Faré un petit resum de les ultimes sortides, que no han estat masses...
Fa ja unes quantes setmanes vaig anar un divendres a la tarda a Calders amb en Ramón i en Parra. Primera visita a Calders i crec que trigaré a tornar-hi, vaig pillar de valent. Per començar vem fer un 6a a l'esquerra del sector, i tot passejant ja vaig veure que les parets trempaven de valent. El 6a va sortir força bé soposoperquè no era ben bé de l'estil calderenc.
Després vem anar a fer un 6b clàssic de la zona central i aqui és on em vaig fondre...6b amb molt bona presa però tot deslomat, de fet el començament el peus ja se't desenganxen de la paret. Segurament aquell dia els astres estaven en contra meu, apart de que aquest tipus d'escalada no em va gens bé. Resultat: saque abans de xapar la segona assegurança, amb la corda a la mà i de peus a terra. Per sort en Ramón habia jugat de porter quan anava als Salesians i va evitar que anés rodolant fins a la riera de Calders. Gàcies Ramón! En Valdés al teu costat és un merda!
Encara amb el cor a la boca ens posem en un altre 6a per a treure'm el mal rollo, i la veritat és que els primers metres fa iuiu. Ens posem en un 6c abans de marxar que encadenen els dos bous d'Artés, jo no aixeco el cul de terra.
Almenys ja puc constatar la dificultat de Calders.
Després d'un cap de setmana sense escalar toca anar a Montserrat a treure'm l'espina clavada a Calders. Anem al Clot del Boixar, més concretament a la
Placa Hardkore amb en
Pere, la Nesa, en
Pol i la Gemma. Fem una bona caminada fins al sector amb visita de l'agent forestal inclosa per si s'ens habia passat pel cap anar al Castell.
A la Placa Hardkore hi ha poques vies però d'entre 30 i 35 metres, o sigui que ja et deixen ben servit:
Jo mateix a Hardkore
- Hardkore (6a+): probo aquesta via després de que l'encadena la Gemma. L'entrada és un pèl bloquera però despréses torna en una via de continuitat total. Els primers 15 metres són una mica tombats i després es torna més vertical però amb bona presa, fins i tot amb alguna bústia d'aquelles que costa deixar anar. Una bona via molt recomenable.
- Espolón del Xilum (6c?): per desgràcia no crec que sigui un 6c, ja que l'encadeno a vista! Passant una mica del tema grau, és un via collonuda, de continuitat sense cap pas especialment difícil però té una petita secció fina al final de la via. Val la pena pujar a aquest tranquil racó de Montserrat només per a probr-la. En Pol l'encadena a vista també i disfruta com un animal.
Jo una altra vegada a l'Espolón
La Gemma no es troba massa bé, però decidim fer una ultima via abans de marxar, a la placa del costat esquerra, La Tonsura:
- Via 11 de les ressenyes d'en Fernando (7a): La Gemma, tot i estar feta pols l'encadena a vista. Jo la probo en "tope rope" i arribo a d'alt fent més parades que el metro de Barcelona. No se si estic cansat, però m'arrossego per tota la via...tot s'ha de dir que és un 7a com Dèu mana! Tot plé de foradets de tota mena en una placa lleugerament desplomada. La via és una passada! Queda pendent probar-la quan hagui menjat més bistecs.
La Gemma al 7a
En Pol a l'Espolón
La següent sortida va ser fa dos diumenges amb en Martí, la Caty, l'Oriol, l'Ivan, l'Anna, etc....una bona colla vaja! Anem a Sant Benet, primera vegada per a mi i vaig una mica acollonit perquè el que he sentit és que és una de les zones més dures de Montserrat. Mentrés una bona colla van a fer via llarga, ens recomanen que anem a la Panxa del Bisbe que hi ha vies assequibles, les que probo amb l'Oriol són les següents:
- Metamorfosis (6a): via d'anar fent, força llarga però sense el grau apretat. Potser li donen el grau per la llargada i per l'allunyament de les xapes. Ara! molt bona i perfecte per escalfar les cames i el coco!
- Ludwing Casamelles (6a): Molt semblant a l'anterior, per a no dir calcada!
L'Oriol a Ludwing
- Mahayana (5c): No se si aquesta m'agafa més cansatde fer metres però la trobo més difícil que les anteriors. Més curta però am algun pas més finet. La tònica dels viatges entre xapa i xapa ja veiem que continua a tota la placa.
Intentem buscar un via de més dificultat però sense tants allunyaments, així que probem la següent, ja que els 6cs fan por:
- Au va home va (6a+): aquesta ens posa més les piles i l'Oriol la treu a vista sense masses problemes. Per xapar la quarta, millor no caure perquè segur que gairebé arribes a terra. La via acaba sota d'un desplom, on continua després de la reunió. Després de pensar-m'ho molt decideixo probar sort sense saber on ens posem. Després de la segona xapa ja veig que no és el meu grau, consultant la ressenya a casa ja veig que és un 7b+...vaja ni boig.
En definitiva el lloc em deixa una sensació extranya. És clar que estavem fent vies de varis llargs, on la dificultat estaba en el segon llarg majoritariament, per tant el primer llarg està fet amb mola al·legria.
Soposo que no vem anar al lloc més significatiu de Sant Benet, la pròxia vegada ens haurem d'acostar al monestir.
Per acabar, aquest dilluns de festa a Barcelona i altres llocs, busco un lloc per anar amb la Natàlia i que tingui ombra pel matí. En Groinket ens recomana d'anar al Sector Pell Roja a la zona de Collbató, lloc nou per a mi o sigui que perfecte. Ens ensigalem una mica a l'aproximació ja que tirem el camí amb marques grogues cap amunt i ens passem de llarg. Trucada d'urgència per aclarir el camí i en Groinket m'indica telefonicament. Travessem el camp d'oliveres i després ens posem una mica camp através entre les antigues terrasses, tirem a la dreta per intuició i arribem als Totxos CAM. A la tornada un escalador molt simpàtic ens ensenya un camí que va directe a la cantonada del carrer Graus...aquest te l'haig d'ensenyar Pere.
Comencem amb la via de més a l'esquerra:
- El Cigronet (IV): comença poc vertical i s'hi va possant progressivament. Té un pas llarguet al principi i un altre al final que a la Natàlia li costen una mica, però se la treu força bé. Bona via per a començar.
- Pytecus (6a+): probo aquesta via de la placa de la dreta, la placa principal del sector. Començament fàcil però vertical i la dificultat està en superar una petita panxa. La faig tranquil i surt a vista.
- El Clan (6b+): a l'esquerra de l'anterior hi ha aquesta bona via. Entrada fina amb un pas que t'ha de mirar i després s'ha de superar un pas que tira endarrere. Agafant un bon forat de dretes que s'ha d'agafar ben endins. La sortida és fina però de seguida trobes presa per acabar la via tranquilament. Surt a vista també.
- Bolquers i papilles (IV): després de la tibada com que la Natàlia ja està descansada probem aquesta via. És una placa tombada excel·lent per iniciació. La Natàlia és queda a dos passos de la cadena, uiii per poc.
- Mohicans rebels (IV+): després decideix probar aquesta, una mica més vertical però amb més presa, i aquesta la treu millor que l'anterior....Collonut, tres vies i gairebé no s'ha penjat!
- Borinot ensopit (6c): per acabar anem a cremar els últims cartutxus en aquesta via, força més llarga que la resta. Al principi em noto cansat però vaig reposant allà on puc. Diferent a la resta, és una via de continuitat amb una bona tongada de forats de tot tipus (bidits, tridits,...). Casi surt a vista, ja que en el xapatge difícil decideixo passar la corda agafant la cinta, no vull caure amb tota la corda a la mà i espantar a la Natàlia. A més pesa 20 kg menys que jo, així millor ser prudent. Queda pendent per encadenar potser la millor via del sector (de les que he probat).
Execel·lent sector per a matins d'estiu. Gràcies per la recomanació Pere!
