadeno posant les cintes. Quan saps on està el "forat miracle" de la part final canvia molt. Tot i això els primers 3/4 de via s'han de lluitar, placa de col·locació molt guapa.

- Raons de pes 6c+: la dels 3 bombos, soposo que un clàssic que no havia tastat. Surt al tercer pegue. Primer pas per acabar de sortir del podrit de col·locació i els altres dos amb canto però rabiosos. Molt bona també.

- Integral sanwich 6c+: aquesta s'em ressisteix després d'un parell de volades divertides. Tots els seguros allunyen molt, però l'últim és galàctica, ja que surt del desplom i de sobte et trobes tirat sense cap canto per xapar. A l'últim pegue m'agafo de la cinta cansat de fer el papallona. Queda pendent per la tornada.

- Amateurs 7a: la provo una vegada però la veig difícil. L'última part de la via és molt a bloc. També queda pendent.

- Rèquiem 7a+: per sort en tope rope. Molt dur el primer desplom i el final és apoteòsic per a mi. Potser l'any que ve sinó m'engreixo molt a l'hivern.

PLACA DE L'HEURA:

He repetit unes quantes vegades la Clave Omega per acabar d'entonar els braços, difícil d'aborrir-la.

- Empatia 7a: flipant! Encadeno al tercer pegue! El principi és una mica guarro i extrany per una fisura, flanqueig i a flipar amb la placa a l'estil Clave Omega. Un parell d'alejes per no ser menys i a triunfar.

- Esclavos del tiempo 7a: un pèl més dura que l'anterior, més continuitat i més alejes, alguns temeraris, almenys per a mi. Aquesta queda pendent per la reentré.

EL BOMBÉ:

Hi anem a escalfar un dia. Les dues que provem semblen tenir poques repeticions, roca natural!!!

- Catacrack 6a+: força bona, amb un pas finet. Perfecte per escalfar.

- Cebes verdes 6b: més extranya ja que va per l'esperó, amb un pas difícil de veure. Surt a vista pels pèls!

I A LES GAITES:

- Dosis de metal 7a: després d'haver-la provat una tarda, l'encadeno posant les cintes, ni m'ho crec. La tralla està en el desplom que és molt a bloc i passos llargs.

TANQUEM PER VACANCES; FINS AVIAT BOWS!!!

Colònia Puig

2010-07-30T20:02:00.004+02:00

En una d'aquestes fugides de tarda que ens ajuda a passar els dies d'estiu que ens toca treballar (VACANCES ON SOOOOOOOOOOOOOOU!), canviem la Fontsuleia per la Colonia Puig, a l'ombra de Montserrat Nord. Acostumat al canto marca santllors, flipo amb la tornada a les nyapes montserratines.

Ens costa una ubicar-nos amb les ressenyes de kpujo, un cop a casa amb la guia de Montserrat N, les reunions ens quadren més.

KOKINSKI (6a): vi molt llarga que fem només fins a la primera R. Poc intensa, d'anar fent.

KOKOROTA L1 (6b+): inici a bloc a l'estil Gaites, molt xula. Després continuitat amb paset final abans d'arribar a la reunió. Decidim fer només els primers llargs, que si no només escalarem una via per cap.

PICACANTUS INEPTUS (7a): pas brutal a bloc només començar. Ens hi barallem una bona estona, que si peu aqui que si peu allà,vinga bou!! tiba amunt! Tot plegat en toperope perquè ja ens ho veiem venir. Més o menys descobrim com es fa. Després continuitat fins a unir-se amb l'anterior.

No marxem amb masses bones sensacions del lloc, una mica sorollós per la carretera i tren però molt tranquil. Més tard, ja penses..........Vinga! hi tornarem!

Kantus invertidus

2010-07-01T22:38:00.009+02:00

Primera visita d'estiu al PROHIBITIVO de Montserrat. Després de flipar amb en JM (en el seu blog explica molt bé el dia) en un 6a+ i un 6b+, L'obsessió del sioux i La normal del dolmen respectivament. Tot i que encadenem les trobem dures i peculiars. Em feia gràcies provar un 6c que havia tastat en tope l'any passat, Per a Penèlope. Una via genial, primer posem cintes i després li foto i encadeno...uffffffff un gust de via! Després li fot en K, que ha vingut amb la Carlota i la treu a vista. També volta per allà en Ferran i companyia, tastant les vies de més grau.

I dues tardes profitoses a les Gaites, he pogut fer unes quantes vies que no tenia a la llibreta. Amb el Carlos vem fer:

- Cucona V+: utilitzant l'entrada del 6a, molt millor que l'entrada de la Super cucona, que està hiper sobada.

- Angie 6a: una de les mítiques de santllors, molt maca i entretinguda, la distància entre cintes de la part de dalt et posa les piles.

- Bufagaites 6b+: com acostuma a passar a les Gaites, necessito un segon intent per encadenar-la, pas concentrat al bombo. Tibada de nyapes per enganxar un forat boníssim amb la dreta.

Faig un intent a Los tiempos estan cambiando, però no aconsegueixo xapar el segon spit del desplom, l'acabo de montar i la deixo pel següent dia.

La segona visita quedem una bona colla, en JM, en Quim, en Pere i llaaarga companyia:

- SuperAngie 6b: costa molt ficar-s'hi, i no m'agrada com l'acabo treient, s'haurà de tornar a fer perquè la convinació amb l'Angie val molt la pena.

- Los tiempos estan cambiando 6c: surt posant cintes, com canvien aquestes vies a la segona. No és una gran via, el grau està molt concentrat en 7 metres potents a bloc. Però té canto bó i es disfruta.

En JM apunt d'atacar el 6c

- Dosis de metal 7a: em feia gràcia provar alguna via més a l'esquerra i ens posem a la que té parabolts. Després d'un parell d'intents de primer i un en toperope, crec que acavem treient els passos. A bloc total per sortir del desplom, en Quim insisteix amb l'incertit i resulta que té raó. Bloqueig brutal d'invertit amb la dreta, t'estires amb l'esquerra a tope i després ja t'has d'obrir a la dreta amb un bidit, i aqui pilles si et penses que ja està.......

En Quim fotent-li al 7a

CLAVE OMEGA

2010-06-17T17:47:00.006+02:00

(parèntesis)

Aquest any sembla que el temps ganes de putejar-me i ja van unes quantes vegades que quan tinc previst sortir cau un xàfec!

Fa un parell de diumenges anem al Gruyère amb l'Oriol, ell té dinar a la Mola i li va de conya escalar tant aprop del restaurant...un bon plan! escalada a la Soleia i butifarra marca santllors!!! no pinta malament, potser algun dia ho faig però rollo sopar!

També vènen la Gemma, en Pol, la Carlota i en..........un noi de Madrid del qual no recordo el nom...ho sento!

Escalfem a la Punt Vermell (6a), de les més fàcils del sector, no m'apasiona però va bé per a entrar en contacte. I després ja ens posem a Ella es así (6b), m'agrada perquè el pas està al final i això a santllorenç no és molt habitual, és un pas fi de nassos que fa suar. Una via per disfrutar.

Després no sabem que provar i ens acabem a la Parèntesis (6c) que em semblava recorda que la recomanen. Gairebé tota la via és de col·locar-se bé anant a buscar el forats bons, força vertical. Al final tens l'opció de tirar recte pel 6b+ o tombar a l'esquerra pel 6c que trempa una mica més. Em fico pel 6c i caic després de xapar l'última...llàstima!

La vol provar l'Oriol en tope rope però per segona vegada a la meva vida, se m'envà l'olla i estiro corda més del compte..uuuuuuuuu, la pega és que les dues vegades a pringat l'Oriol, tiu ho sento però vas per baix! Vinga que així és disfruta més!

Al segon intent surt l'últim tram fins la cadena, té bons forats però s'ha d'anar per feina.

Mirant les properes vies per atacar, sens fa tard i marxem, l'Oriol al restaurant i jo...macarrons dominicals!

Una tarda d'escapada fortiva tornem al Gruyère, la idea és anar a la Placa de l'Heura a per la Clave Omega, però ja li dic al JM que no estic molt motivat. Escalfem una altra vegada amb la Punt Vermell, i després anem a la Placa de l'Heura a provar un 6b perdut, la De aqui no sale nadie vivo, i el nom fa honor a la via, ens baixem de la segona xapa, peu de via incòmode, i principi a bloc amb uns peus que es desfàn. Marxem cap a la Clave Omega que no s'ha de pensar tant.

Primer vaig a posar cintes però em veig força bé, m'estiro al forat gran per reposar i quan vaig a unir les mans, ostiiiiiiiiiia! hi ha una banyera d'aigua a dins! pilla tinc els dits xops!

L'acabo de montar i aprofito per mirar-me l'últim pas per a sortir cap a la reunió. En JM li fot en tope rope i torna a flipar, s'ha de veure la seva cara quan baixa d'aquesta via! Quin deliri!

A la segona encadeno sense parar-me massa al forat gran, lluitant l'última mitat de via. Sense dubte el millor 6c que he tastat.

Hi torna en JM i abans de baixar em monta la Esclavos del tiempo (7a), aquesta la probo en tope rope, perquè ja veig com allunyen les xapes. Començament ronyós però quan comença la roca bona flipes amb els forats, semblant a la Clave però molt més selectiva, ara dreta després esquerra. En una d'aquestes curves m'equivoco i caic, uiiiiii! Després la vaig provant mica a mica, al final hi ha un pas agònic que desde baix deu ser per flipar! Ja tinc "deberes santillana" per l'estiu.

Anem cap a casa abans de que es faci fosc, així farem contentes a les xicotes!!!

Primaveeera!

2010-05-26T21:59:00.019+02:00

Al peu de la Clave Omega, la corda volant!

Divendres toca Afternoon Session IV crec ja! Vaig a la Placa Sibarit amb el Carlos que s'anima a escalar després d'un any, i amb en Joan. Notem encara la roca calenta de la solana que ha caigut al matí, o sigui que sensacions extranyes. Tot i això, després d'escalfar encara puc encadenar la Pagés urbà, versió 6c...deunidó el primer xapatge.

Abans de marxar tasto l'única via que em queda del sector, la Solitude. Un 6b+ amb una entrada divertida. Al primer intent caic per sortir del bombo del principi. A la segona millor, però la placa final i l'últim desplom em fan apretar de valent.....ahhhhhhh!! Cadena! molt guapa! Tornaré per a repetir-la!

Però també deixo a la recàmara el 6a+ nou de l'esquerra del tot, no té molt bona pinta però la provaré un altre dia.

Estic tancant un sector on he disfrutat molt i on he aprés molt molt! Mai m'ha fet mandra anar-hi...les tardes d'estiu són collonudes, un balcó amb un paisatge collonut!

El dilluns toca fer festa a BCN i anem al Gruyère amb en JM. Acabem reventats de caminar i d'escalar. Escalfem a la Pa i Trago i després en tirem de cap ja a Quan farem grau?, 6b bloquero al principi amb alguns picats, després del desplomet s'ha d'anar fent. Surt a vista i ja estem preparats per anar a tastar la Clave omega, 6c de continuitat total. La vaig provar l'any passat però no va sortir. Per culpa seva em vaig obsessionar en agafar pila...doncs un any després es veu que haig d'agafar-ne més de pila! Comença per l'arbre i de seguida passes a la roca bona marca santllors, bons forats en general però va inflant ja que és molt molt vertical i lleugerament tumbada en algun tram. Descans al mig en una bona bústia i cap amunt a un parell d'alejes però que es xapen molt bé. Al final, petit flanqueig a la dreta amb un bon forat per xapar l'última i aiggg, uigggggg pas xungo per sortir, fi de collons...tinc les mans obertes i no em puc agafar de les nyapes i fer el pas de confiança. Un zaas curtet i caic amb un mal de braços impressionant. CAGUNLAPUTAPERÒQUEGUAPA!!! Em quedo davant de la cadena! En JM li fot un tope rope i flipa, casi baixa plorant!

Aprofitem la corda passada i faig un toperope a la Àngeles de fuego 7a+ per acabar de petar els braços, al pricipi és semblant a la Omega però amb els cantos comptats, l'última meitat és dura i el final on veig ni com fer-ho, ni tant sols veig com es deuen poder xapar les dues últimes...ufff queda lluny això.

Decidim recollir i aturar-nos de tornada en alguna via. En parem a l'esquerra de la paret gran, a El baile de los colgaos, un altre 6c que tinc pendent de l'estiu passat. Un parell de pegues i tampoc surt, COLLLLLLLOOOONS!! via vertical i fina, i molt psicològica al final, l'últim químic allunya. Aquesta via i les dues del costat (Le dio i rebotó i Aikekaik) per mi són petites joies que imagino que es repeteixen poc, valen la pena! En JM també li fa un bon tast en toperope, no flipa tant però li agrada. En general queda impressionat de la Font Soleia, crec que he creat un adicte! oju que va fort!

Jo a la Clave Omega

En José Manuel a Pa i Trago

Aquest cap de setmana toca PRIMAVERA SOUND!! De moment....Superchunk, Pavement....els nostres idols dels 90 que segueixen en forma! Si ho poden continuar donant tot a l'escenari, a nosaltres ens queden molts anys de tibar-li fort!

eL gErrU

2010-05-18T15:02:00.009+02:00

Bon lloc per una matinal, vies curtes i la majoria explosives que ja et deixen els brassos servits. Hi vaig amb en José, que hem va explicant les seves històries de bomber...perquè a mi m'agrada preguntar eh!!

Ens aturem a l'Agulla dels cartutxos per a escalfar una mica amb el solet a l'esquena, per sort l'aire és fresc. Anem veient a la gent que s'apropa al Vermell, però de moment ningú ve al Gerro, sembla que avui estarem tranquils.

- Via 5 (V+): bona via vertical amb forces forats, no recordava haver-la escalat, però mirant les anteriors entrades veig que si.....qui no té cap té blog! Bé, sembla ser que llavors no em va agradar massa però aquest cop la vaig disfrutar, té collons! En JM l'encadena sense problemes.

- Via 6 (6a): aquesta si que la recordava força bé. Molt divertides les quatre primeres xapes, on has de currar-t'ho amb la col·locació i els peus. Aquesta, en JM la deixa pendent per molt poc, cau just al final de la secció més fina.

Anem cap al Gerro que ja hem escalfat bé!

- Dures menys que una ninja (6b): via molt atlètica pel seu grau, tira endarrere tota ella fins a d'alt de tot pràcticament. Xapatges força psicològics. Molt recomanable!

- Què faig, que fem (6c): el projecte del dia, després d'un intent i una relliscada, encadeno però apretant com un animal. El quart xapatge allunya i vas inflat de l'anterior, fuuuuuuua! Vaig flipar! L'entrada a la via és una pura dansa, no hi ha on ficar el peus però el canto és generós. Surts de la segona i tiuuuuu no se on agafar-me, jo al final ho vaig resoldre amb un "a pendre pel cul, tira" dinàmic i ZASSSSS! Canto bó amb l'esquerra! Després ja toca reposar per afrontar l'aleje i ja tens la via! No deixeu de provar-la, és molt divertida! En JM li fot un bon tope rope, vinga que no la tens tant lluny bou!

- Karma (6c+): la provo toperopeando que no em vull liar. Començament milimètric, bicicleta per allargar-te un ou amb l'esquerra per agafar una bona regleta, després ja és anar trampejant pel desplom intentant sempre anar de dretes, que hi ha més bons cantells. Ja tinc un altre projecte en aquest petit totxo......no acabarem mai!!!

Comencem a tirar que toca dinar a casa.....a la propera més!

Penjat toperropeando, per a que no diguin que sempre posem les millors fotos apretant

Foto usuarpada de Surgrimpi, és que crec que sóc jo...erem els únics aquell dia de desembre al Gerro

Esquivant la pluja

2010-05-02T18:31:00.004+02:00

Dues setmanes de dosis santlloresenca, que ja tenia mono...tot i que els dos cops ha estat improvisat. Una visita al DIAFRAGMA després a una nit de festeta, ja no estic acostumat a aquestes coses i després de la KK i la Sonrisas Rotas, flipo amb Los 5 contra el calvo i haig d'anar "a muerte" com si estigués fent un 7a enlloc d'un bon 6b.

La Sonrisas Rotas.....una d'aquelles vies que no et cansaries mai de fer. Tenia pendent la Pel·lenmania, per a mi un 6c dur amb passos a bloc i flanquejant, terrible! Inici comú de la Sonrisas i després flanqueig brutal a la dreta fins a situar-te sota el desplom, on em costa horrors sortir-ne. Després d'un parell d'intents, marxo sense la via a la butxaca. No és que m'agradi especialment la via però ja m'ha picat, a la propera hi aniré descansat aveure si surt. Queda pendent tastar la Madame chatarrilla.

Aquest dissabte el cel pinta malament, però ho hem d'intentar, quedo amb l'Oscar a SBD i vènen l'Oriol i la colla. Quedem d'anar a La Placa Sibarit que hi ha una mica per a tothom. Ells esmorzant a Can Planas, dubitatius de si van a la Panxa del Bou o a la roca. L'Oscar i jo ens avancem i just quan arribem a peu de via, TXAAAAAAF! Es posa a ploure....trucada a l'Oriol "tiuuuuuu ves a la panxa que aquí plou cagundena!".

Baixant a Matadepera no plou, anem a provar a LES GAITES que queda a prop. Amb poques esperances comencem a escalar. Que dir de les Gaites, es respira anys 80, quan l'escalada esportiva començava a treure el nas. Nosaltres encara jugavem a pilota i una colla de fanàtics de la muntanya començaven a dissenyar les vies on començaríem a escalar al cap d'uns anys.

Puguem fins a les primeres vies de la dreta, escalfem amb la Super Cucona 6a, un clàssic del sector. Inici aparentment fàcil però que costa, fins a la fissura, on es torna més generosa.

Amanaça pluja i un llamp ens deixa als quatre que estavem allà acollonits, semblava que ens cauria un roc enorme al cap. Així que montem la Malas compañias 6b+ en tope rope per si hem de fugir corrents. M'equivoco en el pas clau anant cap a la dreta, un cop penjat descobreixo el cantell clau a l'esquerra, on has de bloquejar per anar al bidit de la dreta i amunt. Després es converteix en un V+ de roca collonuda. La proba l'Oscar en tope rope i després la torno a intentar de primer ara que sembla que de moment no plourà. Amb el pas aprés encadeno!

Baixant posem les cintes a la Parida saltimbanqui 6c, i ja veiem desde baix on estarà el 6c...un petit desplom sense massa alternatives. L'intent a vista no surt bé, m'ho miro penjat i ja veig més o menys la seqüència. Equilibri a sota del desplom, estirada amb la dreta a una mini regleta que t'hi caven els tres dits, just per a tibar i agafar un cantell amb l'esquerra que amb el braç estirat et deixa xapar i anar a buscar una mini pinça amb la dreta, després ja toca jugar amb els peus ràpid perquè tot sembla que patini i últim esforç per a la salvació. La via continua amb cantell per has d'aguantar encara en un pas a d'alt de tot que s'ha de mirar. Al final encadeno!

L'Oscar prova l'Angie un 6a dels clàssics de Sant Llorenç també, l'aleje del final li passa factura i la deixa pendent per la propera.

Sorprenentment li hem guanyat la partida a la pluja, un dia que apuntava a que ens tocaria tastar la resina del roco. On hi hagi roca que s'apartin els plafons.

Ressenyes d'aquella època, el començament del free climbing. Font: blog d'en Mohawk

A.S. Chapter II - Collbató

2010-04-17T17:49:00.004+02:00

Comencem amb ganes la temporada d'Afternoon sessions. Divendres 14:00, Zona Franca......deuuuuuuuuuuu! fins dilluns!! El cotxe treu fum cap a Montserrat, he quedat a les tres amb en Martí i el bloger bomberu, el José Manuel.

Decidim anar als Graus que queda aprop, jo l'últim dia vaig estar mirant les vies del final del Beat i tinc ganes de provar-ne un parell.

Pujada a bon ritme per escalfar i ens plantem a les vies que hi ha al Totxo Cinquentenari. El Martí com sempre es busca un company de cordada, i el José Manuel i jo fem un Vé guapíssim, la 10 de les ressenyes del Kpujo. El Martí ho ocupa tot i ens posem a un 6b nou, la número 13. Concentrada en un pas però m'agrada força, surt a vista. En José Manuel s'ha de penjar però l'acaba de montar, se l'apunta a l'agenda.

Després ens treiem a vista tots dos la 12, un 6a amb un pas llarg al principi, després ja no dona més guerra. Força maca també.

Anem a les vies més llargues que teim a sobre, i canviem totalment d'estil, aquestes són llargues i mantingudes. De lluny m'havien semblat més plaqueres però tènen certa discontinuïtat.

Via núm 2 6b: uns 30 metres de via, comença vertical amb molt cantell, poc comú a Montserrat. I al final tens un diedre alpinístic, on has d'arribar bé de força. L'escalo molt tranquil i desfrutant. El José Manuel i en Martí també la treuen a vista, i baixen molt contents...Felicitats bous!

Uns companys em deixen les cintes posades a la via del costat, la núm 4, jo volia provar la 5 però no es pot dir que no a aquest oferiment.

Via núm 4 6c+/7a/7a+.....per mi 6c+: ens estem una bona estona parlant del grau.......jo que sé! a escalar! 3/4rts de via verticals amb un pas on s'ha d'apretar, una mica més difícil i menys aparent que els 6b. I després la tela està a les quatre últimes xapes. Passos a bloc, però amb cantell, estic apunt de caure perquè em marxa un peu, puc aguantar i ja tiro fins a la cadena. A vista! guau!

Decidim plegar, el Martí i el José Manuel la deixen per un altre dia. La número 5 queda pendent!

En José Manuel a la primera secció del 6b

En J.M. al diedre del 6b

Ja pica el sol!

2010-04-14T18:22:00.005+02:00

Encara fa fred i ja he pillat la primera insolació de la temporada. Cap de setmana Montserratí a tope! Dissabte al Llençol amb l'Oriol, en Xavi i la Gemma, Pol and comany. El diumenge patejada monumental des de Collbató fins al Monestir, amb en Pau a l'esquena (12kg ja!) i la Natàlia marcant el pas.

Comencem escalfant en un cinquè molt guapo del sector superior, Drac màgic. Continuo sense voler-me posar a les vies de l'esquerra, fa por els blocs que es veuen apunt de caure. De seguit baixem i acabem d'escalfar De les nenes (6a).

La Gemma està provant un 6b+ amb fama de bloquero i me'l deixa provar, Loto Ràpid. Quan ja hem tirat la corda avall, m'avisa de que la trobat molt dur, GRÀÀÀÀCIES GEMMMMMMMA! Amb el primer pas ja m'adono de la magnitud de la tragèdia, així que amb la paciència del Pol provo la via de cinta a cinta. Primeres dues xapes a bloc amb decisió, passet nyapero abans d'un flanqueig a l'esquerra que posa les piles, xapada aquesta quarta ja tens la via, després aguantar! Encadeno a la tercera, per mi si la gradues a vista, no és 6b+ ni de broma. Al flash es podria merèixer el 6c, però ja sabem com està el grau al Llençol.

Després lio a l'Oriol per a provar un 6c dels nous, la 19 de les ressenyes de la Sara Aicart. Moooolt llarg, però amb una entrada dura i estranya, després la via és una passada. Amb canto per a superar el petit desplom, molt recomanable! Assegurant a l'Oriol al sol sense escapatòria, agafo una mica de "pajara" i pujo com puc, al baixar ja em noto una mica marejat. Recullo els trastos i cap avall, cocacola pel camí i ja estic recuperat. Encara em queden forces vies pendents al Llençol...tonarem a fer la caminada.

La familia a Sant Miquel de camí al Monestir.

Comencem les AFTERNOON SESSIONS!!!

2010-04-07T16:36:00.008+02:00

Ja s'ha canviat l'hora i per tant ja podem començar a tibar per les tardes, tot i que algun meuca ja fa dies que ha començat...n'hi ha que tenen sort!

Just abans de marxar de vacances de Setmana Santa anem al Diafragma de Sant Llorenç amb l'Oriol. Fa aproximadament un any que tenim una via pendent i ja tocava anar-hi.

Fem l'entrepà al Viena de la riera de Terrassa, on l'Oriol es queda amb gana, està acostumat a menjar amb forquilla i ganivet abans d'anar a escalar, quin animal! I fiuuuuuu cap a Can Pobla!

Anem a la zona de la Cova del Frare amb la intenció d'escalfar amb la KK, però està humida i acabem a la Sonrisas rotas 6a, una mica pitjor per escalfar ja que comença amb un parell de passos un pèl pujats de to.

Després anem directes a la via que teníem pendent, l'Astènia 6b+. Una via que em va encantar quan la vaig provar per primera vegada, força exigent pel seu grau, ja que té un pas super fi a la meitat, la resta és molt variada. Principi a bloc, pas fi, babaresa collonuda i bon canto amb "alejes" al final. Us la recomano! Encadeno posant les cintes, que bé! em pensava que necessitaria un segon intent! La prova l'Oriol en tope rope, i només fa una parada tècnica abans del pas fi...ja la tens apunt!

Per acabar la tarda ens posem a la veïna Inòpia 6c, a la primera caic abans del desplomet, on hi ha per a mi el pas més xungo, un pas de pura col·locació. En el segon intent caic per sobredosis de confiança, ja que em notava molt bé. I acabo encadenant a la tercera. L'Oriol li toca fer-la de primer per un petit error meu alhora d'estirar la corda, ups! I la monta fins a la cadena, ara toca encadenar-la bou!!!!

Sens acaba la tarda fotent-li pegues a la Inòpia i toca marxar que juga el Barça!

Fi de l'hivern

2010-03-29T12:23:00.017+02:00

Ja s'ha acabat l'hivern i he tingut pocs dies d'aquells de disfrutar amb la baixa temperatura i el sol que escalfa la roca, hivern de pluja, núvols i neu.

No m'he pogut estar de la ja tradicional matinal a la Sibarit de Sant Llorenç, repetint El Síndrome de Woltan, de moment l'únic 7a que sóc capaç de encadenar. I com sempre em deixo en reserva la Solitude. Soposo que és una excusa per a tornar-hi. Ens vem mirar el 6a de l'esquerra que ha aparegut per art de màgia, però no ens va motivar massa.

Una visita a Malanyeu durant l'hivern tampoc es pot escapar, i a qui vàrem ser una bona colla; Oriol, Laura, Sergi, Xavi, Martí, Raul..........Gemma, Pol, Nesa, Carlota, Pere!!! Sort que la paret és gran. Directes a les Taules de la Llei m'emporto cap a casona la Husky Trosky V+, la Pixapins 6b, i Pasión Maldita 6c. Com sempre queda pendent el 7a, aquest cop Iván i vénen. No se si s'han d'escalar els 45 metres de via per a que sigui 7a, però nosaltres arribant a la primera reunió ja quedem servits. Quina disfrutada de via!

Vistes a les Taules de la Llei

En Xavi espatarrat

Jo igualment espatarrat

Jo intentant Iván i vénen

Alguna matinal al Llençol, provant vies que han quedat pendents: Picapiedra 6c i via núm. 6, un 6b+ guapíssim, on el fred i la manca de pila no em deixen triunfar ni a la segona.

Jo mateix al 6b+

La Desdentegada, fa un parell de setmanes, els V+ 16, 17, i 18 ja s'han reconvertit en Vens llepats que equivalen a 6a+/b i més quan estàs fred. Procuraré no fer-les més. Després encadeno a vista la 22, 6c que un mal company a peu de via em diu que no és 6c, fua! doncs jo l'he lluitat igual!

I aquest diumenge he estat als Graus amb en Joan i en Jordi, segons el blog feia almenys dos anys que no hi anava. Però he encadenat la bloquera via núm. 3 (6b) i em trec l'espina que tenia clavada amb la 2, un 6c més evident i fàcil de llegir que el 6b, però s'ha de tivar més.

En Joan en un bon 6a dels Graus

En Jordi al 6b a bloc

Començarà la calor i fugirem cap a la ombra de la nord, allà a on siguem capaços de tibar! Espero no trigar tant a piar-la!

Taca Blanca

2009-12-29T20:31:00.006+01:00

O Roc del Poll...El Lleçol vaja! Amb l'Oriol, dia tranquil, sense fred i sense presses. Arribem a peu de via ben escalfats. Ens voliem posar al principi del sector, per a probar un 6b+ recomenat per en K i potser tastar també el 6c de la seva dreta i el 7a que tenim pendent. Ens trobem un trio i com que la paret és gran anem més a la dreta. Al Llençol D 1er 1a, segons la guia de Montserrat Sud.

- De les nenes 6a: començament extrany, semblava més senzill. D'anar fent poc a poc.

Aprofitem i montem la del costat dret:

- Via 18 (Montserrat Sud) 6c: Començament de bloc fins agafar una bona bústia amb la dreta, després toca aguantar i mirar-s'ho bé que la quarta cinta queda lluny. La treiem tots dos després de catar-la en tope rope, no ens refiem de la graduació del sector després de l'última visita.

Després de discutir amb l'Oriol si posar un roc als peus per arribar més amunt al començament de la via, baixa el seu grau...fem un minintent a la del costat dret:

- Via 17 (Montserrat Sud) 7a: només en dona per a provar els primers passos perquè es posa a ploure i hem de fugir. Principi molt de bloc i dur dur!! Ja veurem si tornarem a provar-la.

Baixem tranquilament ja que només plovisqueja. Ha donat per a poc però em disfrutat, COM SEMPRE!!!

Fotos robades del bloc de l'Oriol

Freeeed!!!

2009-12-25T13:55:00.005+01:00

Les dues últimes sortides han estat fredes. La meva primera visita al Revolt de l'àliga, al costat de Montbrú, practicament no va aparèixer el sol. Vàrem provar tres vies i cap a casa sota la manta. El lloc no em va agradar massa, vies curtes i explosives amb mala roca en general. No se si Montbrú està millor...

El passat diumenge feia un sol espatarrant però la temperatura era molt baixa. Vàrem triar el Gerro de Montserrat, i tot i ser cara sud potser no és millor lloc per a un dia de fred, oi Pep. El millor del dia va ser encadenar la Yoyo 6c que tenia pendent de l'última visita. Realment aquest lloc m'encanta tot i que ja només em queden tres vies per a provar.

Apa, Bones Vacances i Bon Nadal a tothom! I a tibar fort!!!

Siurana per a mortals

2009-12-03T20:36:00.027+01:00

Abans d'anar a escalar per primera vegada a Siurana, he anat sortint a sectors propers, de fet feia mooolt temps que no marxaba una mica lluny.

El Llençol de Montserrat, Els Graus dels Matxos, Cèllecs, són alguns dels llocs que he anat.

6a+ inhumà al Llençol...entrada molt rara i després millora. O anaba molt peix o està sotagraduada. És la via 2 de la guia, sense nom. Després faig un tast en tope rope a El ball del triomf 7a, molt dura per a mi però està ben assegurada, potser la podria probar desde baix. Passos de bloc guapíssims al principi i continuitat amb bon canto després.

L'endemà vaig de visita curta als Graus del Matxos que hi ha la Gemma, en Pol, en Pere, la Nesa i una bona colla. Jo amb el Pauet. Torno a tasta la Piano Piano 6c+/7a en tope rope. Primer la monta la Gemma i no treu el pas, més de 7a segur per ella. Jo tampoc el trec tot i ser més alt. Pas extrany, molt fi amb cantos oposats o que se jo...

A Cèllecs, sense voler-ho torno a fer les matixes vies que fa dos anys. Un V+ i un 6a guapíssims. La 17 i 18 del Desplom del Marron, soposo que no són representatives de la zona. I em torno a fotre de morros a la Way 6c+ del sector Iaiu.

Siruana, primer cop...casi que caminem més que escalem això si, però ens ho passem de conya descobrint amb l'Oriol i en Pep. Sortim ben d'hora de l'Autònoma i ens plantem a Cornudella en 1h30min, com tiba el Punto. Esmorzem en el bar més frigorífic i ens deixa la ment tant gelada que una mica més i arribem a Ulldemolins. Reculada i arribem a Siurana. Aparquem al castell i després d'un passeig gentilesa de l'Oriol, ens quedem al Sector Can Melafots. Catem un parell de 6a+, Trigonometria i la nº25. La primera molt guapa, la segona no tant i amb unes distàncies entre xapa i xapa que em fan tremolar, i a sobre amb un pati acollonant.

Mandarina i anem a Graus del Meset. Una altra història, vies generalment més curtes i xapes molt més properes, uffff! No ens aclarem massa amb el que estem probant...la penya del costat que si "dere" (soposo que vol dir derecha però no ser com coi diuen izquierda) que si mogollón però tampoc ens indiquen massa. Total potser és un 6b o 6b+, creiem que la Rocky. Ens quedem amb es ganes de tastar alguna de la dreta que tènen més bona pinta.

No se si hi ha altres sectors per a mortals a Siurana on hi hagui vies de forats i regletes, que potser és el que m'imaginava jo. Hi haurem de tornar ara que coneixem millor el camí i el bar a on no s'ha d'esmorzar, apa recomaneu SECTORS per a minibous!!!

Aqui van fotos::::::::

Pauet el casc!!!

La Gemma a Piano Piano

Jo tocant el Piano també

L'Oriol i jo al V+ de Cèllecs

No supero els romos de la Waaay

Can Melafots

Graus del Meset

SantLlors

2009-10-25T20:01:00.008+01:00

Les últimes setmanes he escalat força per Sant Llorenç, provant algunes vies noves i repetint algunes que tenia pendent d'encadenar, en general sense massa exit ja que les repeteixo al cap d'un any i caic en el mateix punt...a vegades!

Faig una mica de recull/resum/plis plas:

Al Diafragma: vaig anar-hi amb l'Anselm que no hi havia estat mai, vem fer una selecció de les millors vies.

- Via KK (6a): collonuda per escalfar ja que té el pas a d'alt de tot, just per xapar la reunió.

- Sonrisas rotas (6a): pas una mica de bloc al principi i després continuitat amb bon canto.

- Los 5 contra el calvo (6b): de les millors de sector, no us la perdeu!

- Bagatel·la (6b): aquesta no l'havia provat mai, surt a vista. Però la trobo una mica rara, no saps ben bé per on anar.

- Llepòlia (6b): apretada al principi i pas fi al mig, millor que l'anterior però no és cap virgeria. Ja l'encadenarem un altre dia.

- Astènia (6b+): que guapa que és, ja és la tercera vegada i no hi ha manera. Caic en un tram molt fi on hi ha tots els tipus de forats diferents, resultat? pillo el dolent i caic...quan l'encadeni ploraré! hehe!

Placa de l'heura (Font Soleia): hi vaig amb en Marc que m'està ajudant a descobrir mica a mica la Font Soleia. Vaig just de grau però en Marc em posa les cintes hehe! Gràcies nanu! Aquesta va ser definitivament l'última tarda de l'estiu.

- Clave omega (6c): li faig un tast per escalfar sense pretencions d'encadenar però de primer per a veure com van els xapatges. Intento encadenar a la segona però em quedo pràcticament a l'última xapa, falta pila! perquè no té cap pas complica. La via boníssima com ja m'habia dit la Gemma.

- Ángeles de fuego (7a+): un projecte d'en Marc que em deixa provar abans de marxar. Els forats es van tornant petits mica a mica. Molt bona via, potser algun dia...

En Marc descançant...

Paret Gran (Font Soleia): venim un matí amb en Pep i en Raül, a provar unes vies que no habia tastat mai.

- Kartoffel Salat (V+): tenia l'esperança que servís per escalfar però resulta ser un xurru de via.

- Le dió i rebotó (6b+): l'encadeno a la segona, via de forats, molt estètica i no massa llarga, uns 15m, amb algun aleje que et posa les piles. Boníssima. 6c a les ressenyes antigues.

- El baile de los colgados (6c): Semblant a l'anterior, amb moviments molt estètics, collonuda també. Queda pendent d'encadenar. Pila Pila!!! Em cremo molt ràpid!

Els Diedres-Paret Gran (Font Soleia): matinal amb en Marc.

- Alcántara Molina (6b): provem aquesta per intentar escalfar, a veure si ens deixa. Em penjo abans de xapar la reunió ja cremat. Té un tram força descompost. No se si tornaré a probar-la mai.

- Lo que yo te diga (6c): la provem perquè està just al costat, vem probar la que segurament és la pitjor via de Sant Llorenç, fisura-esperó extrany i roca descomposta, terrrrrrrrrrible!

- Quan es menja a qui? (7a+): les altres vies que voliem provar estaben molles, anem directe al projecte d'en Marc. Coincidim amb en Ramonet que encadena en els nostres morros la Yo Claudio (8a), creuem amb ell quatre paraules i és impressionant la humilitat que despren un dels millors escaladors del món. La probo en tope rope, ufff que lluny em queda...és llarga i dura. Amb un parell de pasos clau força durs. Almenys arribo a la cadena sense fer massa el ridícul.

Entre mig vàrem fer una visita al Vermell del Xincarró amb la Gemma, l'Oscar, la Carlota, en Pere i la Nesa. Aprofito que la Gemma ja va fer post! Dia amb molta gent però molt bona companyia.

Encadeno a vista un 6b clàssic del sector, la 45 aniversari. I la via nº 48, que havia provat feia temps, molt guapa, la recomano!

Apa, us deixo amb una foto panoràmica de com es va llevar la Font Soleia ahir.

Uii que petita, merda de Blackberry!!!

Placa Cangur

2009-10-19T21:22:00.006+02:00

Ja fa molts dies, setmanes...cap a principis de setembre vaja! vem anar a Montserrat amb en Pep i l'Oriol. Anem a la Placa Cangur, un nou petit sector just davant de la Vinya Nova.

Arribem i ens trobem una agradable sorpresa, la colla sabadallenca...la Gemma, en Pol, l'Òscar i la Carlota...bona companyia assegurada!

Probem aquestes vies:

- Cie (6a): placa tombada i amb un pas fi fi! que ens agafa de sorpresa i freds. Però un cop vist no té massa problema. Comencem a veure que la roca està molt poc consolidada i cau de tot!

- Haka (6a+): una mica més vertical i crec que més fàcil d'encadenar a vista. Si més no, no li veig el plus. Tot s'ha de dir que la primera sempre costa més.

- Andanadas de ostias 6c+/7a: som molta colla i no queden vies lliures, així que toca posar-se a la més xunga! Per a mi es podria dir andanadas de piedras, per que aquí va caure mitja via. Sobretot quan estaba a la part alta i més descomposta. No vem pendre mal de poc. La via té una secció molt tècnica a la primera mitat i després s'ha d'anar aguantant el "tipu".

- Te deum 6c: un 6c fluixet, amb el pas al final per a xapar la reunió, potser la més maca i amb millor roca de les que vem probar.

Ara vinc, vaig a robar unes fotos en un altre blog....................

Apa, a disfrutar i sobretot si hi aneu, agafeu el casc!

A la Lluna també plou

2009-09-24T17:55:00.003+02:00

11 de setembre...com cada any, anem a Sant Julià que és Festa Major. Ja comencem a tenir una edat, però no ens podem perdre els Moonlight i el seu Robie Williams del Berguedà! No patiu és una orquesta de fest major.

Aprofiem per a fer una escapada al Roc de la Lluna amb la Natàlia i en Llorenç. Aproximació tremenda en cotxe i caminadeta fins al peu de La sombra del Llop, 6a+ pilós. Per escalfar és millor fer una paradeta perquè infla!

Casualitats de la vida, arriba l'Òscar, la Marta, la Barbara, i un bon grapat de gent més. Ja que hem de ser coll millor que ens coneixem tots oi?!

Probo Ojos i oidos del mundo (6b) i encadeno a vista...ufff. Les xapes no estan lluny però tampoc aprop eh! al punt per a posar-te les piles! Forats i verticalitat, divertit per a fer una visita de tant en tant! No és un lloc per a maxacar-lo a visites! l'Àmbient...és el millor!

Es posa a ploure amb moltes ganes! i cap amunt a desmontar. Pujant cato la Histories de "O" (6b+) i resulta ser una mica diferent. Cal superar una panxa nyapera...mmmm ja m'ha picat per la pròxima!

En Llorenç a la Sombra del Llop

Jo a la mateixa via

La fàcil de la Paret Gran

2009-09-20T10:46:00.006+02:00

Possiblement l'última afternoon session de la temporada...dijous abans de la diada, fem una visita llampec a la Soleia amb en Marc. La tarda no dona per a molt però l'aprofitem al màxim.

Ens posem a la Saree (6c) possiblement una de les vies més fàcis de la Paret Gran de la Soleia.

A principis d'estiu li havia fotut un tope rope amb l'Oskar, també sense escalfar i va sortir amb una parada tècnica si no recordo malament.

Primer intent desde baix, sense escalfar...clar aquesta els bows la fan servir per escalfar...no se perquè em queixo!

Vaig fent sense masses pretencions, tram de podrit rollo boulder amb preses, descans bó, a apretar per la fisura. T'hi col·loques bé però el que costa és sortir-ne. Acabo encadenant!!! Ja puc marxar a casa! Ja se sap que els 6ens de la Soleia són apretats!

El Marc posa les cintes a Bauhaus (7a) i després l'encadena FeLiCiTaTs BoU! serà un honor probar una de les vies més conegudes d'aquí, soposo que alguns també la ultilitzen per escalfar, s'ha d'estar molt fort i tenir sang freda, perquè té un parell d'alejes que fan por. Per sort les caigudes són netes.

M'hi poso per baix, que ja no bé d'aquí. El tram de podrit em costa el doble, el Marc escala a tot drap i no em deixa descançar el bou! Ja estic apunt de volar en el podrit, faig un bon descanç abans de passar a la roca bona. Quatre moviment i em poso a sota del primer "aleje", em penjo i en Marc em va cantant el passos, atlètics i molt bonics...faig el primer bufff! descans i faig el segon aiggg! vaig a per la reunió i inesperadament caic uuuaaaaaaaaaaaaaau! que netes són les caigudes a la Soleia!!! Arribo a la reunió per la dreta que és molt millor!

L'hi fotem un tope rope per acabar de maxacar el que em queden de barços...i em penjo literalment a totes les cintes, estic petat! quina tarda! trigo mitja hora a pujar fent tota mena de trampes, no em puc ni tirar un pet, estic fos! Aconsegueixo arribar a d'alt fent el mico i avall que se'ns fa de nit!

Gràcies per la paciència Marc! La Bauhaus mereix l'anomenada!

Grau dels matxos!!!

2009-09-11T18:48:00.003+02:00

I tant "matxos"!!! les últimes setmanes hem fet un parell de visites (sense fotos) a aquesta escola d'Osona toncant al Vallés! Força propera per anar-hi a fer una "afternoon session" estiuenca, ja que hi toca l'ombra tota la tarda.

Amb la guia d'en Fernando ens arribem al sector, que per cert crec que hi ha un error: Si vens de Barcelona direcció Vic, entres a Aiguafreda i hi ha un desviament a l'esquerra i no a la dreta, en direcció Barcelona una altra vegada.

*Fernando, t'he linkat sense preguntar, si m'ho demanes et deslinko.

El primer dia amb en Pep probem algunes vies força bones:

- De Conya (6a+): entrada rara i sorrenca que dona una mica de mal rollo, excepte per això és collonuda per a escalfar.

- Dels Cunyats (6b): molt millor que l'anterior, plaquera amb un tram fi a mitja via. El començament té els cantos romos molt característics d'aquí.

- Thycodroma muraria (6b): jo la thycodroma ja no la vaig veure enlloc. Té una bona fisura amb molt cantell que es supera bé, per sortir hi ha una bústia amagada que no trobo a la primera i m'haig de penjar. Ja la tornaré a probar un altre dia...

- Saligarda (6c): entrada burra burra!!! on faig un mica el numeret per a poder-ne sortir. Després és anar fent fins a un pas de col·locació abans del desplomet on faig llufa! Queda pendent.

El següent dia quedo amb en Xavi i en Pana. Faig cordada amb en Xavi i anem a escalfar:

- Enderrocs (6a+): força bona, però una mica terrosa al principi. Aquesta escola no se si li falta rodatge o sempre serà així, hi ha sorra per tot arreu. Excepte en els desploms clar!

Anem a l'altra banda...

- L'escarabat copulador (6b): Molt maca també, amb una fisura divertida i una sortida d'aquesta molt puta, no saps per on ficar els peus. Amb paciència surt!

- Saligarda (6c): torno a probar-la un parell de cops però no hi ha manera de fer l'últim pas de sorida del desplomet, per sort les caigudes són netes i està molt ben assegurat.

- Piano Piano (6c+/7a): segurament la via més estratègica que he probat mai, en Xavi la proba per l'esquerra i jo per la dreta, tots dos sense exit. Tota la cansalada està en una placa hiperfina on t'has d'agafar de microcantells per després agafar una contrarepisa (m'ho acabo d'inventar) d'una manera molt extranya per anar a buscar ja el cantell salvador i xapar....molt puta! Però molt motivant a la vegada, tornarem a atacar-la!

La majoria de vies no tènen res a veure a la Piano Piano, són desploms amb força canto i atlètics, soposo que quan més grau menys cantos bons no!!?? Haig de practicar aquest tipus d'escalada, quan surto d'aquí m'entren unes ganes bogues per anar a Montserrat.

Gandul!!!!!!!!!!

2009-06-25T20:56:00.030+02:00

"Gandul!" Serà el que pensareu després de tant de temps sense cap entrada, estancat a l'entrada número 93...collons ja falta poc per la 100.

Doncs bé, a part d'estar extremadament liat amb la feina he anat sortit més o menys cada cap de setmana, i escapant-me furtivament algunes tardes!

El començament de les vacances vaig començar fatal, una febrada de dos dies hem va deixar tirat per terra, i vaig arribar a Cuenca fet pols. I abans de tornar a treballar una gaestronteritis soposo que provocat per la inminent tornada a curro hem va deixar encara més desinflat.

Al juny vaig fer uns bons intents a un parell de 6c's del Gerro, d'aquests lleugerament desplomats que a mi em deixen els braços inflats amb una velocitat estratosfèrica. Encadeno un 6b del Diafragma que tenia pendent de feia temps, la Batvia dreta.

Al Juliol visita a Valeria amb la família, Cabo de Gata, i a la tornada Savassona per primera vegada, Montserrat i tornem a flotar per Sant Llorenç, per fi...

Apa, unes quantes fotos...

El Gerro (Montserrat Sud)

A la primera foto l'Oriol provant el Big Kikuiu (6b guapu!), i a les següents jo mateix a un dels 6cs de la dreta. I l'Oriol queixant-se del cantus dolorosus! Quines vies més guapes!

Chopera sur (Cuenca)

Passem uns dies a Cuenca de camí al Cabo de Gata. Fa calor però a l'ombra s'hi està bé. Ens acostem a aprop de Valeria, on hi ha forces sectors amb diferents orientacions. Roca bona però una mica patinosa, l'escalada no és fàcil a vista.

Valeria (Cuenca)

Un dels sectors més propers al poble. Molt bon ambient i escalada dura. Però encara trobem alguna via fàcil per a la Natàlia.

Cabo de Gata (Almeria)

Pasem una setmana disfrutant de les platges solitàries i salvatges. Com es descansa al desert!

A la platja de Monsul hem trec el mono fent una mica de bloc, poca cosa perquè és una platja força accessible i estaba força ple de gent.

Aquestes han estat les vacances i ara ja portem per aquí tres setmanes fent algunes escapades de tarda, "afternoon sessions in english". Un parell de visites al Prohibitivo de la nord de Montserrat, on les vies són potents i vaig catar un 6c que s'ha d'anar a encadenar. El sector és collonut, llàstima que les xapes estan una mica llum per al meu cervell cobard...li haig de fotre pebrots!

Un parell de sessions més a la Placa Sibarit, han estat més fructíferes: a caigut el 7a del sector, El Síndrome de Woltan. El meu primer 7a, s'ha de dir que és una via de nyapetes i vertical, i a mi és el tipus de via que hem va bé.

En canvi, un parell de visites més al Gruyere han estat desastroses. He encadenat algun 6b (Ella és así), però els intents de la Performance i Raons de pes han estat nules. No se que hem passa amb la Font Soleia, però no hi escalo bé, vaig acollonit per la paret i impresionat per la gent forta que hi ha soposo. Ara són vies de forats i desplomades, on a mi s'em inflen els braços ràpid.

Bé queden unes quantes tardes per a fotre pegues a aquestes vies o algunes altres, ja veurem!

Calders-Sant Benet-Collbató

2009-05-24T13:24:00.026+02:00

Faré un petit resum de les ultimes sortides, que no han estat masses...

Fa ja unes quantes setmanes vaig anar un divendres a la tarda a Calders amb en Ramón i en Parra. Primera visita a Calders i crec que trigaré a tornar-hi, vaig pillar de valent. Per començar vem fer un 6a a l'esquerra del sector, i tot passejant ja vaig veure que les parets trempaven de valent. El 6a va sortir força bé soposoperquè no era ben bé de l'estil calderenc.

Després vem anar a fer un 6b clàssic de la zona central i aqui és on em vaig fondre...6b amb molt bona presa però tot deslomat, de fet el començament el peus ja se't desenganxen de la paret. Segurament aquell dia els astres estaven en contra meu, apart de que aquest tipus d'escalada no em va gens bé. Resultat: saque abans de xapar la segona assegurança, amb la corda a la mà i de peus a terra. Per sort en Ramón habia jugat de porter quan anava als Salesians i va evitar que anés rodolant fins a la riera de Calders. Gàcies Ramón! En Valdés al teu costat és un merda!

Encara amb el cor a la boca ens posem en un altre 6a per a treure'm el mal rollo, i la veritat és que els primers metres fa iuiu. Ens posem en un 6c abans de marxar que encadenen els dos bous d'Artés, jo no aixeco el cul de terra.

Almenys ja puc constatar la dificultat de Calders.

Després d'un cap de setmana sense escalar toca anar a Montserrat a treure'm l'espina clavada a Calders. Anem al Clot del Boixar, més concretament a la Placa Hardkore amb en Pere, la Nesa, en Pol i la Gemma. Fem una bona caminada fins al sector amb visita de l'agent forestal inclosa per si s'ens habia passat pel cap anar al Castell.

A la Placa Hardkore hi ha poques vies però d'entre 30 i 35 metres, o sigui que ja et deixen ben servit:

Jo mateix a Hardkore

- Hardkore (6a+): probo aquesta via després de que l'encadena la Gemma. L'entrada és un pèl bloquera però despréses torna en una via de continuitat total. Els primers 15 metres són una mica tombats i després es torna més vertical però amb bona presa, fins i tot amb alguna bústia d'aquelles que costa deixar anar. Una bona via molt recomenable.

- Espolón del Xilum (6c?): per desgràcia no crec que sigui un 6c, ja que l'encadeno a vista! Passant una mica del tema grau, és un via collonuda, de continuitat sense cap pas especialment difícil però té una petita secció fina al final de la via. Val la pena pujar a aquest tranquil racó de Montserrat només per a probr-la. En Pol l'encadena a vista també i disfruta com un animal.

Jo una altra vegada a l'Espolón

La Gemma no es troba massa bé, però decidim fer una ultima via abans de marxar, a la placa del costat esquerra, La Tonsura:

- Via 11 de les ressenyes d'en Fernando (7a): La Gemma, tot i estar feta pols l'encadena a vista. Jo la probo en "tope rope" i arribo a d'alt fent més parades que el metro de Barcelona. No se si estic cansat, però m'arrossego per tota la via...tot s'ha de dir que és un 7a com Dèu mana! Tot plé de foradets de tota mena en una placa lleugerament desplomada. La via és una passada! Queda pendent probar-la quan hagui menjat més bistecs.

La Gemma al 7a

En Pol a l'Espolón

La següent sortida va ser fa dos diumenges amb en Martí, la Caty, l'Oriol, l'Ivan, l'Anna, etc....una bona colla vaja! Anem a Sant Benet, primera vegada per a mi i vaig una mica acollonit perquè el que he sentit és que és una de les zones més dures de Montserrat. Mentrés una bona colla van a fer via llarga, ens recomanen que anem a la Panxa del Bisbe que hi ha vies assequibles, les que probo amb l'Oriol són les següents:

- Metamorfosis (6a): via d'anar fent, força llarga però sense el grau apretat. Potser li donen el grau per la llargada i per l'allunyament de les xapes. Ara! molt bona i perfecte per escalfar les cames i el coco!

- Ludwing Casamelles (6a): Molt semblant a l'anterior, per a no dir calcada!

L'Oriol a Ludwing

- Mahayana (5c): No se si aquesta m'agafa més cansatde fer metres però la trobo més difícil que les anteriors. Més curta però am algun pas més finet. La tònica dels viatges entre xapa i xapa ja veiem que continua a tota la placa.

Intentem buscar un via de més dificultat però sense tants allunyaments, així que probem la següent, ja que els 6cs fan por:

- Au va home va (6a+): aquesta ens posa més les piles i l'Oriol la treu a vista sense masses problemes. Per xapar la quarta, millor no caure perquè segur que gairebé arribes a terra. La via acaba sota d'un desplom, on continua després de la reunió. Després de pensar-m'ho molt decideixo probar sort sense saber on ens posem. Després de la segona xapa ja veig que no és el meu grau, consultant la ressenya a casa ja veig que és un 7b+...vaja ni boig.

En definitiva el lloc em deixa una sensació extranya. És clar que estavem fent vies de varis llargs, on la dificultat estaba en el segon llarg majoritariament, per tant el primer llarg està fet amb mola al·legria.

Soposo que no vem anar al lloc més significatiu de Sant Benet, la pròxia vegada ens haurem d'acostar al monestir.

Per acabar, aquest dilluns de festa a Barcelona i altres llocs, busco un lloc per anar amb la Natàlia i que tingui ombra pel matí. En Groinket ens recomana d'anar al Sector Pell Roja a la zona de Collbató, lloc nou per a mi o sigui que perfecte. Ens ensigalem una mica a l'aproximació ja que tirem el camí amb marques grogues cap amunt i ens passem de llarg. Trucada d'urgència per aclarir el camí i en Groinket m'indica telefonicament. Travessem el camp d'oliveres i després ens posem una mica camp através entre les antigues terrasses, tirem a la dreta per intuició i arribem als Totxos CAM. A la tornada un escalador molt simpàtic ens ensenya un camí que va directe a la cantonada del carrer Graus...aquest te l'haig d'ensenyar Pere.

Comencem amb la via de més a l'esquerra:

- El Cigronet (IV): comença poc vertical i s'hi va possant progressivament. Té un pas llarguet al principi i un altre al final que a la Natàlia li costen una mica, però se la treu força bé. Bona via per a començar.

- Pytecus (6a+): probo aquesta via de la placa de la dreta, la placa principal del sector. Començament fàcil però vertical i la dificultat està en superar una petita panxa. La faig tranquil i surt a vista.

- El Clan (6b+): a l'esquerra de l'anterior hi ha aquesta bona via. Entrada fina amb un pas que t'ha de mirar i després s'ha de superar un pas que tira endarrere. Agafant un bon forat de dretes que s'ha d'agafar ben endins. La sortida és fina però de seguida trobes presa per acabar la via tranquilament. Surt a vista també.

- Bolquers i papilles (IV): després de la tibada com que la Natàlia ja està descansada probem aquesta via. És una placa tombada excel·lent per iniciació. La Natàlia és queda a dos passos de la cadena, uiii per poc.

- Mohicans rebels (IV+): després decideix probar aquesta, una mica més vertical però amb més presa, i aquesta la treu millor que l'anterior....Collonut, tres vies i gairebé no s'ha penjat!

- Borinot ensopit (6c): per acabar anem a cremar els últims cartutxus en aquesta via, força més llarga que la resta. Al principi em noto cansat però vaig reposant allà on puc. Diferent a la resta, és una via de continuitat amb una bona tongada de forats de tot tipus (bidits, tridits,...). Casi surt a vista, ja que en el xapatge difícil decideixo passar la corda agafant la cinta, no vull caure amb tota la corda a la mà i espantar a la Natàlia. A més pesa 20 kg menys que jo, així millor ser prudent. Queda pendent per encadenar potser la millor via del sector (de les que he probat).

Execel·lent sector per a matins d'estiu. Gràcies per la recomanació Pere!

Eiii que tretze vies no donen per tant...

2009-04-20T16:02:00.010+02:00

Aquest diumenge em tocaba fer de guia a Sant Llorenç de Munt, penso que vem triar mal dia. Ens trobem en Martí, la Katy, en Ramón, l'Oriol i jo, i després d'un ràpid cafè a Matadepera, tirem cap a Can Robert. La idea era visitar la zona de sobre Can Poble, Diafragma, Sardinetes, Diedres, i potser treure el cap a la Font Soleia. Però quan arribem a Can Pobla ens trobem una quantitat de gent i cotxes impressionant, i les parets de les Agonies es vèien molt molt humides, el cim de la Mola estaba totalment gebrat. Un desastre vaja! Decidim anar cap a la Placa Sibarit que allà hi toca el sol de bon matí i és més probable que estigui sec.

Arribem al aparcament i xinu xanu cap a la Placa, arribem i ja hi ha tres persones més dos nois que arriben amb nosaltres. Un dels tres matiners resulta ser en Wolfgang, amic d'en Jaume i que habiem coïncidit una vegada, si és que per les cares tinc retentiva.

Faig de company de penes amb en Ramón i comencem a escalfar.

- El vuelo de Dória (6a+): decidim començar amb aquesta per a no col·lapsar el tros de vies més assequibles. Per sort ja l'he fet algunes vegades i conec el forat amagat, tot i això toca apretar, que el plus no el regalen. En Ramón la treu a vista sense problemes, ai aquesta sang manresana tiba fort!

Anem per feina i ens desplacem cap a l'esquerra que en Ramón ja a vist el 7a, es veu que té ganes de tibar. Arriba un company del gimnàs, en Jordi i companyia, avui ens hi trobarem tots aqui.

- Mono pestoso (6b/+): també repetida anteriorment, recordaba força bé la seqüència d'entrada, tot i això m'agafa en pilotes però l'acabo fent una mica diferent a com volia fer-ho. Llàstima que el pas rabiós estigui tant aprop del terra, després és d'anar fent. En Ramón treu el pas a la segona i baixant posa les cintes al 7a que té entre celles.

Mentrestant arriba una bona tropa d'un curset de la PdB, ja hi som tots! En total potser erem 24 persones i 3 gossos per a 13 vies, almenys els gossos no escalaven. Els astres ens van maleïr i ens van portar a tots al mateix pany de paret. I el més fotut és que intentar anar a un altre lloc almenys representa un hora. En algun moment va ser força agobiant, fins que la muntanya es va empipar de tanta pressió i ens va fotre fora amb una bona calamarsa...això ve mes endavant, abans encara li fotem una mica més...

- El Síndrome de Woltan (7a): l'habia probat durant l'última visita en tope rope però aquesta vegada ho porbo per baix que ja no ve d'aqui. Té un pas nyapero de nassos just després de xapar el segon químic, has d'estirar el braç dret per agafar una pedra plana que fa una miniregleta i passar per un parell de monodits abans de la salvació. Però després queda un bona secció amb més cantell, que si vas petat pateixes com una truja. Ens surtem tots els passos, però almenys a mi em falta agafar una mica de pila per a no escagarrinar-me a mitja via. En Ramón al final li veu molt color, i ja quedem que em de venir a totes per encadenar-la.

Després fem un intent al Pagés urbà, però quan estic a la segona xapa comença la pedregada i baixem cagant llets. En Jordi té el gran detall de recuperar les cintes baixant. Per sort a en Martí i l'Oriol no els enganxa a mitja via.

Doncs res, toca recollir les coses i cap al cotxe, que avui ja no farem res. La muntanya es surt amb la seva i queda tranquila, almenys per unes hores.

Com l'altre dia faig una mica el gos amb el tema fotos....Oriooooooooooooooooool!!! Amaneix-me el post amb les teves fotos, que tanta lletra fa clapar!!! Gràcies per les fotos Oriol!

Sensual si però de santa res!!!

2009-04-06T11:08:00.019+02:00

El dissabte vem anar a la Mola amb el Pauet carregat a l'esquena. Només vem anar desde el Coll d'Estanalles fins als Òbits, que ja són dues hores anar i tornar. Llàstima d'una patinada que em va fer caure de cul i emportar-nos un bon ensurt. El resultat una mica l'inflor a un dit de la mà esquerra.

El diumenge quedo amb en Martí a Artés, la idea és anar a algun sector del Bages. Ens fan de guies els dos Ramons (Jorba i Giralt), que són autòctons i conèixen la zona de fa molts anys. Cafetó a Calders i decidim anar a la Moratona, a mi la veritat qualsevol lloc em motiva perquè no en conec cap, però de la Moratona m'en havien parlat molt bé!

Un parell o tres de curves direcció a Moià i ens posem per una pista a la dreta, aparquem al cap de poc metres i amb 5 minuts de pujada suau ja som a la paret. Línees curtes i potents, però a simple vista ja es veu molta cosa motivant. A més l'ambient tranquil ja val la pena, de fet, estarem sols tot el matí.

M'emparello amb en Ramón Jorba i comencem a fotre-li!

- La noia de les Bruquis (5c): comença en Ramón que la treu tot xiulant, menguen bé al Bages. M'hi poso i disfruto fins al final on s'ha de fer una petita tibadeta abans d'encadenar. Bona via per escalfar.

Continuem amb la via de l'esquerra:

- El repte del semilolo (6b): aquesta ja ens posa les piles, en Ramón saca en un pas xungo i finot de nassos, l'acaba de montar i baixa per a descansar in tornar-hi més tard. Ho probo jo i passo el primer pas molt precariament i després caic al final just abans d'encadenar. La deixem per més tard.

Jo volant com un pardal a El repte del semilolo

Mentrés s'hi posen en Martí i en Ramón anem a la via que estaven fent ells abans:

- El passarell (6a+): a en Ramón no li agrada massa perquè s'ensigala cap a l'esquerra i no li troba el pas. L'acaba treient però no li convenç gens. La probo jo i m'hi fico tot recte, fins i tot una mica a la dreta i surt molt millor, atlètica i divertida. Llàstima del final, que té un pas extrany per a xapar a reunió.

Fem un segon intent a El repte del semilolo i aquest cop ens surt a tots dos. Apretant força al primer pas difícil, on has de confiar amb el que hi ha. Després queda l'arribada a la reunió, que per al meu gust li falta algun cantell més amunt de la reunió per a poder xapar després de fer el pas. Però aqui les vies són curtes i la paret s'acaba. 10 metres força potents.

Anem a trobar al Martí més a la dreta. Em tempta la Panolieta, sembla guapa, després a casa veig que és la via d'en Jortx...llàstima no haber-la probat. Queda per a la pròxima visita.

- Sensual i Santa (6b): en Martí i en Ramón estan liats amb aquesta via que en principi a mi no m'atrau massa. La proba en Ramón Giralt i l'acaba montant però la troba molt dura per ser 6b, i la veritat que té pinta! Em vènen les ganes de probar-la, vinga! Caic abans de xapar la tercera xapa i d'aquí no passo, ufff que dura!!! però que passa!!!! S'hi posa en Ramón Giralt i anant probant ho treu per la dreta...aquests Ramons no es posen d'acord, un per l'esquerra i l'altre per la dreta! En Jorba puja fins a d'alt! Ho torno a probar aquest cop per la dreta i trec el pas encara una mica més diferent que en Jorba després d'uns quants intents. Un cop probada la es veu més fàcil, però 6b??!! no se...

En Ramón Giralt a Sensual i Santa

En Ramón Jorba a Sensual i Santa

Només se, que ja m'he fos fotent-li en aquesta via, i tinc els braços que semblen calçots! Intento començar la Ninges pudents, però ja no em queden collons de tirar amunt i tinc al cap a Sabadell...que ja faig tard. Així que em despedeixo dels bows bagesans i fins la pròxima! que ja em quedat que serà a Sant Llorenç, ara em toca a mi!

En Martí a la Directíssima

Que passa amb el 6c!!!

2009-03-23T20:59:00.005+01:00

Torno a quedar amb en Martí per a fer una matinal a Montserrat, també vènen la Katy i l'Oriol. Si fos pel Martí tornariem a anar al Gerro, li va encantar...Però si repetim muntanya almenys no repetim sector coi! Finalment decidim anar al Vermell del Xincarró, que tot i ser de les zones més concorregudes de Montserrat hi hem estat poques vegades.

La idea és anar a l'esquerra del tot a veure que podem fer, i comencem pel mé fàcil que trobem i que la paret sigui una mica temptadora:

- Si lo se no vengo (6a): mentrés en Martí tasta El llaminer l'Oriol i jo ens posem en aquesta que ja ens escalfa ben escalfats amb un paset que té a mitja via, concretament abans de xapar el quart parabolt. Al estar fred tinc moltes temptacions de pillar-me a la cinta, però paso la corda i cap amunt. Després de l'apretadeta, "festival del canto". En definitiva una via força divertida.

Marxem d'aquesta banda, soposo que una mica agobiats de la gent que es comença a acomular. Tenia ganes de probar la 45 aniversari, però soposo que la fan servir per escalfar tots els bous, perquè semblava la cua de supermercat. Anem més a la dreta.

- Rosa (V+): via poc vertical però molt divertida i passos bonics. Molt millor que la veïna Esther, que està cotada de 6a i té un pas abans de xapar el 2n bolt que t'ho fa passar malament. Per a mi 6a+ com a mínim.

Com que gastem molt temps anant amunt i avall, i fent conya (que ja és bó!), ens posem al projecte del dia:

- El Perfecto Espolón (6c): quin tros de via!!! Faig una primera pujada temptadora i caic a mitja via aproximadament. El fet d'escalar un "espoló" fa que haguis de jugar molt a dreta i esquerra. M'equivoco de banda i caic al intentar rectificar. La monto poc a poc, probant cadascún del passos i xapatges. La via té un primer tram molt finet, de col·locar-se bé, fins arribar a una pettita repisa, on pots descansar bé per afrontat els següents 15 metres de continuitat que tira endarrere lleugerament però en general amb bona presa. Baixo i la proba en Martí, que arriba a d'alt amb alguna paradeta també. La torno a probar havent descansat una mica, hi fico moltes ganes però arribo a la penúltima xapa amb una infló de brassos que fa por, i tot i tenir ben assegurada la mà dreta em patina el peu esquerra i m'en vaig avall! CAGUNDENA que coi passa amb els 6cs!!! Sinó és per la pila és pel desplom!

Marxo mosquejat però motivat per al pròxim intent, si nol'heu probat una via boníssima i gens sobada, que ja és difícil al Vermell.

PS: Com sempre la meva càmara no tenia bateria i quedo a l'espera de les fotos de l'Oriol. ORIOL LES FOTOS BOW!!

Jo a Rosa i en Martí a un 6a de la dreta

Jo a L'Espolón

El Gerro II Round

2009-03-15T21:05:00.015+01:00

Aquest dissabte ens trobem amb en Martí al Bar Anna per a decidir a on anem, li proposo anar al Gerro, on vaig anar fa poc amb la Gemma i companyia. Així que anem cap allà en Martí i xicota (disculpeu però se m'ha anat el nom), en Cesar i més tard s'afegeix en David (un amic d'en Cesar).

Aparquem com si anèssim al Vermell i comencem a caminar. Per l'hora que és deunidó la caloreta que fa, a més anem a un sector de solet i ja petim de que quedarem rostits. Ens aturem primer a l'Agulla dels Cartutxos per escalfar una mica:

- Via 5 (V+): en Martí comença amb aquesta i després la probo jo. No és una gran via però serveix per escalfar els músculs. Potser no li dono més de V.

- Via 6 (6a): aquesta a mi ja em posa les piles, té una part fineta i tècnica, que el sol fet d'haber-to de mirar ja fa que et cansis.

Anem cap al Gerro que en Martí té ganes de tibar, i passa del 6a+ que hi ha i va directe a un 6b de l'esquerra de tot (Big Kikniu):

En Martí començant Big Kikniu

- Dures menys que una ninja (6b): jo amb en Cesar probo aquesta, com que desploma lleugerament faig un primer tanteig, que a mi aquest tipus de vies m'inflen els braços molt ràpid. Un cop posades les cintes i vist per on va la via l'encadeno ben satisfet. Té molt cantell romo i les bones preses estan amagades, sinó estàs molt fort no pots fallar. Com que no és el cas, haig de pujar anant per feina per a poder tenir garanties d'encadenar. En resum, una via divertida i molt bona!

- Que faig que fem (6c): sense descansar massa em poso en aquesta que ja habia probat a l'altre visita. Entre en Martí i jo posem les cintes i més tard ho probo decidit, sense exit! Diria que desploma una mica més que l'anterior i l'entrada de la via té menys cantell. La via és molt molt motivant però marxo una altra vegada sense encadenar. Aquest tipus de vies ara les disfruto més però no són el meu estil. Hauré d'anar més sovint al rocòdrom, que a la mínima que desploma faig llufa!

En David al desplom de Kimba el Groggy

Després en David l'encadena a vista després d'haber encadenat la Kimba el Groggy també, que coi mengen a Igualada?

Tornaré aviat, aquest petit totxo dona molt de joc!

On ets Patufet????

2009-03-02T09:22:00.006+01:00

A la Panxa del bou que no hi neva ni plou!!! Un altre diumenge de pluja que ens espatlla l'escalada, vaig al rocòdrom amb en Pere i la Nesa. Visito per primera la Panxa del Bou, ja era hora! Ho habia anat posposant i ja tocaba anar-hi.

Arribo a les 11 i ja hi ha gent esperant a la porta a que obrin, quin fanatisme! En Pere i la Nesa em fan de guies i probem unes quantes vies. Les fàcils de seguida estan agafadesi comencem a apretar, després d'haber escalfat fent una mica de boulder.

Fem un 6a+/b, desplomat però amb bones preses, AMPH crec que es deia. Després un 6b vertical i tècnic, que em surt a la segona després de que en Pere em canti el pas clau. I per acabar probo un parell de cops un 6c guapíssim, amb passos fins i llargs, lleugerament desplomada...al final em quedo a l'últim pas que no aconsegueixo doblegar prou la cama per a arribar a la última presa. Queda pendent.

En Pere i la Nesa proben un grapat de vies més i jo m'acabo d'enmurcillar els braços en el boulder, que per cert és duríssim!!!

Al final, l'impressió del rocòdrom és molt bona, bon ambient, bar, taula de ping-pong, massatges, cursos, un bon paradís per a la escalada indoor i per a ficar-se com un bow! S'hi haurà d'anar més sovint!

Back to Subirats

2009-02-22T20:12:00.004+01:00

En Raul al desplom de Només pels teus ulls

Amb això del blog, el millor és que fa d'angenda...desde el novembre del 2007 que no anava a Subirats, abans haurià dit: "Fa la òstia de temps que no hi vaig!!!". Vaig estar una bona temporada anant-hi força, i hi vaig passar molt bones estones, amb el Carlos, la Cris, l'Agnés, l'Albert i un llarg etcètera.

M'apunto amb en Raul i la Marian, ells ja tenien decidit anar-hi i havien quedat amb més gent, la Laura, que ja coneixia i altres. Quedem una mica tard i anem directament al sector Cinema. Per sort m'he imprés les ressenyes actualitzades que va penjar un dia l'Òskar al seu blog.

No hi ha molta gent, però estem tots al mateix sector practicament, comencem per les vies de la dreta:

- Noche de frio (6a): aquesta ja l'havia probat. Té un pas una mica llarg a mitja via i el final és una mica burro i fa apretar. En Raul la treu sense problemes un cop troba les dues preses amagades.

- Només pels teus ulls (6c): no ens queda gaire més cosa per escalfar, les altres vies o estan ocupades o estan humides. M'hauria agradat probar la Fitzcarraldo però si ja diuen que està sobada imaginat fer-la en mullat. Ens posem en aquesta que es salva de l'humitat. Em sorpren el principi, placa tumbada i molt fina, m'ho haig de mirar molt i fer una dança de peus impressionant. S'acaba la placa i comença el desplom amb força bon canto, fins a un pas una mica llarg on no veig la manera de xapa abans de llançar-m'hi, cagarela i em penjo. Un escalador veí em canta a on m'haig de llençar exactament i després d'alguns intents ho trec. Després la via practicament s'acaba i fins i tot s'espatlla, ja que has de flanquejar entre rocs, prohibit caure vaja. L'acabo de montar poc a poc i la proba el Raul que cau en el mateix lloc, però ell a la segona tira amunt sense problemes. Jo després l'encadeno en "tope rope", l'hauria d'haver probat de primer una altra vegada, cagundena! En general, una bona via!

- The class (7a): els companys d'en Raul em deixen probar aquesta en "tope rope". Abans d'arribar al primer desplom, a la placa, hi ha alguna presa humida i em patina la mà. Arribo al primer desplom i ja em costa horrors passar-lo. No és un gran desplom però s'ha de tibar d'una nyapeta i arribo a una regleta de dretes. Després d'un descans arribo al segon desplom, aquest més atlètic, però ja estic petat i pujo com puc.

Acabem el dia, ja no toca el sol i comença a refrescar. Segurament trigaré a tornar a Subirats, però hi deixo deures pendents encara.

A 4º!!

2009-02-16T08:00:00.006+01:00

Anem amb l'Oriol a Sant Llorenç. La predicció és que farà núvol al Pre-Litoral, però tampoc disposem de tot el dia com per anar més lluny, així que tocarà passar fred!!!

Al aparcament de Can Pobla

Decidim anar al Diafragma, tant fa si hi toca el sol o no i l'Oriol no hi ha estat mai. Ens arribem amb cotxe fins a Can Pobla i cap amunt direcció a la Mola. Ens escalfem una mica amb la caminada però no creiem que sigui suficient.

Ens quedem al Sector de la Roca Foradada i comencem per la més fàcil:

- Die-drosis (6a+): aquesta la tinc encadenada i amb bon record. Té un diedre força entretingut i un passet a l'entrada que posa les piles. A mitja via m'haig d'aturar perquè tinc els dits com glaçons i tant em fa agafar un bon canto com una nyapeta, noto el mateix. Quan la sang s'em activa em fa un mal de por. M'hi torno a posar i fins a d'alt. La porba l'Oriol i es troba més o menys igual de fred, la roca està glaçada!

Ens posem a la del costat dret, aquesta la vaig probar també una vegada i li tinc moltes ganes. Però ara estic encara més fred que quan em arribat.

- Astènia (6b+): Primer uns passos de bloc total per a sortir del podrit, enganxes una bona fisura horitzontal i aqui s'ha de tirar amunt per forats no molt bons i peus que costa de veure. Se'm tornen a quedar els dits gelats i sóc incapaç de tirar, quin mal!!! Continuo la via per a probar el passos...fineta després un invertit a una altra fisura horitzontal i últim tram amb bon canto però sense seguros, per acabar-te de posar a tó! La proba l'Oriol i també la troba dura pel fred que fa....segur que amb una mica de solet ens la treiem! Li torno a fotre però em quedo igual, és impossible ecalfar amb aquest fred, res a fer.

L'Oriol gelat a Astènia

- Inòpia (6c): Probem la següent en "tope rope" perquè ja veiem que avui és impossible fer més de quare passos seguits. Ens emportem molt bona impressió d'aquesta via, el desplom del mig no és el més difícil, el pitjor és a baix, on costa veure quin forat és el millor.

En Josep gelat a Inòpia

Marxem, tot i el fred ens apuntem dues vies que quan surti el sol les atacarem...molt guapes!!! stà comprovat que s'ha de ser massoca per escalar a 4ºC a Sant Llorenç de Munt.

PS: Gràcies Oriol per les fotos!!!

Coi de pluja!

2009-02-01T21:17:00.008+01:00

Dissabte passat el vent i aquest cap de setmana la pluja...ahhhhh!!!

Degut al temps, canvi-ho d'orientació el meu blog, ara anomenat "Dies de cuina". Us presento doncs un pastís de pastanaga i bacó, d'una recepta de l'Hola, i realitzant en un fabulós dia de pluja.

Per sort, almenys he pogut trepar una mica al rocòdrom, sinó ja m'estaria pujant per les parets!

Salut companys!

El Gerro i l'Agulla dels Cartutxos

2009-01-19T21:06:00.021+01:00

Aquest diumenge primera visita al Gerro de Montserrat, i hi tornaré sense dubte! Som uns quants, la Gemma, en Pol, la Carlota i l'Òscar. I allà ens trobem amb en Groinket, la Nesa, en Joan i la Marta, la penya sabadellenca...

N'habia llegit alguna cosa al blog d'en PGB, però no ho vaig consultar perquè es va decidir el sector a última hora, o sigui que anaba una mica a segues.

Probem un bon grapat de vies però comento les que vaig poder tastar jo, que per una matinal no són poques. Comencem a l'Agulla dels Cartutxos:

- Via 6 (6a): com sempre últimament els passos fins estan al principi de la via, m'ho haig d'anar mirant però pujo tranquil. Després de la tercera xapa, festival del canto. Força maca.

En Pol a la Via 6

- Via 7 (6b): una apretada al principi i després un flanqueig dels que no m'agraden. Al principi la via l'agafo una mica a l'esquerra de les xapes. Perd molt al final.

En Groinket a la via 8

- Via entre 7 i 8 (6c?): aquesta no surt a la guia de Montserrat Sud i no les he sabut trobar a onaclimb. S'hi estaba barallant en Groinket, que més o menys en treu la seqüència. I ens la deixa apunt per a que la Gemma i jo l'encadenem. Jo amb l'ajut del meu pam de més, aconsegueixo agafar un bon forat amb la esquerra i a tibar cap amunt, al principi els peus són inexistents. Tots tres quedem d'acord en 6c, tot i que jo no n'he probat masses. Si és així, el meu primer 6c a vista.

Seqüència de fotos que em va fer la Gemma a la via 6'5

Cansats de vies amb el grau tant concentrat anem cap al Gerro on rapidament m'ensenyen d'on bé el nom, no cal molta imaginació:

- Què faig, què fem (6c): em poso en aquesta mentres en Pol es posa a Kill de Poma, més a la dreta. La via té molt bona pinta però ja es veu que trempa de valent. Em quedo sense forces per arriscar al segon químic. L'acabo de montar poc a poc i la deixo per a probar-la més tard. Té força canto però lleugerament desplomada tota la via i s'ha d'anar per feina.

- Kimba el Groggy (6c): descanso mentres la proba la Gemma i evindentment encadena, quina bowa (amb carinyu eh!)!!! La Gemma quan baixa em convens per a probar-la i així ho faig, però els braços ja estan a can pistracs. L'acabo montant a trompicons. Està bé però m'ha agradat més l'anterior. Al principi és fineta i t'has d'agafar per nassos a una pedra que patina, quin fàstic de presa! i després té el desplom final que no és fàcil.

Li torno la seqüència de fotos a la Gemma a la Kimba el Groggy

Al Gerro s'hi ha de tornar més fresc, que queden unes quantes vies amb molt bona pinta a l'agenda! Com sempre, un luxe la companyia sabadellenca!!!

"Mono Pestoso"

2009-01-05T18:05:00.010+01:00

El primer dia de l'any 2009 vem estrenar la motxilla del Pau. Ens vem llevar tranquilament, vem esmorzar i vem fer la clàssica excurció a la Mola pel camí dels Monjos. A mi em va agradar molt motxilla però al Pau encara més, això és bó.

Rememorant l'any passat, la primera escalada de l'any va ser a la Placa Sibarit de Sant Llorenç de Munt el diumenge passat, amb l'Oriol i en Raul. Sorprenentment feia un dia collonut, però a la zona del coll d'Estenalles hi habia uns núvols que ens van tapar el sol durant una bona estona. Per sort el sol va acabar escalfant-nos les esquenes.

Escalfem amb una de les vies de la dreta de la placa:

- L'insuportable pes del cul (V+): via maca gens regalada perquè al final té un pas que s'ha de tibar una mica. A mi m'agafa una mica "pajaro" i pateixo una mica de cangelis...ai aquest fred...L'Oriol i en Raul la treuen sense problemes.

- El vuelo de Dória (6a+): per a mi la millor de les de la dreta, bon canto a l'inici i un pas secret al final que als que som llargs ens va millor. Aqui ja ens comencem a posar les piles i anem a tibar una mica més.

- Mono Pestoso (6b/+): per a mi 6b+ perquè em costa, si algún dia la faig xiulant li posaré 6b. Però és veritat que un cop treus la seqüència de les dues primeres xapes després no passa de 6a. L'habia probat varies vegades i mai l'habia encadenat sencera, per fi a sortit, ja li tenia ganes. Ara, en part gràcies a en Raul que improvitza una pèrtiga amb un pal i em xapa el primer químic, això em facilita la feina per a tibar amb l'esquerra i anar a buscar una presa amagada amb la dreta, no m'en adono i ja he passat el tram difícil, després tocaba xapar la tercera que sempre m'habia costat horrors. La xapo i llabors ja no s'em podia escapar la via. Així que baixo més content que un xinxol per l'encadenament. En Raul i l'Oriol també la disfruten molt, és que tot i estar el grau molt concentrar en els primers metres la via és molt guapa.

En Josep a Mono Pestoso

Aprofitem que tenim la corda passada i montem en tope rope el 7a de la dreta:

- El síndrome de Woltan (7a): al estar com a 6c+ a l'antiga ressenya pensaba que potser seria un 7a assequible, però deunidó. Per a superar la segona xapa hi ha un pas super fi i molt dur, i després on sembla que es pot descansar la via t'escup endarrera i els cantos estan amagats. Penso que és una via difícil de treure a vista. I a mi em falta molta pila, és força mantinguda. Arribem a d'alt fent aturades i mirant els passos, i baixem amb els braços com butifarres.

L'Oriol assegurant a en Raul a Síndrome de Woltan

En Raul a Síndrome de Woltan

Al final em aprofitat molt bé el matí, ens hem cansat molt i el Raul va agafant confiança amb la corda...dona gust començar l'any així. Que tingueu bons Reis!!!

Any a any al Vermell

2008-12-30T18:20:00.013+01:00

El passat dia 23 de desembre vaig quedar amb en Martí i l'Oriol per anar a Montserrat. Després de comprovar el fred que feia, decidim anar al Vermell del Xincarró, perquè en Martí té un parell d'amics de Manresa per allà.

Un cop a casa, m'he adonat que l'última vegada que vaig anar al Vermell va ser el 27 de desembre del 2007, sense voler-ho faig les mateixes coses cada any, som animals de costums!
Carreguem motxilles i a caminar, anem cap al sector esquerre i ja ens trobem amb en Ramón i l'Oscar, casualment coneguts d'en Jortx...que petita la blogosfera eh!

En Martí va fort i vol començar amb un 6a, jo ja estic una mica rovellat per escalfar amb 6ens, i aquest sector diuen que fàcil no és.

- Esther (6a): via de 15 metres força vertical i fina, sobretot el començament, que estan freds ens fa apretar de valent. Els metres finals tènen més canto, però és de molt col·locar-se bé.

En Martí a l'Ester

En Josep a l'Ester

Com que som tres, quan em de fer la següent ja tornem a estar freds, fa un dia collonut però l'aire és fred. Continuem amb la següent de la dreta.

- San Agustin (6b): quin tros de via, trancorre tota ella per una fisura de 30 metres. És d'anar fent a banda i banda, amb paciència. No hi ha cap pas complicat però arribes a d'alt amb unes ganes d'encadenar bogues! Surt a vista però patint al tram final, les cames em feien figa. Molt recomenable!

L'Oriol a San Agustin

En Josep a San Agustin

En Martí a San Agustin i l'Oscar al Perfecto Espolón

Ens entretenim molt amb la San Agustin tots tres, així que probem la següent en "tope rope", ens la deixen preparada els bous d'en Ramón i l'Oscar.

- El perfecto espolón (6c): també de 30 metres, però aquesta va per tot un esperó molt atraïent. El començament és finet i tombat, i els 3/4 de via restants són molt verticals però amb millor canto. La probo a trams, el pròxim dia tocarà possar-s'hi de primer, aveure que passa!

En Martí al Perfecto Espolón

En Josep al Perfecto Espolón

Em probat poques vies però marxem molt contents, i amb temps encara per a fer una cocacola al bar Anna.

Fotos gentilesa de l'Oriol.

Putes "colilles"!!!

2008-12-04T14:37:00.014+01:00

Això de ser pare fa que de moment puguis sortir a escalar contades vegades, però bé! anem fent! i disfrutant molt de la meva nova vida.

Postejo les meves dues últimes sortides:

Sant Llorenç de Munt - Placa Sibarit

Ens escapem un fred dijous amb en Carlos a la Placa Sibarit. Hi ha molta boira i fa fred, però quan hi arribem s'hi està prou bé.

Fem poca cosa però disfrutem al final del solet.

Escalem les dues primeres vies amb tota la tranquilitat del mòn, Pa los niños i Pa las niñas, dos casi cinquens molt macos.

Anem pel repte del dia, Mono pestoso 6b+, no hi ha manera de treure'm aquesta via. L'entrada per a mi és molt difícil, i quan descobreixo els passos sempre trigo massa a tornar-la a probar. Per posar la primera cinta, tens una bona presa que agafo amb la dreta, per a poder xapar bé, però l'hauria d'agafar amb l'esquerra per a continuar bé la seqüència. I després el tercer xapatge em fa una por terrible!!! El dia que me la tregui faré una festa!

La nota xunga del dia....la gent és molt porca!!! estic cansat de trobar colilles de cigarreta als peus de via de les zones d'escalada, i a Sant Llorenç encara em fa més mal. No tinc res en contra dels fumadors, és més! m'agrada el tabac. Però si que estic en contra de la gent que embruta la muntanya. I si s'ens cau magnesia a terra costa ben poc netejar-ho. Penjo unes fotos maravelloses perquè és la sensació que em vaig endur.

Ja podem fer foros, associacions, etc, que si no sabem respectar el medi a on desenvolupem l'activitat que més ens agrada, estem perduts!

Font de l'Ametlló

Aquest diumenge passat em vaig aguntar amb l'Òscar, la Gemma, en Pol, la Carlota i en Joan. I vem anar a la Font de l'Ametlló ja que el dia pintaba fred fred! Quan hi vem arribar, ens vem adonar que potser era l'únic lloc dels voltants que estaba tapat i a sobre hi habia un munt de cotxes.

Efectivament hi habia almenys dos o tres cursets, vem anar cap al fons, que es veia més buit. Faig parella amb l'Òscar i fem:

- Tornasol (V+): deunidó la tibadeta al principi, però amb bon canto i passos bonics, després la via perd la gràcia.

- Pitucris (6a): en Pol i la Gemma ens deixen les cintes posades. Al principi es fina i poc regalada i al final has de superar un desplom extrany, on jo faig servir una mica la meva alçada, no és que sigui massa però ajuda. El resultat és una via maca i divertida, com era la persona que li dona nom.

Ens desplacem perquè l'Òscar primer vol probar la Olèrdola, com que la vaig la primera i unica vegada que vaig venir, la deixo. I se m'envan els ulls a la Carrasco, un 6b+ força continuat. Fa por perquè es veu molt sobat al principi, però m'animen i m'hi poso.

Surt fins a la tercera xapa, on ja has passat el tram més desplomat, però després hi ha més presa però petita, em perdo i m'haig de penjar. La continuo sense masses problemes.

La Gemma la proba i la treu tot passejant-s'hi! quina màquina! M'anima per a que ho torni a probar de primer, som-hi! I torno a caure en el primer lloc. Llàstima perquè crec que la podria encadenar. La veritat que la via és de les millors que he probat a la zona, on predominen els desploms de dos passos. Haurem de tornar-hi a encadenar-la!!!

La Gemma a Carrasco 6b+

Josep a Pitucris 6a

Josep a Carrasco 6b+

The Mamas & The Papas

2008-11-12T15:23:00.006+01:00

Això ja ho vaig escriure fa una setmana, però no he tingut temps de pubicar-ho...! Tard però aqui ho teniu!

"Aquest dissabte passat vaig anar a Montserrat, després de gairebé tres setmanes de sequera escaladora degut a la pluja i a una otitis tremenda! No estaba del tot recuperat però ja no em podia aguantar més, ANEM A GRIMPAR!!!

Quedem al bar Anna del Bruc amb en Pep, en Martí, l'Ivan i en Juanma. I decidim anar a probar el sector "The Mamas & The Papas". Portem les ressenyes d'onaclimb perquè la guia de Montserrat Sud no en diu massa cosa, es veu que el sector és força nou.

Anem al sector B:

- Via nº 5 (V/V+): via força llarga (30 m.). El començament m'agrada força, vertical però amb bon canto. Després passes una repisa i petit desplomet, una altra repisa...la vi perd continuitat i la roca no és res de l'altre món.

En Pep a la Via nº5

- Via nº 11 Neurona (6a+): aquesta m'agrada més. És una via curta i amb passos molt finets, però molt divertida i tècnica. Llàstima que la roca està una mica descomposada, i al primer intent em quedo amb un còdol a la mà.

- Via nº 9 Iala iala (6b): desde baix té bona pinta. La probo però em quedo abans del pas difícil, ja estic rebentat i el fet de no respirar bé per l'encostipat no ajuda. Baixo i la probo en "tope rope" més tard. El primer desplom és més difícil que el segon, però de moment la roca no millora.

En Martí i l'Ivan a la Neurona

- Via nº 12 Aromes de Papiol (6a): probem aquesta per acabar el dia. La primera xapa està força amunt, tenint en compte que els primers trams de via són els pitjors pel que fa a la roca. Curta però interessant, tot i que falta polir-la.

Després de fer una estona el mico, a l'entrada desplomada d'un 7a del Sector C, anem marxant cap els cotxes.

En general el sector no m'ha agradat massa, la roca trobo que de moment és de la pitjor de Montserrat (potser amb el temps millorarà), i les vies són poc continuades i això fa que es concentri el grau en punts molt concrets de la via. A mi personalment no m'agraden tant aquest tipus de vies. Però només em estat al Sector B,o sigui que haurem de tornar a probar la resta."

L'ensigalada!

2008-10-12T21:49:00.009+02:00

El món és petit i Montserrat encara més. Quedo al Bar l'Anna del Bruc amb en Martí, que a la vegada habia quedat amb l'Ivan, un amic seu de Castellar del Vallés. Tot xerrant, resulta que és de l'UES, i xerrant una mica més doncs es veu que monta junt amb en Jaume els cursets d'escalada de l'UES.

Tot esmorzant decidim anar a la Vinya Nova perquè ells tènen l'intenció de fer la Mickey Mouse per la tarda, quins màquines! Jo em retiraré no massa tard que sinó la familia em troba a faltar...

Ens acostem cap al restaurant de la Vinya Nova i ja comencem a trobar una bona pila d'escaladors. 5 minuts i ja estem a peu de les vies. No portem les ressenyes però tots tres hi em estat alguna vegada, o sigui que ja ens en sortirem. En Martí va fort i proposa un 6a+ per escalfar:

- Via 14 (6a+): la 14 segons les ressenyes d'onaclimb. Ja l'habia probat la primera i única vegada que vaig venir, i ja recordaba que el començament és puta i patinós. I no ho recordaba malament. Paso les dues primeres xapes sense jugarme-la i després vaig fent fins a d'alt.

En Martí a la Via 13

L'Ivan a la Via 13

- Via 13 (6b): el començament de la via té dos passos amb desplom però amb bona presa, després és vertical i toca aguantar fins al final. Molt guapa, potser la millor que he probat del sector, que són poques. Encadeno quasi a vista, ja que la entrada em surt a la segona, uiiii!

En Martí està que es menja les xapes. Ens mirem el 6c que es monta des del V, però no em motiva massa perquè el recordo molt sobat. A més la gent de per allà ja parla de 6c+/7a, jo ni idea!

Ens mirem les de més a l'esquerra però ningú té ressenyes i mira que hi ha gent al sector. Ens posem a la del costat dret d'una que ens diuen que és un 6a (Via 5 i 5bis respectivament). Tot just col·loco la primera cinta i ja m'haig de penjar, ufff això 6c no és. Una cinta més i ja podem baixar. En Martí en col·loca una més fent servir totes les trampes que pot, i després de baixar monta el 6a que també proba l'Ivan.

La probo en "tope rope" però és inhumana i totalment impossible per a mi. Molt fina amb algún monodit matador. I un pas que realment no sé com es pot fer. Arribo a d'alt saltant-me els passos durs clar, i és que al final a resultat ser un 7b+. Ja és mala sort anar a triar la més xunga!

Jo fent el ridícul

Es fa de nit al Diafragma

2008-10-05T20:46:00.004+02:00

Possiblement l'última tarda de la temporada a La Mola. Anem el Carlos, el Joan i un servidor cap al Diafragma. Aparquem a Can Pobla perquè no hi ha molt temps com per a patejar tot el camí dels monjos. Hi ha forces núvols però sembla que no plourà, ara fred en passarem, que a les tardes a Sant Llorenç sempre refresca. Comencem per una de les fàcils:

- La quinta del tequila (V+): de les poques vies que no em cansa repetir-la. La seqüència del principi és un mica dura per escalfar però si te la saps una mica no hi ha problema. El que no m'agrada massa és la reunió, ja li toca un canvi.

- Sonrisas rotas (6a): anem cap a la dreta a una molt bona via, de les millors del Diafragma. Força llarga, amb uns passos bloqueros al principi i un bon tram de placa al final. Excel·lent la roca! Tampoc em canso de repetir-la.

- Los cinco contra el calvo (6b): la següent a la dreta, molt semblant ja que comparteix les dues primeres xapes, però els passos a bloc són més durs, amb un invertit i alguna presa amagada. Ja ho diuen que la roca de Sant Llorenç és secretiva! L'habia probat un parell o tres de vegades i finalment l'encadeno, molt content, ja li tenia ganes a aquesta!

- ?? (6c): la probem en "tope rope". Comença amb un bon flanqueig a la dreta molt dur per a mi, i la sortida la roca fa molt mal, totes les preses punxen collons! S'haurà de probar un altre dia que estigui més fresc. Tot i això la via no em motiva massa.

Comencem a recollir que es comença a fer fosc, i quan tirem la corda s'ens enganxa en un boix...peus de gat i cap amunt perquè no hi ha manera de tirar-la avall. Haig de pujar gairebé a les fosques cagant llets.

Un cop recuperada la corda anem cap al cotxe amb l'ajuda dels mòvils...gran invent aquest!

Disculpeu la manca de fotos però aquestes escalades exprés no donen per gaire.

On t'és el columpi...

2008-09-28T20:41:00.005+02:00

Feina temps que no escalaba a Montserrat, ja en tenia ganes! La Sílvia i l'Andreu em fan de guies al Faraó de Baix, més concretament al sector del Columpio, que o es va fer malbé o algún animal se'l va endur.

Agafem la mateixa pista que porta al Vermell desdel Bruc i continuem a la dreta passant per una masia. Aparquem i en 5 minuts ja som a peu de vies, s'agraeix la poca caminada després de la Matagalls de la setmana passada.

- Diedre (V): escalfem en aquesta via, força maca i gens sobada comparat amb el V+ de la seva dreta.

- Killdafly (6a): 30 metres de via on el tram més difícil està al principi, després pura continuïtat Montserratina. Força recomenable.

- Boicot (V+): l'Andreu em recomana aquesta via i amb molta raó. És una bavaresa de 15 metres molt divertida però exigent, em costa més que la Killdafly. Molt tècnica tot ella i al final haig de fer una bona tibada! Només per aquesta via ja val la pena acostar-s'hi.

L'Andreu a la Boicot

- Sestao 0 - Baracaldo 6 (6b): és una placa fina de 15 metres que comparteix reunió amb la Boicot. Molt guapa també, fàcil al principi amb un parell de trams a mitja via molt molt finets on has de fer pur equilibri. L'encadeno! Feia temps que no encadenaba un 6b a vista, això de ser pare pesa!

L'Andreu a Sestao 0-Baracaldo 6

- Antonio (6b+): l'última del dia i ufff quina última. Entrada molt exposada, patino tontament just quan acavaba d'agafar una bústia, ja anem malament. I després foto un vol a la penúltima xapa...em rallo i no aconsegueixo arribar a l'última xapa que està a pendre pel sac, baixem que em fan mal els peus ja!!! Queda a l'agenda per un altre dia.

M'ha agradat el lloc, sombreta al peu de via en general i bon ambient! Hi tornarem!

Aquest any si...

2008-09-23T20:12:00.004+02:00

Després d'abandonar l'any passat a Matadepera, punt crític per a qualsevol vallesà i més si està aborrit i té son, aquest any arribo a Montserrat. Penso que ha estat gràcies a no haber-me separat dels meus companys ni per anar a pixar i de no haber parat gens, sense això s'hauria fet etern.

En resum, vaig arribar en 16h i 45min. i amb les cames que semblava que portés una armadura de l'edat mitjana. M'ho vaig passar molt bé i l'arribada va ser molt emocionant, gent que anima i el record de la Cristina que ens va deixar a Montserrat...en conjunt, va valdre molt la pena.

Pel que fa a escalada, vem quedar amb en Jaume per a fer potser la última tarda d'escalada de l'estiu, com no a Sant Llorenç. Decidim anar al Sector d'iniciació de les Agonies, la Canal de les Bruixes. Des d'allà truquem a en Pere i també s'apropa amb en Marc, quants més serem més riurem oi!!!

És la primera vegada que vaig a aquest sector i la veritat no em convens massa. Fem un intent amb les vies 1 i 2 però l'entrada és dura i decidim escalfar primer amb alguna de més fàcil, com que no sabem els graus em de triar a ull.

- Via 4: almenys no comença amb desplom, però és força fina al principi, després té un parell de panxetes que no m'entusias-me'n. Proposo 6a.

- Via 5: comença amb un diedre divertit amb bona presa en general, la continuació molt semblant a l'anterior. Proposo 6a també.

- Via 3: via amb passos atlèntics i amb molt bon canto, la millor que probem. Proposo V+.

- Via 2: tota la dificultat d'aquesta via està en els primers tres moviments, després no té res d'especial. Proposo 6a+/6b.

En general la roca no és la millor de Sant Llorenç sense dubte, però soposo que repetirem algun dia perquè l'aproximació és de 5 minuts, perfecte per a una tarda apretada.

La Diada

2008-09-14T21:19:00.008+02:00

11 de Setembre, Festa Major a Sant Julià de Cerdanyola, i com cada any puguem al Forcat a canviar la bandera. Aquest any tot i el mal temps puja força gent. Es baixa el pal, es retiren les restes de la bandera i es col·loca la nova. Cantem els Segadors i cap a baix que hi ha xocolatada a la plaça, un bon esmorzar per a començar el dia. Tot baixant em torno a mirar les noves vies del Forcat...6c per escalfar...haurà de ser més endavant, espero!

Més tard arriben la Nès, l'Albert, l'Eli i en Martí i anem cap al Roc de la Lluna on no han estat cap d'ells. Un bon lloc per a portar gent, tot i la llarga pista que s'ha de recorrer en cotxe, però el lloc val la pena. Allà ens trobem amb la Patricia i companyia.

Anem al Joc de Pilota i comencem per les fàcils:

- Via 2 ? (V)

- Via 3 Tots els matins del Món (V)

- Via 5 Xapes Jom (V)

Totes tres molt semblants, lleugerament tombades, curtes i amb molts forats. Ideals per a la primera presa de contacte. Després anem cap al sector nord, on les vies són força més llargues i exigents.

- Via 8 Dulcinea del Tobillo (6a): primer la proba en Martí que encadena sense problemes, però baixa amb els barços inflats...és que la via posa les piles, vertical i amb continuitat. Molt guapa! Cauen quatre gotes i ens acollonim, pujo en "tope rope" cagan llets per a desmuntar. Quan arribo a baix ja s'ha arreglat una altra vegada el dia...si és que vivim en un país tropical ara! Arriben la resta i es posen a probar-la.

- Via 7 Via los Fatos (6b+): sense descansar massa em poso amb la del costat, arribo fos al desplom i baixo abans de posar l'última cinta. Ho proba en Martí i es queda al mateix lloc però acaba de montar la via fent alguna trampeta. Mi fico en "tope rope" i caic a mitja via en un pas finet on m'equivoco, continuo i trec el tram de desplom...ufff...la pròxima vegada s'haurà d'intentar encadenar!

- Via 12 La Sombra del Llop (6a+): per acabar vaig a probar aquesta via que tenia pendent d'encadenar, i dic tenia perquè la vaig encadenar! hehe! L'última vegada que la vaig probar va ser en fred i la via no té cap pas complicat però has d'estar bé de pila, i jo de pila desde que sóc pare no en tinc gaire. Deixo a l'Eli probant-la i baixo cap a Sant Julià.

Ens trobem més tard al Marieta per a fer una cerveseta i a dormir plans que el dia ha estat llarg, l'endemà més festa major.

Foto de les vies del Forcat!

2008-09-07T13:37:00.007+02:00

Una tarda més de divendres a Sant Llorenç amb el Carlos. Anem al Diafragma que hi ha un parell de vies que en Jaume m'ha recomanat. I a casa meva ja em van ensenyar que a la gent amb experiència se'ls ha de fer cas!

Primer fem un parell de vies ja repetides per escalfar. La Via 1 de la zona central (V) i la Via 3 (V+). Després anem cap a la Roca Foradada.

La intenció era probar primer la Die-drosis però ens vem equivocar i ens vem posar a la que volia probar a continuació:

- Astènia (6b+): primera xapa al podrit i cap a la roca bona. Una via amb una mica de tot, desplomet, tram llis tipus placa i fisura horitzontal. Haig de parar a descansar per acabar-la, defícil de treure a vista per a mi, has d'aguantar molt. Tornarem a encadenar-la!!!

- Die-drosis (6a+): entrada una mica incomode fins que agafes la fisura i a disfrutar fins a d'alt. Via d'anar fent, jugant amb la fisura. Super-recomenable!

3 mesos i mig de paternitat

2008-08-13T20:43:00.012+02:00

Això de ser pare és molt molt divertit, però no em deixa temps per actualitzar massa el meu blog. Us faré cinc cèntims dels primers dies de muntanya amb el Pau, acopanyat amb algunes fotos que s'expliquen millor que jo:

Primer de tot era important per a mi pujar a La Mola amb el Pau i amb la Natàlia...o sigui la seva primera vegada...

El Pau i jo mateix amb el Roc Colom al darrere

El primer dia d'escalada com a pare ja oficialment, va ser al Diafragma de Sant Llorenç. Vaig quedar amb l'Andreu i més tard s'hi va apuntar en Quimi. Un dia una mica humit però que encara el vem aprofitar. Vem fer la Via 4 (6a) que encara no habia encadenat, la Via 5 (6b) aquesta no va caure i la Via 6 (6c). A veure si en PGB em dona els noms de les vies ehhh!

Alguns dies més tard, vaig tornar una tarda amb el Carlos i vem fer la Via 1 (V) no l'habia probat mai i no està malament tot i l'entrada rara que té, Batvia esquerra (6a), Batvia centre (6a+) i Batvia dreta (6b), totes tres molt guapes.

Després d'alguna excursió més amb el Pau per Sant Llorenç ja van venir les vacances i vem marxar cap a Sant Julià de Cerdanyola per instalar-nos-hi tres setmanes:

Vem fer una minivisita a les Esposes per a veure que tal es porta el Pau als peus de vies, l'experiència va ser positiva.

La Natàlia i el Pau en un recó

Desde Sant Julià vem fer algunes excursions de com a màxim 4 hores, sinó ens habiem d'aturar massa pels biberons:

El Pau i jo un una ermita aprop de

El Pau i jo a Fígols

La Natàlia pujant al Puigpedrós

Jo en el seu cim

També vaig poder anar a escalar algun dia, a vegades sol i altres amb familia:

El dia en que la Cristina ens va deixar estaba amb en Pep a Malanyeu, concretament a les Taules de la Llei. On vem probar un parell de 6ens de la placa de l'esquerra. Sens dubte dels millors llocs del Berguedà.

I en total crec que he fet tres visites al Roc de la Lluna. Una amb en Carlos, una altra amb la Natàlia i l'última amb la familia al complet i també vem coincidir amb en K, la Marta i en Jortx. Aqui he probat diferents vies i sense masses èxits: La sombra del llop (6a+), Via los fatos (6b+), Ojos y oidos del mundo (6b) i Alpinopausia (6b) totes molt llargues i de pila.

Després de les vacances també he anat a escalar algunes tardes a Sant Llorenç. A la Placa Sibarit amb en PGB i un altre dia amb en Carlos. On tinc pendent d'encadenar la Mono pestoso (6b+), em cago a la tercera xapa...I l'última vegada a les Gaites.

Bé, espero que després d'aquest resum on m'he deixat algunes coses, puc tenir el blog una mica més al dia. Fins aviat!

Crisitina

2008-07-26T10:01:00.003+02:00

Després d'una bona tarda d'escalada a Malanyeu, el que menys esperaba era la trucada de l'Albert donant-me la mala notícia. Crec que vaig trigar 24 hores a reaccionar.

Penses que és impossible que algú amb qui has compartit tants bons dies d'escalada desapareixi d'aquesta manera.

Només em queda dir-te adèu Cris! I molt encantat d'haber-te conegut!!! Sempre et trobarem a la muntanya, allà on t'en vas anar.

Foto: la Cris a la Placa Sibarit de Sant Llorenç de Munt

Caminada amb vistes a la Castellassa

2008-05-27T17:47:00.005+02:00

Ahir vaig fer una petita sortida a Sant Llorenç de Munt per a respirar una mica d'aire fresc. Porto alguns dies fullejant el llibre que ha escrit l'Òscar Masó sobre La Castellassa de Sant Llorenç de Munt: "Descobrint la Castellassa de can Torras i els seus voltants". I com que em queden molts recons per a descobrir vaig decidir anar probant algunes de les excursions que proposa.

Vaig començar doncs amb l'Itinerari 1; Les millors vistes de la Castellassa de Can Torras.

Bona part del camí ja el coneixia i vaig anar una mica ràpid (el que les meves cames em permeten) en aquests trams.

Del dipòsit al camí dels Monjos, la canal dels Monjos i fins al Pi del Vent. Aqui decideixo fer el camí al revés i baixo cap a la Font Soleia, baixa aigua per tot arreu, qui ho diria fa just tres setmanes. Paso per tots els sectors d'escalada, on tímidament hi he escalat un parell de vegades, s'ha d'estar com un bou per escalar per aquí.

Paso la Font Soleia i passat un parell de sectors més (els Disrictes i el Mur Blau) arribo a la Canal que puja cap a la Cova de les Ànimes, a partir d'aquí desconegut per a mi. Acabada la canal hi ha una gran clariana amb vistes impressionants.

Finalment arribo a una cruïlla i agafo el camí del mig que puja per la dreta de les roques, m'equivoco i acabo pujant al cim sense passar per la Font del Saüc.

Baixo corrents pel camí dels Monjos directament fins al dipòsit, que la Natàlia i el Pau m'esperen.

Us recomano la caminda, és divertida i de vistes molt maques. A més en el llibre està molt ben explicada, jo la veritat és que no he tingut molta gràcia relatant avui.

Baixa per Paternitat

2008-05-22T13:23:00.005+02:00

El dia 15 de maig, després de fer-se esperar, va nèixer en Pau. El part va anar molt bé i va ser una experiència increible.

En Pau va pesar 3.280 kg i va medir 51 cm, ara amb tota la llet que ha menjat espero que pesi una mica més.

De moment m'agafo la baixa de paternitat pel que fa a l'escalada, com a molt faig alguna escapadeta al rocòdrom per no atrofiar-me més del que ja estic.

A partir d'ara aquest blog passarà a dir-se

dIEs de mUnTAnyA en fAmIlIA....

Últims cartuxts

2008-05-04T20:47:00.007+02:00

Apuro les últimes escalades abans de que neixi en Pau. Conscient que almenys estaré un parell de mesos sense poder grimpar i dormint poc, això és el que em diuen vaja!

Canviant de tema, em declaro fan del conglomerat. És el tipus de roca amb que més disfruto. Portaba una temporada que no hi escalava gaire i ja ho trovaba a faltar.

mOntSerrat - la deSdenteGada (2/05/2008)

Quedo amb l'Andreu i la Sílvia al parking de la Desdentegada, primera escapada per la tarda després de treballar. Es treballa millor sabent que escalaràs per la tarda, oi que si! Pendent en tot moment del telèfon per si hi ha una trucada urgent de la Natàlia, ens hi posem:

Via 17 (5c): via de la placa de cinquens de la Desdentegada, les tres són molt semblants. Finura al principi que si t'enganxa fred ja et posa les piles. Després anar fent amb bon canto. Molt bones totes tres. Bona filera de cintes dibuixen la via, deunidó l'equipament que tènen aquestes vies.

Via 15 (6a): molt fina al principi fins arribar a una bona ... molt guapa. La resta més fàcils que els cinquens. Això si, una mica més llarga que la resta.

Ens movem més a la dreta que l'Andreu vol una mica de canya, està fort aquest brau!

Via 28 (6c): en Pep m'habia recomenat aquest troç de via de més de 30 metres. Si posa l'Andreu i encadena després d'aguantar molt bé a tota la via. M'hi poso en "top rope", és tard i no vull que s'em faci fosc. El començament és potent però molt bonic, resseguint una bona fisura, després aguantar de nyapetes fins a un bon esperó i un final, mitja via vull dir, d'aguantar fort. La trec passant un parell de passos força apurat, s'haurà de probar de primer! La recomano sense dubte, un "viote"!!!

Marxo correns cap a Sabadell, es fa tard i tinc gent a sopar a casa....sempre amb el coet al cul!

SanT LlOrenç de muNt (4/05/2008)

Després de molt dies sense disfrutar del Carlos a la muntanya, sembla que es comença a recuperar de la lesió al genoll. Avui decidim fer una sortideta tranquila, quedem per esmorzar bé i anem a caminar una mica per la Mola. Agafo els trepans d'escalar per a probar un parell de vietes!

Aparquem a la mansió blanca i començem a caminar xinu xano pel camí dels monjos. Arribem a la Sardineta i decidim anar cap a la Sardineta de Baix que encara hi toca l'ombra.

Mirage (6b): ja l'habia probat una vegada i la tenia pendent d'encadenar. La probo primer sense gaires intencions d'encadenar per no inflar-me i no poder fer res més. L'encadeno a la segona. La dificultat està fins al sostre, sorprenentment el sostre és molt fàcil. El primer tram de via es de molta col·locació i d'aguantar de fisures i forats roms. Molt bona via, com sempre a la zona...llàstima del podrit.

Black out (6b+): tot i estar equipada amb burils decideixo probar-la. Es veuen en bon estat i també m'habien recomanat aquesta via. La sortida és molt potent i no surt a la primera. Vulguis o no, em fan respecte els burils i m'asseguro el segon xapatge. Després la via es deixa fer, bons forats però les xapes comencen a allunyar, denidó de la por que paso. Al final molt guapa també, però potser la probaré quan algún bon company la reequipi. Val la pena!

Pleguem d'escalar i anem a passejar una mica més. Ens passem per la Font Soleia per si hi ha algun bou. I tornem pels Diedres que en Carlos no els habia vist en detall. Bones vies també i alguns projectes.

Foto 1: L'Andreu a la via 17
Foto 2: vista de la Cazo grande
Foto 3: el desplom de la Mirage
Foto 4: com veieu va ser escalada-relax

De dos en dos

2008-04-09T08:56:00.007+02:00

Ultimament haig de publicar les sortides de dos en dos, o de tres en tres, la feina no hem deixa masses moments lliures per a dedicar al blog. Ja vindran temps millors.

LA FACU (30/03/2008)

Visito per primera vegada aquesta coneguda escola, si si, primera vegada. Ja se que tothom hi ha estat...ho pràcticament tothom de rodalies de Barcelona.
Tot i la curta visita, el lloc no m'ha defraudat. Anem al sector central A (segons la Guia de Barcelona y Alrededores) i som una bona colla: Carlos, Pep, Jordi, Agnes, Laura i Albert.
Amb en Carlos ens posem a la primera via:

Joana (V+): començo molt bé i un cop passada la corda per la tercera xapa caic tontament...comencem bé. Baixo i ho torno a probar, encadeno. La via val la pena.

Marta 82 (6a): buscaba aquesta via però la veritat al final no se quina vem fer. Vem passar per dos desploms i la guia la marca com a vertical però sense desploms. Tant fa! Va quedar una via força guapa i crec que més dura de 6a, però tampoc molt. La vaig encadenar a la segona també amb forces esforços.

EL ROC DE LA LLUNA (6/04/2008)

Quedo amb l'Òskar i la Marta a Sant Julià i anem cap al Roc de la Lluna, un dels llocs més agradables que conec per escalar. Queda un pèl perdut però val la pena per l'entorn i per la qualitat de les vies. Anem al Joc de la Pilota, més concretament a les vies més llargues de la dreta, on no habia estat mai.

Dulcinea del Tobillo (6a): habia sentit a parlar moltes vegades d'aquesta via i no em va defraudar gens. Via de forats com totes les del sector, amb algun passet més fi on s'ha d'apretar. Al final s'ha de salvar un petit desplom que a mi per escalfar ja em deixa ben inflat.

Xapes Jom (7a): projecte de l'Òskar, jo en vies d'aquest grau no hi faig res. Arriba fins a una mica més de la meitat de la via i després l'acaba de montar amb un parell de descansos més. L'aparquem per més tard.

La sombra del llop (6a+): caic a mitja via on hi ha un pas més difícil, l'acabo de montar i la proba la Marta, que la treu sense problemes. Ho torno a probar hi no surt una altra vegada. És molt vertical i força llarga, em falta pila...el pas clau tampoc és tant complicat.

Per acabar tornem a Xapes Jom i l'Òskar agafa forces per intentar encadenar la via. Després d'un xapatge d'infart a la reunió encadena com un campió!!!! Moltes felicitats! La Marta i jo quedem tant baldats com ell dels nervis. Després la probo jo, més que res per acabar-me de petar els braços. El primer tram de 6a molt bé, però quan comença la dificultat no hi tinc res a pelar...l'Òskar està molt fort! Arribo a dalt gràcies a la voluntat i força de la Marta tivant la corda.

Un dia molt agradable d'esclada amb uns companys excepcionals!

JARDINET-ELS GRAUS de MONTSERRAT (26/04/2008)

Després de dues setmanes de descans obligat, una per arreglar coses a casa pel Pau que neixerà aviat i l'altre per pluja al Berguedà (no ens queixarem...), quedo amb en Raül i en Marc. Proposen el Jardinet de Montserrat perquè porten unes amigues que comencen a escalar. Som-hi doncs!

Ens acostem al Jardinet, hi ha força gent, esperant torn per les vies fàcil, comencem per les vies de la dreta de la placa:

Via ? (6a): molt maca i vertical. Després de dues setmanes sense escalar em noto encarcarat que fa por, perquè es perd la poca soltura que tenia amb tant poc temps? Per sort surt bé.
Via ? (6a+): la del costat esquerra de l'anterior. Comparteix les primeres xapes d'un IV i després marxa a la dreta amb una mica de desplom. Força atlètica.

Anem amb en Raül cap als Graus on hi tenim una via pendent desde fa moooolt temps:

Via 3 (6b): gairebé cada vegada que he anat a Graus l'he probada, però mai l'he encadenada sencera, i no he tingut millor sort aquesta vegada. És la pega de trigar molt a probar-la, ja no recordes els passos. Ho probo una segona vegada i estic molt aprop d'encadenar, a la tercera ja estic massa petat. Intentaré no trigar massa, ara tinc els passos al cap. Són cinc moviment molt bloqueros i atlètics. En Raül l'encadena en "top rope". En Marc la proba també, sense sort per ben poc.
Via 2 (6c): aprofitem i entre pegue i pegue del 6b, probem en "top rope" aquesta via. Molt semblant a l'anterior però potser més desplomada. No és tant tècnica i els forats una mica més grans. En Raül la treu en "top rope" a la primera i jo al tercer pegue. S'haurà de probar de primer.

Marxo cap a casa escaldat pel sol, ja és temps de començar a explorar la cara nord de Montserrat. Espero no trigar tant a postejar! Després la feina s'acumula!

Fotos gentilesa d'en K. Gràcies.

"Resumillo"

2008-03-13T15:36:00.011+01:00

Després d'una setmana d'innactivitat blogera us faig un "resumillo" del que he anat fent aquests dies.

El cap de setmana vem fer una mica de tot, el dissabte vem anar a passar el dia pel Montseny. Vem pujar amb el cotxe fins al Turó de l'Home i després els que teniem ganes de caminar una mica vem anar fins al cim de les Agudes, una caminada de menys d'una hora, però molt maca.

Foto 1: vista de les Agudes
Foto 2: ensenyant-me el domini català
Foto 3: la Natàlia al Turó de l'Home

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

El diumenge vem anar a una escola nova per a nosaltres, les Paparres d'Olesa de Montserrat. La desconeixia totalment, tot i la seva proximitat a Sabadell. Anem en Pep, la Zaida, l'Oriol, en Carlos, en Raül i jo mateix, una bona colla vaja! La Zaida està lesionada al genoll i ve a fer de gri-gri women, això és fanàtisme!

Després de la llarga pista arrivem a l'aparcament, on ens indiquen on estan les vies. Arribem i ens quedem al sector del principi de tot, on sembla que hi ha unes quantes vies assequibles.

Pincho pinochet (6a): em poso en aquest via per equivocació, pensant-me que és un Vè. Només començar ja m'adono que no pot ser, estic tant fred que no puc. Baixo per a que la probi l'Oriol, abans miro les ressenyes i efectivament no és un Vè. L'Oriol la treu apretant molt. Hi torno després d'escalfar en el Vè del costat i la trec aprotant força. La torbo dura per ser 6a. Deunidó com les gasten per aquí. Per cert, la via molt guapa tot i que una mica patinosa. No se si perquè està molt repetida o perquè la roca és així.
Vuelo sin motor (V): un Vé pujat de tó. Es deixa fer força bé però no és regalat.
Visa (6a): molt semblant a la Pincho, molt dura per a ser un 6a...o potser estic molt fluix avui. Però em dona la sensació que els olesans graduen fort. No vull ni pensar com deu ser el 7a+ que estan fent uns bous al costat.

En resum, les vies m'han agradat força, però són potents, molt tècniques i una mica subada de peus. No descarto tornar-hi, però quan estigui millor de moral que aquestes vies et deixen per terra.

Foto 1: en Carlos probant la Vuelo sin motor
Foto 2: en Raül salundant desde la reunió de la Visa

-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Finalment avui he quedat amb en Jaume per a fer una matinal a Sant Llorenç de Munt, que ja tenia mono. Aparquem als Dipòsits i ens posem a caminar direcció Can Pobla. No fa fred però fa força vent. Tot pujant decidim anar als Diedres on en Jaume no hi ha escalat mai i jo una vegada fa poques setmanes.

Make me happy (V+): anem a buscar aquesta via per escalfar. Desde baix ja es veu que per saltar del podrit a la roca bona s'ha d'apretar, però soposem que hi ha bona presa. Comença en Jaume i comproba que no és així, els dos forats són roms, collons que patirem, però ja és normal a Sant Llorenç! Ho probo jo i després d'un tamteig a l'entrada m'aturo i ho torno a probar. Supero el pas, i després la via és un Vè justet. Encadenar a vista aquí és molt difícil i has de tenir molt bona vista i sort. Ho torna a probar en Jaume i encadena sense problemes.

Camuflage (6a+): l'encadena en Jaume fent un parell de parades tècniques, molt més vertical que l'anterior i amb una entrada extranya. Jo ja l'habia probat l'altre dia, la torno a encadenar però ho faig molt diferent a en Jaume, ben bé com si haguèssim escalat dues vies diferents.

Hamburgeses de colors (6b/b+): ja la vaig estar mirant l'altre dia i la línia desde baix es veu molt guapa. L'entrada de la via ja es veu que ens farà suar. Té una seqüència potent per a arribar a una bona regleta i peus amunt, bufff com apreta. La monto fent alguna paradeta, sobretot per xapar el quart parabolt, on et jugues un bon vol. La proba en Jaume en top rope i tasta els cantus dolorosos de la via, avui em vingut a patir, hehe! La probo després en top rope i just quan arribo a l'última xapa caic, m'hauria fet gràcia encadenar-la encara que fos en top rope.

Las seis esposas de Enrique VIII (6c+): desde baix aquesta encara en veu més guapa, decidim probar-la en tor rope ja que comparteix reunió amb l'anterior. Comença en Jaume i es guanya el dinar tibant com un bou! Després la tasto i caic a mitja via, aquí no es pot fallar ni un pas. Els primers passos són acollonanment guapos i amb bon canto, però igual que la veïna desploma lleugerament, el que fa que no perdoni. A més el final no es broma.

Marxem cap a casa amb bon gust de boca i habent estat tot el matí a l'ombra, té nassos! amb el dia que fa! Aqui s'ha de tornar a encadenar, que ara ja tinc els passos al cap. Espero no trigar gaire que la memòria ja falla.

Foto 1: en Jaume guanyant-se el pa a Las esposa de Enrique VIII
Foto 2: en Jaume a la Camuflage

Escalada Expres!!!

2008-03-02T20:00:00.004+01:00

Aquest dissabte ens trobem amb en Pep a Sant Llorenç de Munt per a fer una escalada expres. Tots dos tenim poc temps, jo vaig a veure una obra de teatre a Manresa i ell té calçotada, així que quedem d'hora per almenys treure una mica el mono de paret.

Aparquem a la mansió blanca i comencem a pujar pel Camí dels Monjos, és la primera vegada d'en Pep a aquesta zona de Sant Llorenç, i l'adverteixo de que la caminada ja posa a tó si vas a bon ritme. M'hauria agradat ensenyar-li el Diafragma però decidim anar als Diedres pel sol, que de momentno és que llueixi molt.

Jo aqui no hi he escalat mai, i tot i que tinc localitzades les vies anem una mica a l'aventura. Anem a buscar les vies fàcils:

Quercus (V+): ens col·loquem tots dos al costat de l'alzina pujant pel troç de podrit. Hi ha quatre vies curtes de quatre parabolts o químics, i triem aquesta del mig per a començar. Curta però maca, amb bons cantells i algun pas llarguet. Deunidó com infla els braços per començar. Al Pep l'enganxa fred i li costa treure el pas final. És complicat trobar una via per escalfar a Sant Llorenç pel nostre grau...V/V+ és el mínim, n'hi ha molt pocs i no són fàcils.
Tot seguit (V+): l'entrada es veu extranya, poso la primera cinta i la segona va molt a l'esquerra, on hi ha el voladís. No se com agafar-la i no m'agrada. S'em creua i decideixo no fer-la. La proba en Pep i la treu sense gaires problemes.
El diccionario del beso (V+/6a): just al final de la petita placa hi ha aquesta via. Entre la segon i el tercer químic hi ha un bon "aleje", sense dubtes toques a terra si caus, la probem perquè sembla que et pots ajudar amb una bona fisura de la paret de la dreta. La faig utilitzant aquesta fisura i després torno a la paret per anar cap a l'esquerra. Si es fa sense la paret del costat la trobo força dura per ser 6a, no se si la probat gaire gent...La proba després en Pep en "top rope" i crec que opina igual. En general no m'agrada gaire.
El cuc i el forat (6b): aprofitem i la probem en "top rope" ja que aquesta encara té el tercer químic més lluny, no tenim ganes de pendre mal. La faig però apretant moltíssim! i amb passoo molt gustets de peus. Molt divertida i explosiva!

Deixem el totxo i anem a fer una última via, que a la una hem de plegar:

Camuflaje (6a+): la sortida una mica burra, per sort l'enganxo bé i m'en surto. A mitja via hem falla una mica la cama dreta, coi de moto!! Però encadeno finalment. Els dos últims metres són prescindibles ja que la roca és força dolenta. En Pep li costa una mica més veure els primers passos però la treu sense problemes.

Les dues vies del costat tenen una pinta brutal...Hamburgueses de colors i Las seis esposas de Enrique VIII, però haurem de venir amb més temps i havent esmorzat com la gent gran de Font Soleia per a probar-les. Un altre dia serà!

Foto: única foto del dia, és el que tenen les escalades exprés...

Uff la Vinya Nova!!!

2008-02-23T19:41:00.014+01:00

Quedo el dissabte amb en Pep per a fer una matinal a la Vinya Nova. S'hem enganxen els llençols i hem costa horrors llevar-me, ay que tindrem el dia gos.

Ens trobem a la Cris i a l'Oriol al bar Anna del Bruc, van fer la Sol Solet. També ens trobem al Martí, compte que encara ens quedarem al bar...marxem cap a la Vinya Nova. La primera vegada que hi vaig, i mira que fa temps que tinc les ressenyes impreses. L'aproximació és tant minça que no s'escalfa gens, el Pep diu que no, però a mi una mica de pateig hem va molt bé!

Anem al sector Camp Base:

Via 17 (V+): deunidó com l'hem de treballar, estem molt freds! A mitja via hi ha una fisura divertida, la resta fineta.
Via 18 (V): semblant a l'anterior però sense la fisura.

Ens movem una mica a l'esquerra, al sector Recuperació:

Via 15 (V+): molt maca i llarga, sembla que tenim el dia tonto, perquè tot ens costa molt, i la Vinya Nova no té fama de dura precisament.

Via 14 (6a+): ens posem en aquesta aveure si ens animem una mica o pel contrari pleguem per avui. En Pep puja molt bé pràcticament tota la via, però cau un parell de vegades a la penúltima xapa, no veu el pas però diu que no és difícil. Baixa i ho probo jo. Només començar ja m'enrredo amb el peus, paso la segona xapa i continuo més tranquil. La via és llarga, o sigui que paciència. L'encadeno però m'ho haig de currar molt, pateixo moltíssim! En Pep ho torna a probar i al final la treu.

Deunidó com estem d'espessos! Abans de marxar en Pep s'ofereix (després s'en arrepenteix) ha assegurar-me a la Via 8 (6c). Monta la Via 9 del costat per a poder fer el "top rope". Hem barallo una bona estona amb els passos del principi però no ho veig, ho probo de varies vegades, el supero però només arribo dos metres més amunt, cap avall que ja n'hi ha prou. La trobo duríssima i força sobada...espero que el meu estat també hi tingui ha veure! Anem cap a casa que encara pendrem mal!

Foto 1: en Pep a la 18
Foto 2: en Pep sortint de la 14
Foto 3: en Pep a la 15
_________________________________________________________________________________

El diumenge anem a passejar amb la Natàlia pels Rodals de Sabadell, concretament al Torrent de Colobrers.

Una caminada agradable, passant per la Font de la Tosca i agafant el camí en direcció a Castellar del Vallés, us poso unes quantes fotos que s'expliquen millor.

En camises d'onze vares

2008-02-17T20:58:00.007+01:00

Aquest dissabte anem a Cèllecs. Hi havia estat una vegada, però ja ni recordo quan...que poètic ha quedat! Quedem uns quants, en Jordi, José, Carlos, Pep i en Salvador.

Anem al sector de les Roques Noves i amb l'ajut de la nova Guia del Maresme i la "Barcelona y Alrededores", ens situem en un bonic esperó que m'atrau.

Via 17 (5c): sembla que haguis d'utilitzar l'esperó però acabes fent tota la via ressegint una bona fisura. Al final comparteix l'últim pas amb la via veïna que probem a continuació.
Sobregan (6a): molt divertida. Tota la placa desploma lleugerament cap a la dreta, però té bones regletes per a tibar. El pas final el fem amb un passet d'adherència i ràpid cap amunt.

Ens movem cap a la dreta a unes vies que m'han cridat l'atenció quan hi hem passat. Es tapa una mica el dia i comença a fer una mica de fred. Anem al Sector Iaiu.

Voy a toda hostia por la carretera (6a): la sortida promet, comença amb bon canto i després un parell de regletes bones, quan arribo al final de la via s'hem glacen el dits i les preses es tornen romes, hem penjo per a mirar-m'ho i l'acabo fent confiant en les puntes dels dits que no noto. La proba el Carlos i després la torno a probar. L'encadeno però haig de tibar molt més que a l'anterior via, la trobo més dura que 6a, no se...que opinin la colla maresmenya que segur que la coneixen bé?

Arriba en Pep i ens fixem amb una via que sembla assequible desde baix, però mirant la guia, on hi ha una magnífica foto d'en Mohawk fent-la, veiem que és un 6c+. Tot i això decidim probar-la perquè no ens ho acabem de creure, només començar notem la duresa de la via.

Way (6c+): no l'encadenem evidentment, però almenys ens serveix per a deixar-nos els barços ben satisfets. Començo jo i hem paro a la segona xapa, aconsegueixo posar la tercera però no puc acabar de montar la via. Hem quedo a la penúltima regleta que tot i ser gran, és força roma i els peus són la gran clau del pas. La proba el Pep i l'acaba de montar...després diu que no està for el tio!

Per acabar el dia, la probo en top rope i almenys aconsegueixo arribar al lloc on m'havia quedat més o menys sense penjar-me. Després d'alguns intents aconsegueixo fer aquests últims passos per arribar a la cadena on amb proutes feines puc treure la corda de la cinta.
Amb els dits fent pampallugues marxem cap a casa satisfets...s'hi haurà de tornar aviat!

Foto 1: vista de la petita placa on hi ha la Way, no ho sembla però tomba a la dreta la molt ....

I algunes fotos més, cedides per en Carlos:

Foto 2: en Jordi a Voy a toda hostia por la carretera
Foto 3: en Pep a Way
Foto 4 i 5: jo a Way

Tatxant vies a la Desdentegada

2008-02-03T12:50:00.000+01:00

Últimament m'he proposat no repetir vies, cosa que abans feia molt sovint...s'ha de dir que és més divertit!

Quedo amb en Pep al Bruc per a fer un cafè i anar a escalar a la Desdentegada, la setmana passada vaig descansar d'escalada i l'anterior vaig anar a Banyadores, ja tenia fam de conglomerat...com m'agrada Montserrat!

Quan surto de Sabadell sembla que farà sol, però per art de màgia passa el contrari del que van dir els homes del temps de TV3, "núvols a primera hora i sol durant tot el matí", i un rabe! Tot el matí tapat.

Bé, prou de queixar-me:

Via 17 (5c): per escalfar. Avui anem per feina que volem anar a dinar a casa, la familia ens reclama...passos molt finets als primers metres de via, la roca està un pèl humida i dona sensació d'inseguretat. Amb una mica de sol seria una altra cosa.
Via 14 (6a+): comença amb una rampa tombada i va guanyant verticalitat, m'enganxa una mica fred i pateixo força en un pas finet. En Pep també la treu a vista sense problemes. Via força llarga i molt maca.

Cambiem de banda i anem més avall:

Via 25 (6b): aquesta me la va recomanar en Jaume l'última vegada que vem venir, i tenia raó. Passos molt macos i amb bon canto al principi i després és d'anar fent. Per a mi el grau li dona la llargada i la verticalitat. La trec una mica millor que l'anterior però el dia no acompanya, pateixo fred a la mà esquerra i això em fa escalar amb poca soltura. En Pep la treu a vista, com no!

Anem a treure'm l'espina clavada de l'última vegada que vaig caure:

Via 32 (6c): l'intenció és pujar-la sense grans pretencions i no caure a terra. Per xapar la segona i la tercera agafo la cinta, vaig amb més por que l'altre dia. Passada la tercera la via es fa bé apretant una mica. O sigui que la dificultat està als primers metres, on vaig caure. Veig possible pujar-la sense fer el dropu! a la pròxima s'ha de probar! Sense por! A més la via m'agadrada...En Pep la puja bé fent alguna paradeta també. Ja tenim deures!

Escalada Maresmenya

2008-01-20T12:14:00.000+01:00

Aquest dissabte visito per primera vegada el sector de Banyadores a Cabrera de Mar. Quedem l'Albert, la Dobi, en Pep i jo a Cabrera, i després d'un cafetó anem direcció al Castell de Burriac. El lloc és molt agradable amb vistes al mar, i a l'aproximació ja veig el tipus de granit del lloc, molt diferent al que recordaba de Cèllecs. L'Albert hem porta la nova guia d'escalada del Maresme (Nès, quan ens veiem te la pago!), realitzada per en Mohawk i on hi ha col·laborat molta gent. Felicitats per la guia, ha quedat collonuda!!

Per començar anem cap a l'esquerra al Sector Amazònia, avui l'intenció és escalar amb calma per no resentir-me del turmell:

Via 12 ¿? (5b): un primer pas d'adherència i després s'han de superar un parell de banyeres. Després tira cap a l'esquerra per anar a la reunió que comparteix amb dues vies més.

El fanàtic de l'Hospi (6a): ens anem desplaçant cap a la dreta. Via maca amb un paset de col·locació a mitja via. La resta es fa bé.

RIP (6a): aquest tipus de vies no estan fetes per a mi, ho paso malament al principi on hi ha 4-5 metres de placa d'adherència total, soposo que encara estic una mica tocat de la caiguda de la setmana passada, hem costa molt. I després al final, un petit desplom que s'ataca en bavaresa, on caic com un lluç. No la disfruto massa.

Bi guote, mai fren (6a+): desde baix té molt bona pinta, i no decepciona. Primers passos molt bonics i una sortida del desplom molt potent amb una succeció de bidits que et posa les piles. Molt recomenable.

Soposo que aquest sector és força nou, perquè la roca està molt poc polida i a totes les vies et trobes un polsim que dòna sensació d'inseguretat. Decidim anar al Sector Clàssic:

Infanticides compulsius (6a): de seguida notem la difetència amb la roca, molt més compacte. Primer pas finet d'adherència i bona presa al final. Surt sense problemes.
Le Mosquit (6b+): aprofitem que en Pep i l'Albert estan probant la veina The Fly i ens posem amb aquesta que té bona pinta. Moviment potent al principi amb un passet de peus justet. Molt divertida! m'haig de penjar per veure aquest pas i la probo en top rope sense treure'm els peus de gat. Coneixent els passos surt bé.

Marxem que avui toca dinar a casa, les vies són tant curtes que n'hem pogut probar unes quantes. Aquest tipus de roca i d'escalada no és el que se'm dona més bé, però hi haurem de tornar...

Foto 1: En Pep a Guifré-Gala
Foto 2: La Dobi a la via 12

De bones i de dolentes

2008-01-13T19:27:00.000+01:00

Que voleu primer les bones notícies o les dolentes? Va, començarem per les coses bones perquè van passar primer.

Quedem aquest dissabte per anar a Montserrat, tot esmorzant decidim anar a la Desdentegada. Som una bona colla, el Raül, Zaida, Marc, Martí, Cesar, Dobi, Oriol i en Jaume que s'apunta a última hora i vindrà allà directament. Una bona caminada amb els típics "és per aquí?", "no per aquí no!", "tornem endarrera una mica", etc, i arribem a peu de vies. No hi ha ningú però no triga arribar força gent, mica a mica la gent es va distribuint pel sector, que per paret no serà!

Estirem una mica i comencem a escalar:

Via 16 (5c): per escalfar, asseguraces a l'estil Desdentegada. Via força llarga i molt maca, amb els passos fins al principi.
Via 15 (6a): molt fina al principi i de molta col·locació, en Jaume ja m'adverteix que té un passet tonto per arribar a una repisa molt maca. Després la proben la Dobi i la Zaida.

Aquest tram de roca està col·lapsat, així que amb en Jaume decidim anar més avall a buscar una d'aquestes vies més llargues.

Via 26 (6a+): quin troç de via! Almenys 30 metres de via molt molt continuada i d'anar fent amb paciència. Més d'una vegada se't passa pel cap de penjar-te a descansar, però que collons s'ha de fer a vista això! Tant en Jaume com jo ho aconseguim. Una via que posa els nervis a proba. En Martí i la Dobi es posen a la via del costat, un 6b que promet molt, amb una fisura al principi molt maca. Uns igualadins ens comenten que el grau és molt semblant a la 26, per gent avui no serà...

Ens tornem a escapar amb en Jaume, cap al fondo!

Via 33 (6b+): ens posem en aquesta via curta, que qui no arrisca no pisca! Oi Jaume! Ens la mirem una bona estona desde baix i ataquem. El primer pas t'escup cap a fora i arribo al forat magnesiat amb l'esquerra, merda el volia agafar amb la dreta, xapo com puc i cap amunt sense pensar-ho massa, algun pas finet que fa bufar i final de via fàcil pels que van sobrats...sur a vista! Primer 6b+ a vista! Avui les coses surten! En Jaume se l'apunta a l'agenda, el pròxim dia la treus segur!

Via 34 (6a): la comença en Jaume que la treu sense despentinar-se. La roca està una mica descomposta, però si s'agafa per l'esquerra queden un passos molt bonics. Tot i el cansament surt bé.

Arriben en Raül, en Martí i la Dobi i es posen a probar les anteriors vies. En Jaume plega perquè ha d'arribar a Sabadell a una hora decent. Descanso una mica, i ara venen les males notícies.

Via 32 (6c): estic eufòric i no hem fa por res. La Dobi m'assegura per a probar aquest 6c. El començament surt molt bé, sembla que la part difícil està a mitja via. Poso la tercera cinta express i just quan agafo corda per xapar, caic! amb tota la corda a la mà. La Dobi hem frena però arribo a tocar terra, de fet hi quedo sentat. Hem poso de peu i de seguida m'adono que el turmell esquerra hem fa mal, ups! La Dobi que és morena ara està blanca, crec que està pitjor que jo.

Ens posem a recollir les coses i fem via per marxar abans no hem comenci a fer massa mal. La resta de companys estàn a les vies on estavem nosaltres abans, l'Oriol baixa del 6b que s'estaba treient de conya (perdona Oriol), per a fer-me un bon embenatge per a immobilitzar el turmell. Per sort a passat gairebé al final de la jornada, sinó hauria fomut enlaire l'escalada del dia.

Arribo al Bruc, acompanyat pel Martí i la Dobi. El mal no és excessiu i de moment no s'ha inflamat, encara estaré de sort.

Avui diumenge estic millor, camino bé però tinc molèsties. Demà aniré al TraumaSalut, per a que m'ho mirin bé, però crec que no ha estat res. Podria haber estat molt i això hem fa reflexionar; no es pot anar tant confiat, una mica de por a vegades va bé, portava uns dies escalant bé i això m'ha fet baixar l'atenció en les caigudes. Hem quedo amb el 6b+ a vista i la pròxima vegada s'ha d'intentar aquest 6c per a treure el mal gust de boca.

Foto 1: Dobi a la via 15
Foto 2: en Jaume a la via 26 i al costat en Martí a la 27
Foto 3: en Jaume treient la via 34
Foto 4: en Raül apretant a la via 33

Encetem el 2008

2008-01-06T20:37:00.000+01:00

Aquest dissabte vaig fer la primera sortida a escalar de l'any. Quedo amb els companys de UT (Cirs, Marc, Pep, Nés, Albert i Oriol) per a fer de guia a Sant Llorenç de Munt. Triem la Placa Sibarit, ja que és on hi ha més vies de grau mig-baix juntes, així no ens hem de separar molt. Per sort la gent està comprant els regals de reis i no fa un dia molt maco, perquè som set, suficients per a col·lapsar el sector. Aproximació de 15 minuts (tal i com habia promés a la Cris) amb aturada a mirar un pessebre inlcosa, i ja som a peu de les vies.

Anem tots cap a la banda dreta per a començar a escalfar els dits. Mentrés alguns estrenen la seva primera escalada a Sant Llorenç amb Pa las niñas (V) i Pa los niños (IV+), la Cris, en Pep i jo ens posem al costat amb L'insuportable pes del cul (V+), via molt maca que té la dificultat molt concentrada en una panxeta que s'ha de superar amb un pas una mica llarg i explosiu.

Continuem amb Nas de mocs (6a-), molt diferent a l'anterior, més fina i continuada. En aquesta encara noto els dits molt freds, aveure si surt el solet i ens escalfa una mica. I després El vuelo de Dória (6a+), la més difícil d'aquest primer tram de vies, on la paret és més irregular i rogosa, el que fa que puguis fer les vies de manera molt diferent.

Ens donem per escalfats...mandarina i cap a les vies de l'esquerra amb en Pep. La Cris té mal al colze i es queda fent fotos. Aqui les vies són diferents, en general sortides fortes i bloqueras, després donen una mica d'aire i per acabar algun sostret.

Chico celoso (6b): sortida molt fina que mirem una bona estona, tot i això fins al segon intent no surt, i això que l'habia probat feia uns mesos. Després la via deixa respirar una estona tot i un aleje important, i arribem al sostret on fallo...no hi ha manera d'encadenar aquesta via! Després d'una parell de tibades sopero el sostre. La proba el Pep, i els primers passos també li costen molt. Deixo al Pep i a l'Oriol fotent-li.

Que no me llamo Leira (6b): aquesta no l'habia probat mai, la sortida es deixa fer sense patir, a diferència de les altres, algun pas finet però bé. Un cop passada la repisa venen un parell de passos per roca molt llisa per l'aigua, has de fer equilibri amb un parell de bidits, després cantu espectacular i hem quedo encaixonat a sota del sostre, aconsegueixo xapar i li foto sense pensar-m'ho! Surt a vista! Baixo content com unes castanyoles!

Comencem a recollir i xinu xano cap al cotxe. Parem a Matadepera, canyeta i frankfurt, i cap a Sabadell que arriben els Reis! Aveure si es deixen el carbó aquest any!

Foto 1: el grupet UT
Foto 2: la Nés a L'insuportable pes del cul
Foto 3: l'Albert a L'insuportable pes del cul
Foto 4: en Marc a la mateixa via
Foto 5: l'Oriol a Nas de mocs
Foto 6: la Cris a El vuelo de Doria
Foto 7: en Pep a Chico celoso
Foto 8: Jo a Chico celoso
Foto 9: Jo começant No me llamo Leira

PS: totes les fotos gentilesa de la Cris! Gràcies!

La Desdentegada

2007-12-31T18:39:00.000+01:00

Ahir diumenge vaig anar a La Desdentegada amb l'Enric, tots dos erem nous al sector o sigui que ens ho agafem amb calma. Anem amb les ressenyes d'Kpujo, que són les úniques que he trobat.

Llarga però agradable caminada fins als peus de via, les vistes a la Cova de l'Arcada són impressionants, quanta paret!!!

Anem a buscar els 4c per a tenir un primer contacte, ja veiem tots els equipaments amb químics, cosa força curiosa de veure a Montserrat, curiosa però molt agradable eh! Comencem:

Marta (via 20, 4c): placa tumbada que hem recorda una mica al Jardinet. Bona via per a fer anar els peus.
La guarderia (via 19, 5b): una mica més vertical que l'anterior i potser més interessant.
Xavier (via 21, 4c): la tercera via d'aquesta petita placa, en Xavier deu ser el xicot de la Marta...almenys aquestes vies tenen nom...

Ens movem una mica cap a la dreta, veig que és un bon lloc per a posar-se en vies dures per a mi.

Via 24 (6b): té uns 22m, i disfruto com un animal, soposo perquè la trec a vista. Tota la via es deixa fer força bé excepte d'un parell de passos per a superar un petit desplom. Amb deu cintes no en tinc prou i haig d'anar recuperant cintes, cosa fàcil degut a la poca distància entre unes i altres.

Via 23 (6c): el repte del dia...tot i que el desplomet és més petit que a l'anterior via, no té tanta presa i m'haig d'aturar a mirar-m'ho. El principi és força fi també. Arribo a d'alt in extremis amb només una aturada per a repostar, no m'ho crec.

Fins i tot començo a dubtar del grau de les dues vies. Si algú les a probat que opini. De totes maneres són dues vies molt maques i recomenables. Hem de tornar-hi que tenim molt per escalar, però haurà de ser l'any vinent! Aprofito per a desitjar BON ANY a TOTHOM i MILLORS ESCALADES per al 2008!!!

PS: L'Enric es va endur la meva càmara, quan me la torni prometo adjuntar fotos, que només escrit queda sosu!

Vista desde la via 23

L'Enric a la Marta

Jo a la via 24

Reunió via 23-24

Primera vegada que veig aquest tipus de reunió, molt pràctica però no dona per a fer moltes maniobres...no creieu??

Torno al conglomerat

2007-12-28T20:53:00.000+01:00

Després de dos mesos sense tocar el conglomerat per "recepta mèdica", el passat dijous hi torno i a més a un sector de Montserrat que no habia estat mai, El Vermell del Xincarró. Quedo amb el Pep, i també vènen uns seus companys, l'Oriol, la Zaida i la Carolina. Café ràpid al Bruc i anem cap a la paret que el sol ja l'ha començat a escalfar. Anem cap al sector C (segons guia Montserrat Cara Sud), o sigui el sector de la Balma. Anem amb la guia i amb ressenyes actualitzades d'onaclimb, en general, les ressenyes d'onaclimb rebaixen mig grau les vies, un cop probades les vies, jo hem quedo amb el grau de la guia, i no perquè sigui més alt, sinó perquè és el que em va semblar.

Sense nom (V): fa fred, la roca encara està freda i deunidó com patinen els primers metres. És una via tombada d'anar fent i més generosa de preses al final.
El beso de la flaca (V+): just al costat de l'anterior, hi ha un paset llarg que em costa veure però em surt sense problemes. Uff com costa tornar-li ha agafar el truquillu al conglomerat. A més en Pep em comenta que el del Vermell del Xincarró no és dels més fàcils. De moment la roca es poda porosa i adherent.

Morte ensemble (V+): és una plaqueta força tombada però molt fina i tècnica al principi. Potser el + és molt generós i si que la deixaria en V, com fa onaclimb.
Aina (V): la més maca dels Vens del matí, una mica més llarga i continuada. Molt recomenable.
Nanu (6a+): enrredo al Pep per a posar-nos en alguna via més potent per nosaltres. S'arriba amb tranquilotat a la segona xapa i després s'ha de sortir amb força per a superar una panxeta força llisa, després fàcil. El Pep apreta fort però no veu el pas. Ho probo jo però m'equivoco a la primera i vaig a buscar una presa negra que no es bona i caic, després d'un altre inent trobo la segqüència que hem va bé que va més a l'esquerra, fent una passet potent ajuntant molt les dues mans i agafant ja una bona bústieta amb l'equerra. Després ho torna a probar en Pep en tope rope i també la treu.
Ninu (6b): abans de marxar probo la del costat que ha fet l'Oriol i em recomana. Patino just abans de xapar la segona i caic a sobre de l'Oriol, sort que diuia casc, hehe! Ho torno a probar i surt fins a dalt però apretant com un animal. És totalment el contrari de l'anterior, la dificultat molt continuada i molt tècnica, una via molt maca.

Marxem cap al Bar de l'Anna a fer un birreta i cap a casa que ja fa fred...La tornada al conglomerat ha estat dura al principi, ja que em trobava molt rovellat, però al final encara hem fet feina!

Foto 1: vista del Vermell del Xincarró
Foto 2: primers passos d'en Pep a El beso de la flaca

Passejant pel Santuari de Queralt

2007-12-16T20:28:00.000+01:00

Aquest matí no teniem massa temps, anem a fer una passejada pels voltants del Santuari de Queralt. No he escalat mai per la infinitat de sectors propers al Santurai, així que aprofito per fer-hi una ullada, així ja els tinc localitzats i a la pròxima ja vaig a la idea. Aparquem al parking del Santuari, i anem a visitar-lo, la Natàlia no hi habia estat mai (ja se que és greu...) i li agrada molt. La veritat és que el lloc té encant i unes vistes impressionants.

Localitzo les vies que surten al llibre "Escalar al Berguedà" les del segon mirador, dos IV de 10 metres, es troben en un pany de paret tumbat, la P. LA B. és ben bé d'adherència, pura peus peus! En el camí entre el primer i el segon mirador hi ha unes set vies que per l'estat dels parabolts deuen ser molt noves, no surten ressenyades a la guia, però soposo que deuen estar entre el IV i V+/-6a, això mirant desde baix. Les vies semblen maques, però molt properes al camí, de fet el camí és el peu de via, o sigui que un diumenge deu ser una mica engorrós...També faig una ullada al 6b del parking, no se si val la pena. No baixem a mirar les vies que estan ressenyades a la Drecera de Queralt. Des del mirador veiem el Mercadal superior i inferior.

Agafem el cotxe i abans de marxar ens aturem al Roc de l'Alou. Veiem el primer tram de vies curtes i fàcils, on ja es veuen els peus força llepats, em quedo mirant el 6b+ de set metres que sembla força potent i maco. I després les vies més llargues on hi ha algun 6a i 6b que apunto a l'agenda, pels 6cs encara haig de menjar forces bistecs.

Foto 1: Vies no ressenyades del Santuari de Queralt
Foto2: 6b al Parking del Santuari
Foto 3: Via de l'Aime i P. LA B. al Santurai de Queralt
Foto 4 i 5: Roc de l'Alou
Foto 6: Slow 6b+ al Roc de l'Alou
Foto 7 i 8: Roc de l'Alou

Fred a Les Taules de la Llei

2007-12-11T21:11:00.001+01:00

Puguem a Sant Julià de Cerdanyola pel pont, l'únic dia que podia escalar era divendres i va ser l'únic dia que no vem disfrutar de sol. Quedem amb l'Òskar i en Jortx a Berga i decidim anar a Malanyeu, almenys que si es digna a sortir el sol ens toqui una mica. Cafè amb llet a Ca l'Anglada on hem donen una llesca de pa per tant sols 1 €, baratu eh!

Ens acostem tot xinu xano cap a les Taules de la Llei, i ja veiem que el fred no a fet destrempar a la gent, la paret de l'esquerra està molt ocupada i no queda cap via lliure per escalfar. Decidim anar a l'última via de la dreta de les Taules de la Llei.

Fisura (6a+): no acostumo a començar amb vies d'aquest grau, per és el que hi ha...de totes maneres ja veiem que serà un dia tranquilet, ja que som tres i les vies són llargues. La monta en Jortx, em fa patir en el tram després del petit desplom, hi ha un aleje considerable i flanqueja cap a l'esquerra, treu el pas sense problemes, però ha fet un exercici de coco considerable. La fem l'Òskar i jo en top rope, i ens adonem de l'esforç mental que ha fet en Jortx. La via no és molt difícil però la posició dels parabolts és poc lògic, molt propers en els trams fàcils i més llunyans on la fisura es torna més roma.

Comença a plovisquejar, però evidentment no ens conformem amb una via. Baixant paso la corda per la via veïna.

Molta carn i poca salsa (6c+): evidentment jo només tinc l'intenció de probar-la humilment, aquesta via està força lluny del meu grau, a més amb el fred em noto una mica garratibat i no m'acabo de col·locar bé. La proben primer en Jortx i l'Òskar, s'han d'aturar en un parell de lloc però la puguen molt bé, té un parell de passos molt fins al principi, un petit desplom i després aguantar el cansament. Jo arribo a d'alt fent algun descans més i gràcies a la força de braços d'en Jortx que em porta ben apretadet.

Ja en tenim prou per avui i marxem cap a Berga. Jortx i Òskar moltes gràcies per dia d'escalada, s'aprén molt veient-vos escalar.

Foto 1: en Jortx atacant el petit desplom de Molta carn i poca salsa
Foto 2: en Jortx al tram final de Molta carn i poca salsa

La Font de l'Ametlló

2007-12-02T18:41:00.000+01:00

El dissabte pel matí quedo amb l'Enric i anem cap a la Font de l'Ametlló. Cap dels dos hi habia estat mai, així que no tenim guia i ens haurem d'espavilar. Anem amb les ressenyes d'en K i la guia de Barcelona i Alrededores, la pega és haber-ho imprés en blanc i negre, no es veu res!!! Entre una i l'altre ja farem.
Després de passar-nos la sortida de l'autopista i haber de girar cua, arribem a Moja. Sense masses problemes trobem el caminet que ens portarà a les vies. Arribem al cable per a baixar a la paret. Veiem un parell de grups escalant i anem cap al fondo del sector.
Ens quedem a la zona on s'acumulen la majoria de IV, per a escalfar i tantejar la zona, concretament al sector Central.

Lluïsa (IV+): força maca però molt curteta (15m), ja veiem que és la tònica de la zona.

Pilar de sis (IV+): aquesta no ens agrada tant, masses repises i la reunió un pel allunyada.

Decidim anar cap a la dreta perquè les vies properes estan ocupades, comença a haber-hi força gent, amb el solet que fot no m'extranya!

Olèrdola (V): molt maca, amb un pas que ja et fa escalar.

Columna Durruti (6b): tenim el desplom i no puc aguantar la tentació de probar-ho, l'Enric accedeix a assegurar-me. Té molt canto en el tram més desplomat però després es torna més fina. Paso el desplom i caic amb la reunió als nassos, cagundena! Per poc no la trec a vista, després ja veig el canto clau amb la mà dreta i li fotu sense masses problemes.

Ens trobem uns compnays de l'Enric de Sabadell i xarrem una estona...mentres busquem la pròxima via. Ara ve quan em fico de mala llet, busquem vies però no ens situem, no se si estic sec, però no veig les primeres xapes de les vies.....manguis de merda! Les han robat! Això em posa de tant mala baba que probem la primera via que trobo, crec que la 44 "Nom desconegut" (6a+), però estic petat i emprenyat. La faig de qualsevol manera i marxem.

El lloc ens a agradat però marxo amb mal regust de boca per culpa dels manguis!

Passejant pels Orris

2007-11-28T16:43:00.000+01:00

Aquest cap de setmana em anat a Sant Julià de Cerdanyola a buscar tranquilitat i a descansar. O sigui que l'activitat primordial ha estat jeure davant de la llar de foc. Realment hi habia molt poca gent al poble, i fins i tot s'hi estaba massa tranquil.

El diumenge anem a estirar una mica les cames, però poc que la Natàlia es cansa molt...Esmorzem a Bagà, a un d'aquests bars de llesca gran i anem amb cotxe fins a Coll de Pal, fa fred i vent, i encara aguanta la neu de les primeres nevades. En aturem a un collet i anem a fer la ruta dels Trencapinyes, bé n'hi ha una de 14 km, nosaltres en fem una que deu tenir uns 4 km i soposo que deu ser per nens. El punt mig de l'excursió hi ha el Mirador del President, des d'on es veu tota la Serra del Cadí. I molt aprop tenim el Orris, una bona zona per a fer un bon pícnic, hehe!

Aprofitem per agafar una mica de llenya, passem un moment a veure el Refugi del Rebost i cap a casa a dinar. Una passejada molt molt curta però molt agradable.

Foto 1: vista del Pedraforca de dels Orris
Foto 2: el Josep fent el Cristu
Foto 3: vista cap al sud desde Coll de Pal, quina boira!

Primera vegada a Gelida

2007-11-19T09:57:00.000+01:00

Després de sentir-ne a parlar molt, m'apunto amb la Cristina, l'Albert i la Nes per anar a escalar a Gelida. M'imprimeixo les ressenyes d'en Groinket, ja que m'han comentat que la guia de Barcelona y Alrededores ja ha quedat desfaçada.

Quedem a Gelida a les 9:00 i fot un fred que pela, anem a esmorzar tranquilament. Cap a les 10 anem cap a la zona de la Font Freda, a prop de l'aparcament ja comencem a trobar gent. Aparquem i comencem a caminar cap a la paret, encara fa força fred. Quedo impresionat per les primeres parets, pinten xunges! Ens quedem al sector central de la Font Freda:

Via 3 (5c): sortideta que posa les piles i a mitja via em fan molt mal les mans, la pedra està gelada. No disfruto massa! A la Cristina tampoc li agrada, molta repisa per a trencar-se l'esquena si caus. Tot i això l'encadenem a vista sense problemes.
Del Antonio (5c): molt més maca que la seva veïna, més vertical i continuada. La pedra es va escalfant i ja no fan tant mal els dits. Encadenada.

Ha arribat molta gent i la zona comença ha estar col·lapsada, ens movem cap a la dreta.

Via 9 (6a): super super exposada, fins i tot xapem el primer parabolt de la via del costat perquè per xapar la primera hi ha un bon pinyo. Després la via es deixa fer força bé. Arriba també en Raül i la proba.

Abans de marxar probo la Via 1 del sector dret, en Martí la montada i deixa la corda per d'alt i la probo en top rope. S'em creua el pas per sortir del desplom, s'ha de fer un bloqueig ficant el peus a l'esquerra, però ho intent-ho pel mig i quedo rebentat. Ho proba en Raül i m'ensenya com es fa...però jo ja no puc més i no tinc el dia. A més tinc greus problemes amb la tècnica, bloquejos, bicicletes, etc. Com ho puc sol·lucionar companys??!!

Cristina, penjaràs fotos oi? Gràcies!

Trobada d'Urbanitas Trepadores

2007-11-11T20:27:00.000+01:00

Aquest dissabte ens vem trobar per escalar els companys d'Urbanitas Trepadores, un grup de gent molt maca sorguida de diferents cursos d'escalada que organitza anualment Cordada. Primer la idea era anar a la Facu però gràcies a en PGB a última hora vem decidir anar a Subirats, ja que ens va informar que a la Facu hi hauria un grup de 30 persones i nosaltres ja erem un 15, o sigui que millor no liar-la! Llàstima! Perquè a la Facu no he estat mai i a Subirats una pila de cops. Ja em convenia deixar aparcat el conglomerat almenys una setmana.

Comencem una mica tard, però ja va bé, que comença a fer rasca. Arriben en Norbert, Lorenzo, Cristina, Carlos, Nes, Albert, i un llarg etcètera, sense dubte avui col·lapsem Subirats!

Intentem distribuir-nos el millor que podem, i la Cristina, en Carlos i jo anem cap al final del sector Cinema i comencem a escalfar:

Hermanos Guerrero (V): via de 20 metres molt maca per escalfar, amb una bona placa d'adherència al principi i alguns passos atlètics a la resta de la via. Encadenem tots tres sense problemes.

Noche de frío (6a): aquesta l'habia probat feia temps, ens hi posem ja que queda poca cosa disponible al sector. Us podeu imaginar la gent que hi habia?! La via té dos passos força durs que ja posen les piles.

Em feia gràcia probar la Fitzcarraldo però com la majoria de vies estan agafades, així que proposo a la Cristina i a en Carlos anar al Salt del Llop, però cap dels tres hi habia estat mai, o sigui que podia ser una aventura...a més la Cristina no és gran amant de les caminades.

Finalment hi arribem, s'ha de caminar una mica, però no n'hi ha per tant Cristina!!! hehe!

La picada de l'escorpí (6a): la primera via que trobem i ens hi posem. En aquest racó fa fred o sigui que anem per feina. Llàstima que no portaba les tisores de podar, perquè hauria fet feina. La trec a vista sense mases problemes, preses bones però abrasives i un sostret final que ens fa fer coses rares a tots tres, això si, ens fotem un fart de riure.

Sense nom 6b: veiem aquest 6b de 12 metres que fa molt bona pinta, placa llisa i lleugerament tombada. M'hi fico i cridant com un animal la trec a vista! El meu primer 6b a vista!!! Em queden els dits amb un mal impresionant, l'escalo molt molt al límit! Ara, la satisfacció és brutal. Els ànims de la Cristina i en Carlos també hi han fet molt.

Puguem cap a d'alt, la resta ja ens deu trobar a faltar ja que tenim els entrepans. Molta gent a marxat i ara s'hi està molt millor. Faig una última via abans de marxar.

Sense nom (6a): es troba al sector Cinema al costat d'un 7a. És una via força llarga amb alguns moviments força macos. Tot i patir una mica de cansament la trec a vista sense problemes. Deixo al Carlos fotent-li i marxo cap a casa.

En definitiva ha estat una jornada molt agradable, jo que pensaba que era una zona que ja tenia massa patejada i hem descobert aquest últim sector que no està gens malament. I diria que a l'estiu hi toca l'ombra tot el dia. Hi hem deixat un 6a i un 6b per probar...pel 6c hauré de menjar unes quantes llenties! Per cert, molt gràcies Carlos per l'entrepà, BONÍSSIM!

Foto 1: en Carlos a Hermanos Guerrero
Foto 2: la Cristina a Noche de Frío
Foto 3: jo a la Picada de l'escorpí
Foto 4: jo a Sense nom del sector Salt del Llop
Foto 5: la Cristina a aquesta mateixa via

S'ha acabat escalar el divendres per la tarda

2007-10-29T10:54:00.000+01:00

Divendres 16 d'octubre

Apurem amb l'Òscar l'últim divendres per la tarda abans del canvi d'horari d'aquest cap de setmana, fins l'estiu que ve!

Quedem a Matadepera i anem cap a Can Pobla, la idea és anar cap a la Sardineta de baix on tinc algunes vies pendents que ja toca probar. Anem per feina i comencem que fa fresca:

Cazo grande (V): potser he passat 1.500 vegades per davant d'aquestes vies, i encara les tenia pendents, soposo que els tres o quatre metres de podrit inicials tiren endarrere. Flanqueguem de dreta a esquerra i xapem! Quan saltes a la roca bona la cosa canvia, quin gust, la via molt maca amb bones bustietes.
Usimàndries (V+): aprofitem que tenim la primera cinta posada i ataquem aquesta via veïna, té un pas més explosiu del podrit a la roca bona. S'encadena sense problemes.
Yankee (6a+): s'agraeix el químic del podrit, m'haig de mirar dues vegades el desplomet per passar del podrit a la roca bona, casundena! aquesta roca a vista costa un ou! a la segona la trec bé. Molt maca!
Mirage (6b): Un dels 6bs que tenia pendent atacar a Sant Llorenç, veig molt lluny el primer spit i decideixo probar-la amb la corda passada per dalt. Em sembla massa lluny el primer spit i més tractant-se de podrit. Pas explosiu de la ostia i cap amunt! El que més impressiona és el desplom del final però és molt fàcil gràcies al gran diedre. A la pròxima s'ha de probar de primer!!!

Ja n'hi ha prou per avui! Quina fresqueta més agradable que fa al vespre a la Mola...

Diumenge 28 d'octubre

Quedo amb l'Enric a les 12:00 i anem cap a Sant Llorenç. Concretament a la Placa Sibarit. Una gran quantitat de cotxes al parking ens posen alerta, però soposem que hi ha molt boletaire deprimit i excursionistes, corredors, etc. Quan veiem la paret de lluny ens adonem de la magnitud de la tragèdia! Està a tope! Mai hi habia vist tanta gent...de totes maneres ens hi afeguim. Les vies fàcils de la dreta estan pràcticament totes ocupades, potser hi ha quatre cordades per sis vies, i després veiem també dues parelles a les vies de l'esquerra. Com que ens hi quedarem a dinar, decidim començar i ja anirem a les vies fàcils quan tothom hagui marxat.

Pagés urbà dreta (6a+): una de les que tenia pendents. Comencem a mirar-nos els primers passos que és on sembla que la via té la dificultat, no anem equivocats. Quins passos més forts, xapo la primera i la segona i baixo per a mirar-m'ho bé. Estem una bona estona discutint el passos i m'hi poso. Entre el segon i tercer químic hi ha un aleje de nassos, el coco em va a mil, els passos són fàcils però paso una por de collons! apartir d'aqui la via no té complicació. Després la probo en top rope i la trec però un pèl apurat en algun pas...s'ha d'entrenar aquesta via, que per cert la trobo molt més difícil que El Vuelo de Doria, del mateix grau. Penso que és assimilable a la Mono Pestoso, se més no un 6b segur...Que en penseu??
Pa las niñas (V): dinem un troç de pa i fuet del berguedà, i anem a fer el que hauriem d'haber fet al principi. L'Enric ja està petat i li fa mal l'avantbraç dret, decideix parar que demà s'ha de treballar i ell els fa servir per a treballar.
Chico celoso (6b): abans de marxar ens posem en aquesta via que tenia a l'agenda. La sortida es veu molt molt llisa! Xapo el primer químic i baixo...m'ho miro bé! El primer moviment és molt precari però després ja veig la seqüència. Trec gran part de la via però em trobo que als dos últims químic hi ha una baga blanca, per següretat m'hi agafo i xapo tranquilament. No se que hi fan però dificulten el xapatge ràpid, són restes del reequipament?? El desplom final em costa horrors ja que estic petat! Al final el trec facilment, falta de concentració!! La trobo més fàcil o per l'estil del Pagés urbà, potser aquesta s'ha de començar encara més a la dreta.

Marxem cap a casa que és diumenge i ja toca una mica de sofà...

Intentant avançar al Diafragma

2007-10-19T12:17:00.000+02:00

Quedo amb el Carlos el dijous a la tarda i anem cap al Diafragma de Sant Llorenç amb l'intenció de probar una via que tenia al cap de fa temps: Los cinco contra el calvo. L'objectiu és clar, montar la veina i intentar-la en "top rope" i així anar progressant, que ja fa temps que estic estancat en el 6a-6a+!!

Puguem amb el cotxe fins a Can Pobla, ara ja sense remordiments perquè és el cotxe de l'empresa, aquest ho aguanta tot! Ens acostem al Sector Central amb l'intenció de fer la via 1 per escalfar i de passada probar-la (encara no l'he fet mai), trobem un parell d'escaladors a la via...doncs haurà de ser un altre dia. Decidim anar cap a la Cova del Frare per no perdre temps.

Comencem:

Via 3 (V+): no és la millor via per escalfar ja que la sortida et posa a to, però que hi farem, és el que hi ha! Després es torna molt fàcil però força vertical. La reunió un pèl incòmode. El Carlos li comença a fer mal el gonoll i decideix no escalar més per avui, no vol forçar la recuperació.
Via 4 (6a): l'última vegada vaig venir amb en PGB i vaig caure a l'última xapa fotent un crit espectacular! O sigui que li tenia ganes a la via. Doncs aquesta vegada pitjor, m'haig d'aturar abans de xapar el tercer spit, just per sortim del desplomet! Casudena! No he vist la bústia salvadora de mà esquerra. No m'hi capfico i cap amunt a la segona sense caure al final.

Los cinco contra el calvo (6b): en "tope rope", comparteix les dues primeres xapes amb la via 4 i després comença a flanquejar cap a la dreta, agafo el forat gran amb la esquerra i m'obro cap a la dreta, ho intento però caic! M'ho miro bé perque el pas és potent! Al final trobo el pas, deduint que s'ha de fer el desplçament cap a la dreta just xapes el segon spit, llabors trobes la bona presa. Després la via es torna més assequible però amb uns alejes que fan una mica de por. El pròxim dia s'haurà de probar de primer.

Comença a baixar la boira i a tapar-se, tornem cap al cotxe que per una sessió de tarda ja n'hi ha prou!

Tornem a Collbató

2007-10-08T11:46:00.000+02:00

Tenim el costum de quan ens agrada una zona, la maxaquem. No parem d'anar-hi fins que ens hem cansem. de jovenet amb els bars feia el mateix!

Anem amb en Carlos i l'Enric a Collbató. L'Enric és la primera vegada que escala, així que preferim anar a un lloc conegut. Quedem ven d'hora perquè al migdia em de plegar.

Aparquem el cotxe i caminem cap als Graus on hi ha algun Vé que no em probat:

- La simpatia del Sioux (V): via molt maca i perfecte per a escalfar. Potser l'últim tram és una mica canyero per a que l'Enric perdi la verginitat escaladora, però se'n surt molt bé.

- Tsunami sobre Bono (V+): sortida fina i final tècnic. Llàstima del flanqueig final, ja que comparteix reunió amb la via de l'esquerra.

- Poma, Poma (6a+): via potent i xula! Amb un pas poc aparent i un pèl desplomat.

Canviem de sector i anem cap al Jardinet, són les 12:00 i tots els sectors comencen a estar a petar. Fem un IVrt i el V- de l'esquerra, així l'Enric surt amb la moral ben alta i decidit a torna-hi. L'impotant és disfrutar! A la pròxima visita queda anar a cap al Llançol i els Pisos de d'alt (Primer i segon).

Últimes tardes a la Placa Sibarit

2007-10-02T20:32:00.000+02:00

Ja comença a escurçar-se el dia i queden poques tardes per a poder disfrutar de la tranquilitat de Sant Llorenç. Vaig anar a la Placa Sibarit amb en Carlus, aquest cop agafem el jersei que ja comença a fer rispa!

Tenia dues espines clavades en aquest sector i anaba decidit a no fallar aquesta vegada: "no tindràs por de caure!" "tiraràs amunt!"...

Escalfem amb Pa las niñas com sempre, no se perquè però desde el reequipament que l'escalo diferent, està bé això! Via nova!

Continuem a L'insuportable pes del cul i ens equivoquem de reunió i la encadeno amb la 4. El Carlus la proba en "top tope" i al estar la corda a la seva dreta li moltesta i li costa superar el tram de la panxeta.

Anem a per les espines clavades:

- El vuelo de Dòria: abans estaba graduada com a 6b, i ara com a 6a+. Desde baix té una aparença de via fàcil, sembla que tingui molt bones preses però no! deu ni do com apreta! Trec l'últim pas sense descans, les dues vegades que l'habia probat m'hi vaig aturar per a mirar el pas.

- Barco de locos: començo per l'empipador flanqueig i cap amunt. Despreniment de presa i caic, macaxis! Just quan comença a tirar amunt. Torno a probar i trec el pas on em vaig quedar l'últim dia, just abans de xapar el 4rt químic. A partir d'aqui la via està resolta, passos macos i atlètics al final. Agraeixo el canvi de lloc de la reunió, quin canvi! Gràcies Mohawk, Ozzy i companyia!

Marxo amb molt bon gust de boca! Ara queda començar a barallar-me amb els dos 6bs del sector. Per cert, tal i com va dir en Jortx, el paio del rotulador a tornat a marcar les vies, almenys les lletres són petites i de color verd i per sort l'interperie les acaba esborrant...